49 de la Balança

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic49 de la Balança
Tipusestrella binària espectroscòpica, font astrofísica de rajos X, estel, font d'infrarojos, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F8V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalança Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra28,3555 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,89 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,47 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,4 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.297 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi35,2665 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−378,224 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−667,446 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar11 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−18,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8.100 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 0m 19.6356s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-17° 27' 59.7165''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat7,48[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat6,3 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada12 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 06200-01429 (GSC)
HD 143333 (Henry Draper Catalogue)
2MASS J16001966-1631594 (2MASS)
SAO 159625 (Catàleg SAO)
HIP 78400 (Catàleg Hipparcos)
HR 5954 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 15574-1623 (IRAS)
GJ 3931 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
1RXS J160020.8-163154 (1RXS)
CCDM J16003-1632A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 1419 (FK5)
GC 21495 (Catàleg General de Boss)
GCRV 9204 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 78400 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 15547-1614 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
LFT 1238 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 3143 (Luyten Half-Second catalogue)
LPM 588 (Luyten Proper-Motion catalogue)
LTT 6378 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 3591 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 41708 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 3615 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3615.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 1000 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 231061 (Catàleg d'estrelles PPM)
SACS 349 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago)
TD1 18748 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 6200-1429-1 (Catàleg Tycho)
UBV 13567 (UBV)
uvby98 100143333 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J16003-1632A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 106 5837 (YZ)
Ci 20 957 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
PM 15575-1623 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
SBC7 557 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
SBC9 3221 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
WEB 13253 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 6250364583301188864 (Gaia Data Release 2)
49 Lib (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 6250364583302109312 (Gaia DR3)
TIC 410696277 (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

49 de la Balança (49 Librae) és un estel situat a la constel·lació de la Balança.[7] La seva magnitud aparent és +5,47 i es troba a 115 anys llum del sistema solar.

49 de la Balança és una nana groga de tipus espectral F8V. Més calenta i lluminosa que el Sol, les seves característiques físiques són molt semblants a les de 61 dels Peixos, Asellus Primus (θ Bootis) o ι Piscium. Té una temperatura superficial de 6.273 K, i la seva lluminositat és 6 vegades superior a la lluminositat solar. El seu diàmetre és un 30% més gran que el diàmetre solar[8] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 8,2 km/s.[9] Els estels de la seqüència principal de menor massa i temperatura giren sobre si mateixes lentament —la velocitat de rotació del Sol és d'aproximadament 2 km/s—, mentre que aquesta velocitat augmenta amb la massa. La divisió entre tots dos tipus de rotors és relativament brusca, estant aquest punt d'inflexió situat en la meitat de la classe F. 49 Librae, de tipus F8V, és encara un estel de lenta rotació, lluny d'altres estels més calents que roten a velocitats molt majors —vegeu per exemple 16 Librae, en aquesta mateixa constel·lació—.[10]

49 de la Balança evidència una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli— molt semblant a la solar ([Fe/H] = -0,02).[11] Així mateix, mostra una abundància de liti similar a la del Sol.[12] Posseeix una massa entre 1,35 i 1,41 masses solars i una edat aproximada de 2.300 milions d'anys.[11][12] Hom pensa que 49 Librae pot ser un estel binari, encara que gens se sap del seu possible acompanyant.[13]

Referències[modifica]

  1. «Study of the F-type stars. I. MK spectral types» (en anglès). Astronomical Journal, agost 1975, pàg. 637–641. DOI: 10.1086/111786.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  5. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  7. «49 Lib -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
  8. 49 Lib (CADARS)
  9. Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. «Rotation and differential rotation in field F- and G-type stars». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 647-661.
  10. «Anwar al Farkadain» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 13 desembre 2020].
  11. 11,0 11,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947.
  12. 12,0 12,1 Lambert, David L.; Reddy, Bacham E. «Lithium abundances of the local thin disc stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 349, 2, 2004. pp. 757-767.
  13. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.