4 de desembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Desembre 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs. Queden 27 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica el codi]
- Països Catalans
- Resta del món
- 771: Carles I el Gran dit Carlemany assumeix el tron dels francs.
- 1110: Els croats conquereixen Sidò.[1]
- 1997: La UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambdós a Barcelona (Catalunya).
- 2011: Eleccions legislatives russes de 2011.
Naixements[modifica el codi]
- Països Catalans
- 1656, Barcelona: Antoni de Villarroel, militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714 (m. 1726).
- 1841, Barcelona: Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria de Bell-lloc, escriptora catalana (m. 1907).[2]
- 1893, Sabadell: Ferran Llàcer i Carrera, precursor de l'aviació esportiva català.
- 1906, Granollers: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes, de gran anomenada.
- 1946, Manacor, Illes Balears: Maria Antònia Oliver, escriptora mallorquina.[3]
- Resta del món
- 34, Volterra: Persi, poeta satíric llatí d'origen etrusc (m. 62).
- 1585: John Cotton, ministre de Nova Anglaterra.
- 1595: Jean Chapelain, escriptor francès.
- 1612: Samuel Butler, poeta anglès.
- 1660: André Campra, compositor francès.
- 1711: Maria Bàrbara de Bragança, reina d'Espanya.
- 1763: Carlos Martínez de Irujo y Tacón, marquès d'Irujo.
- 1795: Thomas Carlyle, historiador i pensador britànic.
- 1797: George Tupou, rei de Tonga.[4]
- 1800, Copenhaguen: Emil Aarestrup, poeta danès.
- 1801: Karl Ludwig Michelet, filòsof alemany.
- 1839: Melesio Morales, compositor mexicà.
- 1840: Cavall Boig, cap dels sioux oglala
- 1860: Lillian Russell, actriu americana.
- 1865, Swardeston, Norfolk (Anglaterra): Edith Cavell, infermera britànica.
- 1866: Vassili Kandinski, pintor rus.
- 1875: Rainer Maria Rilke, escriptor austríac.
- 1881: Erwin von Witzleben, mariscal de camp alemany.
- 1898, Sant Sebastià, Guipúscoa, Euskadi: Xavier Zubiri, filòsof basc (m. 1983).
- 1903: Cornell Woolrich, escriptor americà.
- 1908: Alfred Day Hershey, biòleg americà.
- 1910: Alex North, compositor americà.
- 1910: José María Vélaz, jurista xilè.
- 1913: Mark Robson, director de cine canadenc.
- 1921: Winnipeg (Canadà): Deanna Durbin, actriu canadenca.[5]
- 1927:
- Rafael Sánchez Ferlosio, escriptor espanyol.
- Palazzolo dello Stella, Udine, Gae Aulenti, arquitecta italiana.
- 1932: Roh Tae Woo, president sud-coreà.
- 1933: Horst Buchholz, actor alemany.
- 1936: John Giorno, poeta americà.
- 1938: Sydney, Austràlia, Yvonne Minton, mezzosoprano australiana.
- 1942: Inglewood, Califòrnia (EUA): Dennis Wilson, bateria, cantant i compositor nord-americà, membre fundador dels Beach Boys (m. 1983).
- 1943: Alfonso Dulanto, ministre xilè.
- 1946: Jaén, Andalusia, Karina, cantant i actriu espanyola els anys 60 i 70.
- 1949: Jeff Bridges, actor americà.
- 1957: Greg Child, escriptor australià.
- 1958: Luis García Montero, poeta espanyol.
- 1960: Glynis Nunn, atleta australiana.
- 1962: Alexander Litvinenko, militar i espia rus.
- 1963: Serguei Bubka, atleta ucraïnès.
- 1964, Brooklyn, Estat de Nova York, Estats Units: Marisa Tomei, actriu estatunidenca.
- 1965: Álex de la Iglesia, cineasta espanyol.
- 1973: Tyra Banks, model americana.
- 1982: Ho-Pin Tung, pilot automobilístic.
- 1984: Brooke Adams, model estatunidenca.
