51 del Pegàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic51 del Pegàs
Altres designacionsHelvetios Modifica el valor a Wikidata
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G2V[1] Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra15,527 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,02 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre1.570.000 km[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,524[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,46 (banda V)[6] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre angular0,733 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,2 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.748 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi64,6488 mas[8] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)61,164 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)207,328 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5,6 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−33,24 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial20.400 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 57m 27.9805s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)20° 46' 7.797''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,2[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,4028223 lluminositats solars[8] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada4 mil milions d'anys[10] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup de Moviment Plèiades Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GJ 882 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
N30 5052 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
TD1 29480 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
HD 217014 (Henry Draper Catalogue)
NLTT 55385 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
TYC 1717-2193-1 (Catàleg Tycho)
AG+20 2595 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
HIC 113357 (Hipparcos Input Catalogue)
NSV 14374 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
UBV M 26734 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
HIP 113357 (Catàleg Hipparcos)
PLX 5568 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
UBV 19678 (UBV)
ASCC 826013 (All-sky Compiled Catalogue)
HR 8729 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
PLX 5568.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
USNO-B1.0 1107-00589893
BD+19 5036 (Bonner Durchmusterung)
IRAS 22550+2030 (IRAS)
PPM 114985 (Catàleg d'estrelles PPM)
uvby98 100217014 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
CSV 102222 (Catalogue of suspected variable stars)
JP11 3558 (JP11)
ROT 3341 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
WDS J22575+2046AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
GC 32003 (Catàleg General, Catàleg General de Boss)
LSPM J2257+2046 (LSPM-NORTH catalog)
SAO 90896 (Catàleg SAO)
YPAC 218 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
GCRV 14411 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
LTT 16750 (Luyten Two-Tenths catalogue)
2MASS J22572795+2046077 (2MASS)
SPOCS 990 (Spectroscopic Properties of Cool Stars)
YZ 20 9382 (YZ)
Gaia DR2 2835207319109249920 (Gaia Data Release 2)
WEB 20165 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
51 Peg (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

51 del Pegàs (51 Pegasi) és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar. Aquest estel va ser el primer planeta extrasolar descobert, 51 del Pegàs b. La notícia del descobriment de l'exoplaneta fou anunciat el 6 d'octubre de 1995 per Michel Mayor i Didier Queloz a la revista Nature.[11] El mètode utilitzat per al descobriment fou el mètode de les velocitats radials.

L'estel 51 del Pegàs és visible amb uns simples binoculars des de la Terra. El seu número al catàleg Hipparcos és el 113357 i el 217014 al Catàleg Henry Draper. Es tracta d'un estel de tipus espectral G5V, semblant al Sol, amb una edat una mica major, estimada en 7.500 milions d'anys i una masa i metal·licitat també majors. El 1996 els astrònoms Baliunas, Sokoloff i Soon pogueren mesurar les línies espectrals H i K del calci II i d'aquesta manera determinaren que el període de rotació de l'estrella és de 37 dies.[12]

El sistema planetari de 51 Pegasi[modifica]

Pel que se sap actualment, el sistema planetari de 51 del Pegàs està format per un sol planeta, 51 del Pegàs b, un planeta orbitant a 0,05 unitats astronòmiques i amb una excentricitat menyspreable. El mètode de velocitats radials permet mesurar el producte de la massa del planeta pel sinus de l'angle d'inclinació orbital: m·sini = 0,468 ± 0,007 (mesurat en masses de Júpiter). Un valor tan elevat de la massa és únicament compatible amb un gegant gasós tipus Júpiter. Les variacions de velocitat radial tenen una amplitud de 59 m/s i mostren un període orbital de 4.239 ± 0.001 dies. És possible l'existència d'un company planetari de massa menor.

El descobriment del primer planeta extrasolar va constituir un important èxit de la investigació astronòmica, ja que mostrà als astrònoms que planetes de tipus gegant podien existir en òrbites de períodes molt petits. Una vegada que es va veure que aquests planetes podien existir es van produir molts descobriments de planetes similars.

Planeta Massa (en masses Terrestres) Període orbital (dies Semieix major (ua) Excentricitat
b >150 ∼ 4.23077 ± 0.00005 0.052 0,00

Coordenades: Sky map 22h 57m 27,9s; +20° 46′ 08″


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 51 del Pegàs

Referències[modifica]

  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Afirmat a: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 «Discovery of Water at High Spectral Resolution in the Atmosphere of 51 Peg b». Astronomical Journal, 3, 02-03-2017, pàg. 138. DOI: 10.3847/1538-3881/AA5C87.
  4. «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
  5. Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  6. 6,0 6,1 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
  8. 8,0 8,1 8,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  9. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016, pàg. 21–21. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  10. Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  11. Mayor, M., Queloz, D. Nature 378: 355 (23 November 1995)
  12. Sallie Baliunas, Dmitry Sokoloff i Willie Soon. «Magnetic Field and Rotation in Lower Main-Sequence Stars: An Empirical Time-Dependent Magnetic Bode's Relation?» Astrophysical Journal 457: L99–L102.