4 de gener

<<	Gener 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià. Queden 361 dies per finalitzar l'any i 362 en els anys de traspàs.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1485 - Derrota de la tropa de Pere-Anton de Rocacrespa a Montornès del Vallès pels remences a les ordres de Bartomeu Sala.
1714 - Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès): els catalans es revolten contra els borbònics al Combat de Sant Martí Sarroca durant la guerra dels catalans.
1902 - Barcelona: s'estrena l'òpera Els Pirineus, de Felip Pedrell.
1917 - Palma: S’inicia la segona etapa del setmanari La Veu de Mallorca, de contingut cultural i polític, d'influència noucentista.^[1]
1939 - Artesa de Segre (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya).
1978 - Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà.^[2]
2007 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra de 50.000 articles.

Resta del món

1596 - São Tomé i Príncipe: Execució pels portuguesos del rei Amador. Diada nacional a São Tomé i Príncipe.
1717 - La Haia (Països Baixos): les Províncies Unides, França i el Regne Unit signen la Triple Aliança per a obligar a Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht.
1817 - Arroyo Catalán (Uruguai): l'exèrcit portuguès guanya la batalla del Català durant la invasió Portuguesa d'Uruguai.
1821 - Piura (Perú): la ciutat declara la seva independència del poder espanyol.
1896 - Utah esdevé el 45è estat nord-americà.
1918 - Rússia reconeix la independència de Finlàndia.
1940 - Cardiff (País de Gal·les): Brian David Josephson, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1973.
1948 - Myanmar: s'independitza del Regne Unit.
1969 - Espanya retorna Ifni al Marroc.
2010 - A Dubai s'inaugura el Burj Khalifa, l'edifici més alt del món.

Astronàutica

2004 - cràter Gússev (Mart): la nau Spirit, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit.

Naixements[modifica]

Països Catalans

1866 - Barcelona: Ramon Casas i Carbó, pintor, dibuixant i cartellista (m. 1932).^[3]
1911 - Sabadell: Adolf Cabané i Pibernat, músic català que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974) (m. 1993).
1939 - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya (m. 2019).
1948 - Barcelona: Oriol Solé Sugranyes, activista revolucionari català (m. 1976).
1950 - Navarrés, Canal de Navarrés: Joan Baptista Humet, cantautor català (m. 2008).
1959 - Morella, els Ports: Ximo Puig, polític valencià, alcalde de Morella (1995-2012) i secretari general del PSPV.
1973 - Barcelona: Laia Marull, actriu catalana.

Resta del món

1643 - Woolsthorpe, Anglaterra: Isaac Newton, científic i filòsof (m. 1727).
1710 - Jesi (actual Itàlia): Giovanni Battista Pergolesi, compositor, violinista i organista (m. 1736).
1720 - Dobitschen, prop d'Altenburg (Ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg, actual Alemanya): Johann Frederich Agricola mestre de capella i compositor alemany (m. 1774).
1759 - Roma: Maria Rosa Coccia, clavicembalista i compositora italiana, Mestra de capella.^[4]
1785 - Hanau, Hessen: Jacob Grimm, lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica, un dels Germans Grimm (m. 1863).
1809 - Coupvray, França: Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (m. 1852).
1812 - Karlovac, Croàcia: Dragojla Jarnević, educadora i escriptora, una de les fundadores de la prosa croata (m. 1875).^[5]
1872 - Viena, Imperi Austrohongarès: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac.
1932 - Osca: Carlos Saura, director de cinema espanyol (m. 2023).
1934 - Košice: Rudolf Schuster, president d'Eslovàquia.
1937 - Saint Louis, Missouri, Estats Units: Grace Bumbry, mezzosoprano i soprano estatunidenca.^[6]
1940:
- - Ganzhou, Jiangxi (Xina): Gao Xingjian, escriptor, pintor i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de l'any 2000.
- - Cardiff (País de Gal·les): Brian David Josephson, físic gal·lès, Premi Nobel de Física de l'any 1973.
1945 - Berne, Indiana, EUA: Richard Royce Schrock, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2005.
1946 - Łódź, Polònia: Lisa Appignanesi, escriptora, presidenta del PEN anglès, figura influent del món cultural britànic.^[7]
1960 - Decatur, Geòrgia, EUA: Michael Stipe, cantautor estatunidenc, conegut sobretot per ser el cantant solista del grup de rock alternatiu R.E.M.
1963 - Fosnavåg, Noruega: May-Britt Moser, neurocientífica i psicòloga noruega, Premi Nobel de Medicina 2014.^[8]
1965 - Epsom, Anglaterra: Julia Ormond, actriu.
1975 - Dresden, República Democràtica Alemanya: Sandra Kiriasis, corredora de bobsleigh, guanyadora de dues medalles olímpiques.
1976 - Santiago de Xile: Érika Olivera, atleta xilena especialista en marató, una de les principals atletes en la història de Xile.^[9]
1980 -
- Lizarra: Andrea Barnó San Martí, jugadora d'handbol navarresa, guanyadora d'una medalla olímpica.
- Saragossa: Alexandra Jiménez, actriu aragonesa.
- Reykjavik: Ólöf Arnalds, compositora, cantant i música islandesa.

