65è Festival Internacional de Cinema de Canes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdeveniment65è Festival Internacional de Cinema de Canes
2012 Cannes Film Festival poster.jpg
Pòster oficial del 65è Festival de Canes, amb una foto de Marilyn Monroe
Tipus edició d'un festival de cinema
Data 2012
Edició 65
Lloc Canes
Estat França
Xarxes
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El 65è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme del 16 al 27 de maig de 2012.[1] El director de cinema italià Nanni Moretti fou el president del jurat de la competició principal[2] i l'actor britànic Tim Roth fou el President del Jurat de la secció Un Certain Regard.[3] L'actriu francesa Bérénice Bejo va hostatjar les cerimònies d'apertura i de clausura.[4]

El festival va obrir amb la pel·lícula estatunidenca Moonrise Kingdom, dirigida per Wes Anderson i va tancar amb la darrera pel·lícula de Claude Miller, Thérèse Desqueyroux.[5] L'anunci principal de la programació es va dur a terme el 19 d'abril. El cartell oficial del festival inclou Marilyn Monroe, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.[6]

La Palma d'Or fou atorgada al director austríac Michael Haneke per la pel·lícula Amour. Haneke ja havia guanyat la Palma d'Or en 2009 per Das weiße Band. El jurat va donar el Gran Premi a Reality de Matteo Garrone, mentre que la pel·lícula de Ken Loach The Angels' Share fou guardonada amb el Premi del Jurat.

Jurat[modifica]

Nanni Moretti, President del jurat de la competició principal
Tim Roth, President del jurat d'Un Certain Regard
Carlos Diegues, President del jurat de la Caméra d'Or
El jurat de la competició principal; d'esquerra a dreta: Alexander Payne, Andrea Arnold, Jean Paul Gaultier, Hiam Abbass, Emmanuelle Devos, Raoul Peck, Diane Kruger, Nanni Moretti, Ewan McGregor, i el president del festival Gilles Jacob

Competició principal[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la competició principal en l'edició de 2012:[7][8]

Un Certain Regard[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Un Certain Regard de 2012:

Cinéfondation i curtmetratges[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Cinéfondation i de la competició de curtmetratges:

Càmera d'Or[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la Càmera d'Or de 2012:

  • Carlos Diegues, director brasiler (President)[10]
  • Gloria Satta, periodista italiana
  • Rémy Chevrin, director de fotografia francès
  • Hervé Icovic, director artístic francès
  • Michel Andrieu, director francès
  • Francis Gavelle, crític de cinema francès

Jurats independents[modifica]

El següent jurat independent va premiar les pel·lícules en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica.

Gran Premi Nespresso[11]

  • Bertrand Bonello, director francès(President)
  • Francisco Ferreira, crític portuguès
  • Akiko Kobari, crític de cinema i dansa japonès
  • Robert Koehler, crític estatunidenc
  • Hanns-Georg Rodek, crític alemany

Premi France 4 Visionary [11]

Premi Nikon Discovery al Curtmetratge

Selecció oficial[modifica]

La selecció oficial es va anunciar el 19 d'abril al Grand Hôtel de París. Entre els comentaris després de l'anunci, els periodistes van assenyalar el nombre inusualment elevat de pel·lícules de Hollywood a la programació, l'absència de directores femenines a la competició principal, així com l’absència de directors novells en la competició.[12][13] Thierry Frémaux, líder artístic del festival, va respondre que la gent no s'hauria de centrar només en les pel·lícules de la competició: "La selecció és un conjunt; heu de considerar tot el paquet."[13]

En competició – pel·lícules[modifica]

Les següents pel·lícules competiren per la Palma d'Or:[14][15] El guanyador de la Palma d'Or ha estat il·luminat

