51 del Pegàs b
 51 del Pegàs b | |
|---|---|
 | |
| Altres designacions | Dimidium  |
| Tipus | planeta extrasolar |
| Descobert per | Michel Mayor Didier Queloz |
| Data de descobriment | 6 octubre 1995 |
| Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
| Cos pare | 51 del Pegàs |
| Constel·lació | Pegàs |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 0,052 ua[1] |
| Excentricitat e | 0,0069[2] |
| Període orbital P | 4,23 d[2] |
| Inclinació i | 80 °[3] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 1,9 R_J[3] |
| Massa | 0,46 M_J[4] |
| Paral·laxi | 64,6488 mas[5] |
| Moviment propi (declinació) | 62,094 mas/a [5] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 207,363 mas/a [5] |
| Ascensió recta (α) | 22h 57m 27.9804s[5] |
| Declinació (δ) | 20° 46' 7.7822''[5] |
| Albedo | 0,5 (albedo geomètrica)[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
HD 217014b (Henry Draper Catalogue)
| |
51 del Pegàs b (51 Pegasi b), també anomenat Bel·lerofont, Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar[6][7] que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 del Pegàs. Està situat a la constel·lació del Pegàs, a aproximadament 50,1 anys-llum de distància a la Terra. Forma part d'un sistema planetari, del qual, fins ara, és l'únic planeta.
Descobriment[modifica]
Aquest planeta extrasolar, va ser descobert el 6 d'octubre del 1995, a França, i, concretament, va ser el primer planeta descobert fora del sistema solar orbitant al voltant d'un estel similar al Sol, cosa que va fer que el descobriment d'altres exoplanetes s'accentués considerablement. Va ser descobert per Michel Mayor i Didier Queloz, com la majoria dels planetes extrasolars, a través de la tècnica de la velocitat radial, que consisteix a mesurar la influència gravitacional d'un planeta en el seu estel.
Nom[modifica]
La principal designació catedràtica d'aquest planeta extrasolar és 51 del Pegàs b, és a dir, el seu estel és anomenat, segons la denominació de flamsteed, és anomenada 51 del Pegàs, que agafa com a prefix, i la "b", es deu al fet que és el primer i únic planeta descobert en aquest sistema, que agafa com a sufix. L'"a", correspon a l'estel al voltant del qual orbita. Si es descobrissin més planetes en el sistema, rebrien la designació de "c" "d" "e"... També és anomenat col·loquialment Bel·lerofont, nom que deu a l'heroi que, segons la mitologia grega, va domesticar l'ésser mític Pegàs, nom que és "compatible" a la seva posició al cel, ja que la seva anomenada estrella, està situada a la constel·lació del Pegàs.
Caracterísitiques[modifica]
Aquest planeta extrasolar, té una massa mínima aproximadament de 0.472 masses jovianes, o el que seria equivalent, 150 masses terrestres, semblant a la massa de Mu de l'Altar d. A causa de la distància a la qual orbita al voltant del seu estel, de només 0.0527 ua, o el que seria el mateix, 7,8 milions de quilòmetres, aproximadament la distància d'orbitatge d'un altre exoplaneta, Gliese 581 b, i la seva massa, el converteix en un planeta del tipus Júpiter ardent, és a dir, un planeta amb una massa igual o similar a la del gegant gasós del sistema solar, i que orbita a una relativament petita distància del seu estel, normalment inferior als 0,5 ua, cosa que fa que els Júpiters ardents se sobreescalfin en unes elevadíssimes temperatures. A causa de la ja anomenada petita distància al seu estel, aquest planeta extrasolar té una velocitat orbital que arriba fins als 136 km/s, cosa que fa que recorri la seva curta òrbita en estimadament en 4.23078 dies terrestres, cosa que és equivalent a 0.011583 anys terrestres. Es calcula que la seva superfície arriba fins a l'alarmant temperatura de 1265 K, que supera per 5,8 vegades el planeta més escalfat del sistema solar, Venus, amb 737 K. Al principi del seu descobriment, es pensava que Gliese 882 b, era un planeta tel·lúric, però, a causa de la massa que posseeix, és molt probable que sigui un planeta gasós. A la distància a la qual es troba del seu estel, probablement sofreixi ejeccions de massa coronària, és a dir, gasos incandescents que deixen anar les estrelles. Si això és així, les ejeccions hauran volatilitzat part dels gasos més lleugers, i alguns gasos més densos. També per la distància d'orbitatge al voltant de 51 del Pegàs, el planeta estaria fortament lligat a causa de la gravetat al seu estel, cosa que fa que sempre ensenyi la mateixa cara, cosa que s'anomena acoblament de marea.
Coordenades: 
22h 57m 27,9s; +20° 46′ 08″
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- http://www.exoplaneten.de/51peg/spanish.html Arxivat 2009-03-13 a Wayback Machine. (castellà)
- http://www.astrocosmo.cl/astrofis/astrofis-01_05-01.htm Arxivat 2009-02-27 a Wayback Machine. (castellà)
- http://planetquest1.jpl.nasa.gov/atlas_espanol/atlas_profile.cfm?Planet=102 Arxivat 2009-04-14 a Wayback Machine. (castellà)
- http://www.extrasolar.net/planettour.asp?PlanetID=1 Arxivat 2008-05-01 a Wayback Machine. (anglès)
- http://www.glyphweb.com/esky/planets/51pegasib.html (anglès)
- http://www.freebase.com/view/en/51_pegasi_b?domain=%2Fbase%2Fexoplanetology[Enllaç no actiu] (anglès)
- http://enc.slider.com/Enc/51_Peg_b Arxivat 2008-10-10 a Wayback Machine. (anglès)
- http://www.speedylook.com/51_Pegasi_B.html Arxivat 2021-10-03 a Wayback Machine. (anglès)
- http://de.scientificcommons.org/17789363[Enllaç no actiu] (anglès)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 2,0 2,1 Ji Wang «On the eccentricity distribution of short-period single-planet systems» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 30-09-2011, pàg. 1822–1833. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.19600.X.
- ↑ 3,0 3,1 Pedro Figueira «Evidence for a spectroscopic direct detection of reflected light from 51 Pegasi b» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2015, pàg. 134–134. DOI: 10.1051/0004-6361/201425298.
- ↑ Afirmat a: NASA Exoplanet Archive.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Planet 51 Peg b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system 51 Peg hosts at least one planet.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