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1681 - Solsona: Lluís de Ponts i d'Esquerrer, benedictí, bisbe de Solsona i abat del monestir d'Arles.
1833 - Barcelona: Agustí Torres, catedràtic de lletres humanes a la Universitat de Cervera.
1972 - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València. (n. 1877).
1979 - Barcelona: Rafael Durancamps i Folguera, pintor català.
1992 - Barcelona: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (n. 1918).^[10]
2005 - Barcelona: Andreu Claret i Casadessús, polític català.
2007 - Barcelona: Carles Fontserè, dibuixant i cartellista, especialment de l'època republicana.
2010 - Reus, Baix Camp: Pere Anguera i Nolla, escriptor i historiador català (n. 1953).
2016 - Madrid: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu (n. 1936).^[11]
2018 - Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgellː Càndida Majoral i Majoral, trementinaire (n. 1917).^[12]
2022 - Barcelona: Joan Vinyals, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1958).^[13]

Resta del món

1845 - París, França: Louis Léopold Boilly, pintor francès.
1920 - Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
1941 - París: Henri Louis Bergson, escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
1943 - Woodland Hills (Los Angeles): Kate Price, actriu irlandesa de vodevil i cinema mut, també guionista (n. 1872).^[14]
1965 - Londres, Anglaterra: T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (n. 1888)
1960 - Villeblevin, França: Albert Camus, escriptor (n. 1913)
1961 - Viena, Àustria: Erwin Schrödinger, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1933 (n. 1887).
1999 - Kisshomaru Ueshiba, aikidoka japonès (n. 1921)
2012 - Londres: Eve Arnold, fotoperiodista estatunidenca que va treballar per a l'agència Magnum (n. 1912).^[15]
2015 - San Pablo (Equador): Sharon la Hechicera―nom artístic d’Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
2021 – Los Angeles, Califòrnia, EUA: Tanya Roberts, actriu estatunidenca (n. 1955).
2023:
- Madrid: Nicolás Redondo, sindicalista i polític espanyol (n. 1927).
- Garmisch-Partenkirchen: Rosi Mittermaier, esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 (n. 1950).

Festes i commemoracions[modifica]

Dia Mundial del Braille
Onomàstica: sant Ferriol d'Usès, bisbe; Rigobert de Reims, bisbe; Gregori de Langres, bisbe; Faraïlda de Gant, abadessa; Àngela de Foligno, vídua; Elizabeth Ann Seton, fundadora de les Germanes de la Caritat de Sant Josep; Setanta deixebles (a les esglésies ortodoxes); beat Manuel González García, bisbe i fundador.

Referències[modifica]

↑ «Segona etapa de “La Veu de Mallorca” | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
↑ «Setmanari de l'Alt Empordà». 1001 curiositats de Figueres, 26-12-2019. [Consulta: 12 novembre 2022].
↑ «Any Ramon Casas 2016». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 16 maig 2020].
↑ «COCCIA, Maria Rosa» (en italià). Dizionario Biografico Traccani. [Consulta: 22 març 2023].
↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 185-187. ISBN 978-963-7326-39-4.
↑ «Grace Bumbry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 desembre 2021].
↑ «Freud's Women». Goodreads. [Consulta: 8 novembre 2020].
↑ «May-Britt Moser» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: novembre 2022].
↑ «Erika Alejandra Olivera de la Fuente. Reseñas biográficas parlamentarias». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 05-01-1992, pàg. 30.
↑ «Aurora Pons i López-Lamela | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
↑ «Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires». CCMA. 324cat, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].
↑ Serra, Laura. «Mor als 63 anys el guitarrista Joan Vinyals a causa del covid», 04-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
↑ «Kate Duffy Price (1872-1943)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 23 desembre 2021].
↑ «Eve Arnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de gener

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:4 de gener.

[1] «Segona etapa de “La Veu de Mallorca” | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].

[2] «Setmanari de l'Alt Empordà». 1001 curiositats de Figueres, 26-12-2019. [Consulta: 12 novembre 2022].

[3] «Any Ramon Casas 2016». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 16 maig 2020].

[4] «COCCIA, Maria Rosa» (en italià). Dizionario Biografico Traccani. [Consulta: 22 març 2023].

[5] Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 185-187. ISBN 978-963-7326-39-4.

[6] «Grace Bumbry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 desembre 2021].

[7] «Freud's Women». Goodreads. [Consulta: 8 novembre 2020].

[8] «May-Britt Moser» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: novembre 2022].

[9] «Erika Alejandra Olivera de la Fuente. Reseñas biográficas parlamentarias». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].

[10] «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 05-01-1992, pàg. 30.

[11] «Aurora Pons i López-Lamela | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].

[:03-12] «Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires». CCMA. 324cat, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].

[13] Serra, Laura. «Mor als 63 anys el guitarrista Joan Vinyals a causa del covid», 04-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].

[14] «Kate Duffy Price (1872-1943)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 23 desembre 2021].

[15] «Eve Arnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]