Títol original Director(s) País
Baad el Mawkeaa بعد الموقعة Yousry Nasrallah Egipte Egipte, França França
The Angels' Share Ken Loach Regne Unit Regne Unit, França França, Bèlgica Bèlgica, Itàlia Itàlia
După dealuri Cristian Mungiu Romania Romania, França França, Bèlgica Bèlgica
Cosmopolis David Cronenberg França França, Canadà Canadà
Holy Motors Leos Carax França França, Alemanya Alemanya
Jagten Thomas Vinterberg Dinamarca Dinamarca, Suècia Suècia
Da-Reun Na-Ra-e-Suh 다른 나라에서 Hong Sang-soo Corea del Sud Corea del Sud
V tumane В тумане Sergei Loznitsa Alemanya Alemanya, Rússia Rússia, Letònia Letònia, Països Baixos Països Baixos, Bielorússia Bielorússia
Killing Them Softly Andrew Dominik Estats Units Estats Units
Lawless John Hillcoat Estats Units Estats Units
Raiku samuwan in rabu ライク・サムワン・イン・ラブ Abbas Kiarostami França França, Japó Japó
Amour Michael Haneke França França, Alemanya Alemanya, Àustria Àustria
Moonrise Kingdom (opening film) Wes Anderson Estats Units Estats Units
Mud Jeff Nichols Estats Units Estats Units
Sur la route Walter Salles Brasil Brasil, França França, Regne Unit Regne Unit, Estats Units Estats Units
The Paperboy Lee Daniels Estats Units Estats Units
Paradies: Liebe Ulrich Seidl Àustria Àustria, Alemanya Alemanya, França França
Post Tenebras Lux Carlos Reygadas Mèxic Mèxic, França França, Alemanya Alemanya, Països Baixos Països Baixos
Reality Matteo Garrone Itàlia Itàlia, França França
De rouille et d'os Jacques Audiard França França, Bèlgica Bèlgica
Donui Mat 돈의 맛 Im Sang-soo Corea del Sud Corea del Sud
Vous n'avez encore rien vu Alain Resnais França França, Alemanya Alemanya
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Un Certain Regard[modifica]

Les següents pel·lícules foren seleccionades per competir a Un Certain Regard.[14] Els guanyadors d’Un Cretain Regard han estat il·luminats.

Títol original Director(s) País
11.25 Jiketsu no Hi: Mishima Yukio to Wakamonotachi
自決の日 三島由紀夫と若者たち
Kōji Wakamatsu Japó Japó
7 días en La Habana Julio Médem
Laurent Cantet
Juan Carlos Tabío
Benicio del Toro
Gaspar Noé
Pablo Trapero
Elia Suleiman
Espanya Espanya
Después de Lucía Michel Franco Mèxic Mèxic
Antiviral (CdO) Brandon Cronenberg Canadà Canadà
Beasts of the Southern Wild (CdO) Benh Zeitlin Estats Units Estats Units
Djeca Aida Begić Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina
La confession d'un enfant du siècle Sylvie Verheyde França França
Gimme the Loot (CdO) Adam Leon Estats Units Estats Units
Les Chevaux De Dieu Nabil Ayouch Marroc Marroc
Le grand soir Benoît Delépine &
Gustave de Kervern
França França
Laurence Anyways Xavier Dolan Canadà Canadà
Aimer à perdre la raison Joachim Lafosse França França, Bèlgica Bèlgica
Miss Lovely (CdO) Ashim Ahluwalia Índia Índia
Fúchéng mí shì 浮城谜事 Lou Ye República Popular de la Xina Xina
La pirogue Moussa Toure Senegal Senegal
La Playa DC (CdO) Juan Andrés Arango Colòmbia Colòmbia
Renoir Gilles Bourdos França França
Student Darezhan Omirbaev Kazakhstan Kazakhstan
Trois monde Catherine Corsini França França
Elefante blanco Pablo Trapero Argentina Argentina
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Pel·lícules fora de competició[modifica]

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades fora de competició:[14]