Necrològiques[modifica el codi]
- Països Catalans
- 1914 - Castell de Burriac, Cabrera de Mar, Maresme: Antoni Samarra i Tugues, polifacètic artista català.
- 2005 - Cuernavaca, Mèxic, Gloria Lasso, cantant catalana de música lleugera que als anys cinquanta es féu famosa a França.
- 2009 - Barcelona, Barcelonès: Jordi Solé i Tura, advocat, polític i professor universitari català.
- 2013 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat: Joana Raspall i Juanola, escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.[7]
- 2016 - Sant Nazari de Rosselló: Llorenç Planes, escriptor i polític nord-català (n. 1945).
- Resta del món
- 1131 - Nixapur, Ariana: Omar Khayyam, poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa (m. 1048).
- 1245 - Marburg: Cristià de Prússia, primer bisbe de Prússia i fundador de l'Orde de Dobrin.
- 1270 - Teobald II de Navarra, rei de Navarra.
- 1642 - París, França: Armand-Jean du Plessis, cardenal-Duc de Richelieu (n. 1585.
- 1679 - Derbyshire, Anglaterra, Regne Unit: Thomas Hobbes, filòsof anglès. (n. 1588).
- 1696 - Emperadriu Meishō, del Japó.
- 1798 - Luigi Galvani, metge italià.
- 1893 - Heinrich Göbel, inventor alemany.
- 1918 - Rive-de-Gier, departament de Loira, regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, França, Marie Bonnevial, mestra, sindicalista i feminista.
- 1926 - Ivana Kobilca, pintora eslovena.
- 1932 - Gustav Meyrink, escriptor austríac.
- 1935 - Charles Robert Richet metge francès, premi Nobel de Medicina el 1913.
- 1941 - Amalia Guglielminetti, poetessa italiana.
- 1945 - Thomas Hunt Morgan, fisiòleg americà, premi Nobel de Medicina el 1933.
- 1951 - Boston, Massachusetts, Estats Units: Pedro Salinas Serrano, poeta de la Generació del 27 (n. 1891).
- 1960 - Luis Astrana Marín, escriptor espanyol, traductor a l'espanyol de tota l'obra de William Shakespeare.
- 1975 - Nova York, Estats Units: Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu (n. 1906).
- 1976 - Tommy Bolin, guitarrista americà (Deep Purple).
- 1976 - Aldeburgh, Suffolk, Anglaterra: Benjamin Britten, compositior anglés (n. 1913).[8]
- 1980 - Stanisława Walasiewicz, atleta polonesa.
- 1987 - Rouben Mamoulian, director de cinema americà.
- 1993 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Frank Zappa, músic, cineasta i «compositor americà» (nascut el 1940).
- 1994 - Julio Ramón Ribeyro, escriptor peruà.
- 2004 - Florència, Itàlia: Elena Souliotis, soprano operística grega.
- 2005 - Débora Arango, pintora colombiana.
Festes i commemoracions[modifica el codi]
- Sants: Bàrbara (màrtir), advocada contra les tempestes de llamps i trons i patrona de l'Arma d'Artilleria de l'exèrcit espanyol; Joan Damascè, prevere i Doctor de l'Església; beat Pere de Siena, el Pectinari, laic. Fins al 1586: Climent d'Alexandria, Parae de l'Església. També es patrona de Torres de Segre, Segrià, Lleida.
Referències[modifica el codi]
- ↑ Lev, Yaacov. State and society in Fatimid Egypt (en anglès). BRILL, 1991, p.109. ISBN 9004093443.
- ↑ «Maria del Pilar Maspons i Labrós». Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Maria Antònia Oliver i Cabrer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Siaosi Taufa'ahau Tupou Tubou Maeakafaua Giniginiofolaga» (en anglès). geni.com. [Consulta: 4 desembre 2017].
- ↑ Sparks, Karen. «Deanna Durbin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Elena Maseras i Ribera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Joana Raspall i Juanola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Benjamin Britten». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de desembre |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:4 de desembre. |