Títol original Director(s) País
Cruel Summer Kanye West Estats Units Estats Units/Qatar Qatar
Hemingway & Gellhorn Philip Kaufman Estats Units Estats Units
Madagascar 3: Europe's Most Wanted Eric Darnell, Tom McGrath, Conrad Vernon Estats Units Estats Units
Io e te Bernardo Bertolucci Itàlia Itàlia
Thérèse Desqueyroux (pel·lícula de clausura) Claude Miller França França
Projeccions a mitjanit
Dario Argento's Dracula Dario Argento Itàlia Itàlia, França França, Espanya Espanya
Ai to Makoto 愛と誠 Takashi Miike Japó Japó
Maniac Franck Khalfoun Estats Units Estats Units, França França
The Sapphires (CdO) Wayne Blair Austràlia Austràlia
65è Aniversari
Le Film anniversaire: Une journée particulière
- Histoire(s) de festival N°4
Gilles Jacob, Samuel Faure França França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Projeccions especials[modifica]

Les següents pel·lícules foren mostrades com a projeccions especials.[14]

Títol original Director(s) País
The Central Park Five Ken Burns, Sarah Burns, David McMahon Estats Units Estats Units
Les Invisibles Sébastien Lifshitz França França
Journal de France Claudine Nougaret, Raymond Depardon França França
Le Serment de Tobrouk Bernard-Henry Lévy, Marc Roussel França França
Mekong Hotel Apichatpong Weerasethakul Tailàndia Tailàndia
A Música Segundo Tom Jobim Nelson Pereira Dos Santos Brasil Brasil
Der Müll im Garten Eden Fatih Akın Alemanya Alemanya
The Resistance Peng Zhang Li República Popular de la Xina Xina, Estats Units Estats Units
Roman Polanski: A Film Memoir Laurent Bouzereau Regne Unit Regne Unit, Alemanya Alemanya
Trashed Candida Brady Regne Unit Regne Unit
Villegas (CdO) Gonzalo Tobal Argentina Argentina, Països Baixos Països Baixos, França França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Cinéfondation[modifica]

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades a la competició Cinéfondation, que se centra en pel·lícules fetes per estudiants d'escoles de cinema. Es van seleccionar les següents entrades, de més de 1.700 treballs de 320 escoles diferents.[17] El guanyador del primer premi Cinéfondation ha estat il·luminat.

Títol Director(s) Escola
Abigail Matthew James Reilly NYU, Estats Units Estats Units
The Ballad of Finn + Yeti Meryl O'Connor UCLA, Estats Units Estats Units
Riyoushi Shoichi Akino Tokyo University of the Arts, Japó Japó
Derrière moi les oliviers Pascale Abou Jamra ALBA, Líban Líban
Tabăra din Răzoare Cristi Iftime UNATC, Romania Romania
Pude ver un puma Eduardo Williams UCINE, Argentina Argentina
Resen Eti Tsicko TAU, Israel Israel
Head over Heels Timothy Reckart NFTS, Regne Unit Regne Unit
Los anfitriones Miguel Angel Moulet EICTV, Cuba Cuba
Terra Piero Messina CSC, Itàlia Itàlia
Matteus Leni Huyghe Sint-Lukas Brussels, Bèlgica Bèlgica
Les Ravissements Arthur Cahn La Fémis, França França
Doroga na Taisia Igumentseva VGIK, Rússia Rússia
Slug Invasion Morten Helgeland The Animation Workshop, Dinamarca Dinamarca
Tambylles Michal Hogenauer FAMU, República Txeca República Txeca

Curtmetratges en competició[modifica]

De les 4.500 presentacions, es van seleccionar les següents pel·lícules per al concurs de curtmetratges.[17] El guanyador de la Palma d'Or al millor curtmetratge ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
The Chair Grainger David Estats Units Estats Units
Cockaigne Emilie Verhamme Bèlgica Bèlgica
Gasp Eicke Bettinga Alemanya Alemanya
Mi Santa Mirada Alvaro Aponte-Centeno Puerto Rico Puerto Rico
Night Shift Zia Mandivwalla Nova Zelanda Nova Zelanda
Chef de meute Chloé Robichaud Canadà Canadà
Sessiz-Bêdeng L. Rezan Yesilbas Turquia Turquia
Ce Chemin Devant Moi Mohamed Bourokba França França
Falastein, sandouk al intezar lil burtuqal Bassam Chekhes Síria Síria
Yardbird Michael Spiccia Austràlia Austràlia

Cannes Classics[modifica]

Les següents pel·lícules foren projectades a la secció Cannes Classics.[18][19] la "pel·lícula muntatge" hongaresa Final Cut: Hölgyeim és uraim, dirigida per György Pálfi, fou seleccionada per clausurar la secció de Cannes Classics.[18]

Documentals sobre Cinema[20]

Títol original Director(s) País
Claude Miller, cinéaste de l'intime Emmanuel Barnault França França
Me and My Dad Katrine Boorman Regne Unit Regne Unit, Irlanda Irlanda
Method to the Madness of Jerry Lewis Gregg Barson Estats Units Estats Units
Woody Allen: A Documentary Robert Weide Estats Units Estats Units

Pel·lícules restaurades[21]

Títol original Director(s) País
An All-Colored Vaudeville Show (1935) (curt) Roy Mack Estats Units Estats Units
Narayama bushikō (1958) 楢山節考 Keisuke Kinoshita Japó Japó
Cléo de 5 à 7 (1962) Agnès Varda França França, Itàlia Itàlia
Final Cut: Hölgyeim és uraim (2012) György Pálfi Hongria Hongria
A Great Day in Harlem (1994) Jean Bach Estats Units Estats Units
Les Barbouzes (1964) Georges Lautner França França, Itàlia Itàlia
Jammin' the Blues (1944) (curt) Gjon Mili Estats Units Estats Units
Jaws (1975) Steven Spielberg Estats Units Estats Units
Viaggio in Italia (1954) Roberto Rossellini Itàlia Itàlia, França França
Lawrence of Arabia (1962) David Lean Regne Unit Regne Unit
C'era una volta in America (1984) Sergio Leone Itàlia Itàlia, Estats Units Estats Units
The Ring (1927) Alfred Hitchcock Regne Unit Regne Unit
Runaway Train (1985) Andrei Konchalovsky Estats Units Estats Units
Tess (1979) Roman Polanski França França, Regne Unit Regne Unit
Cabra Marcado para Morrer (1984) Eduardo Coutinho Brasil Brasil
Xica da Silva (1976) Carlos Diegues Brasil Brasil

World Cinema Foundation[22]

Títol original Director(s) País
Lewat Djam Malam (1954) Usmar Ismail Indonèsia Indonèsia
Kalpana (1954) Kalpana Uday Shankar Índia Índia

Cinéma de la Plage[modifica]

Cinéma de la Plage és una part de la Secció Oficial del festival. Les projeccions a l'aire lliure a la platja de Canes són obertes al públic.[23]

Títol original Director(s) País
Casino Royale (2006) Martin Campbell Regne Unit Regne Unit, República Txeca República Txeca, Estats Units Estats Units, a.o.
Diamonds Are Forever (1971) Guy Hamilton Regne Unit Regne Unit
Dr. No (1962) Terence Young Regne Unit Regne Unit
From Russia with Love (1963) Terence Young Regne Unit Regne Unit
Le farceur Philippe de Broca França França
On Her Majesty's Secret Service (1969) Peter Hunt Regne Unit Regne Unit
Project A (1982) Jackie Chan Hong Kong Hong Kong
Red Tails (2012) Anthony Hemingway Estats Units Estats Units

Seccions paral·leles[modifica]

Setmana Internacional dels Crítics[modifica]

El 23 d’abril es va anunciar la programació de la Setmana Internacional de la Crítica al lloc web de la secció. El concurs consisteix exclusivament en debuts com a directors, cosa que va subratllar el director artístic de la secció, Charles Tesson, que no era intencional, sinó només la forma en què es va produir quan es va valorar la qualitat dels enviaments. Es van seleccionar les següents pel·lícules.[24]

Pel·lícules – El guanyador del Grand Prix Nespresso ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Aquí y Allá (CdO) Antonio Méndez Esparza Espanya Espanya, Estats Units Estats Units, Mèxic Mèxic
Au galop (CdO) Louis-Do de Lencquesaing França França
Hors les murs (CdO) David Lambert Bèlgica Bèlgica, Canadà Canadà, França França
Les Voisins de Dieu (CdO) Meni Yaesh Israel Israel, França França
Halahal (CdO) Vasan Bala Índia Índia
Sofia's Last Ambulance (CdO) Ilian Metev Alemanya Alemanya, Croàcia Croàcia, Bulgària Bulgària
Los salvajes (CdO) Alejandro Fadel Argentina Argentina
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Curt i mig metratges

Títol original Director(s) País
순환선 / Soonhwanseon Shin Su-won Corea del Sud Corea del Sud
La Bifle Jean-Baptiste Saurel França França
' O Duplo Juliana Rojas Brasil Brasil
Family Dinner Stefan Constantinescu Suècia Suècia
Hazara Shay Levi Israel Israel
Orizont Paul Negoescu Romania Romania
Ce n'est pas un film de cow-boys Benjamin Parent França França
Fleuve rouge, Song Hong Stéphanie Lansaque & François Leroy França França
Un dimanche matin Damien Manivel França França
Yeguas y cotorras Natalia Garagiola Argentina Argentina

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Augustine Alice Winocour França França
Broken Rufus Norris Regne Unit Regne Unit
J'enrage de son absence Sandrine Bonnaire França França, Luxemburg Luxemburg, Bèlgica Bèlgica

Quinzena dels directors[modifica]

La programació de la Quinzena dels Directors fou anunciada en conferència de premsa el 24 d'abril.[25] Foren seleccionades les pel·lícules:[26]

Pel·lícules – El guanyador del premi Art Cinema ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
3 Pablo Stoll Uruguai Uruguai, Alemanya Alemanya, Argentina Argentina
Alyah (CdO) Elie Wajeman França França
Camille redouble Noémie Lvovsky França França
Infancia clandestina Benjamin Ávila Argentina Argentina, Espanya Espanya, Brasil Brasil
Dangerous Liaisons Hur Jin-ho República Popular de la Xina Xina, Corea del Sud Corea del Sud
Sueño y silencio Jaime Rosales Espanya Espanya, França França
Ernest et Célestine Stéphane Aubier & Vincent Patar, Benjamin Renner França França, Bèlgica Bèlgica, Luxemburg Luxemburg
Fogo Yulene Olaizola Mèxic Mèxic, Canadà Canadà
Gangs of Wasseypur Anurag Kashyap Índia Índia
Adieu Berthe, l'enterrement de mémé Bruno Podalydès França França
Rengaine (CdO) Rachid Djaïdani França França
Dae-gi-eui-wang 돼지의 왕(CdO) Yeon Sang-ho Corea del Sud Corea del Sud
La noche de enfrente Raúl Ruiz França França, Xile Xile
No Pablo Larraín Xile Xile, Estats Units Estats Units
Opération Libertad Nicolas Wadimoff  Suïssa, França França
El Taaib Merzak Allouache Algèria Algèria
Room 237 (CdO) Rodney Ascher Estats Units Estats Units
Sightseers Ben Wheatley Regne Unit Regne Unit
La sirga (CdO) William Vega Colòmbia Colòmbia, França França, Mèxic Mèxic
The We and the I Michel Gondry Estats Units Estats Units
Yek Khanévadéh-e Mohtaram (CdO) Massoud Bakhshi Iran Iran
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[16]

Curtmetratges – El guanyador del Premier Prix Illy for Short Filmmaking ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
The Curse Fyzal Boulifa Regne Unit Regne Unit, Marroc Marroc
Portret Z Pamieci Marcin Bortkiewicz Polònia Polònia
Porcos Raivosos Leonardo Sette, Isabel Penoni Brasil Brasil
Königsberg Philipp Mayrhofer França França
Os vivos tambem choram Basil da Cunha  Suïssa, Portugal Portugal
Os mortos-vivos Anita Rocha da Silveira Brasil Brasil
Rodri Franco Lolli França França
Tram Michaela Pavlátová França França, República Txeca República Txeca
Avec Jeff Marie-Eve Juste Canadà Canadà
Wrong Cops Quentin Dupieux França França

Premis[modifica]

Michael Haneke, guanyador de la Palma d'Or
Matteo Garrone, guanyador del Grand Prix

Premis oficials[modifica]

La Palma d'Or fou atorgada a la pel·lícula francesa Amour dirigida per Michael Haneke. Haneke havia guanyat anteriorment amb Das weiße Band en 2009.[27] Love tells the story of an elderly couple preparing for death.[28] Durant el seu discurs d'acceptació, el director va dir: "Moltes, moltíssimes gràcies als meus actors que han fet aquesta pel·lícula. És la seva pel·lícula. Són l'essència d'aquesta pel·lícula."[27]

Moretti va dir que cap dels guanyadors havia estat seleccionat per unanimitat i va qualificar aquest resultat com "un terreny intermedi que no hauria agradat a ningú". Va revelar que Holy Motors, Paradies: Liebe i Post Tenebras Lux van ser les pel·lícules que més van dividir el jurat.[29]

Les següents pel·lícules i persones van rebre premis de la secció oficial de 2011:[30][31] En Competició

Un Certain Regard[30]

Caméra d'Or[30]

Cinéfondation[30]

  • 1r Premi: The Road to de Taisia Igumentseva
  • 2n Premi: Abigail de Matthew James Reilly
  • 3r Premi: The Hosts de Miguel Angel Moulet

Curtmetratges[30]

Premis independents[modifica]

Premis FIPRESCI[32][33]

Premi Vulcan a l’Artista Tècnic[34]

Jurat Ecumènic[35][33]

Premis en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica[31]

Premis en el marc de la Quinzena dels Directors[36]

Premi del Jurat de la Joventut[37]

Association Prix François Chalais[38]

Jurat Palma Queer[39]

Premi Palma Dog[40]

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes 2012». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 16 octubre 2015. [Consulta: 11 desembre 2011].
  2. «Nanni Moretti named 2012 Cannes jury president». LA Times. [Consulta: 21 gener 2012].
  3. «Tim Roth to lead Cannes Un Certain Regard jury». BBC News. [Consulta: 13 abril 2012].
  4. «The Artist star to host Cannes film ceremonies». The Telegraph. [Consulta: 19 abril 2012].
  5. «Claude Miller's last film to close the Festival de Cannes», 18-04-2012. Arxivat de l'original el 5 agost 2012.
  6. «The iconic actress and sex symbol was selected in tribute to the 50th anniversary of her death.». hollywoodreporter.com. [Consulta: 3 març 2012].
  7. «All Juries 2012». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 19 març 2016.
  8. «The Jury of the 65th Festival de Cannes». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 24 maig 2012.
  9. «The Jury for the Cinéfondation and Short Films». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 29 març 2012].
  10. «Juries 2012: Caméra d'Or». Festival de Cannes. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 25 maig 2014].
  11. 11,0 11,1 «Feature Films Jury». Semaine de la Critique. Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 28 abril 2015].
  12. Bradshaw, Peter. «Cannes film festival 2012 lineup: the competition's still a man's world». guardian.co.uk. The Guardian, 19-04-2012. [Consulta: 20 abril 2012].
  13. 13,0 13,1 Leffler, Rebecca. «Cannes 2012: Thierry Fremaux on Increased Star Power and the Festival's Mission (Q&A)». The Hollywood Reporter, 19-04-2012. [Consulta: 20 abril 2012].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «2012 Official Selection». Cannes. Arxivat de l'original el 31 desembre 2013. [Consulta: 19 abril 2012].
  15. «Cannes Film Festival 2012 line-up announced». timeout. [Consulta: 19 abril 2012].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 «Around the selection 2012 : Caméra d'or». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 18 desembre 2012.
  17. 17,0 17,1 «Short films in the spotlight at the 65th Festival de Cannes». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 17 abril 2012. [Consulta: 17 abril 2012].
  18. 18,0 18,1 «Cannes Classics 2012». Cannes Film Festival, 25-04-2012. Arxivat de l'original el 15 febrer 2017. [Consulta: 28 abril 2015].
  19. «Around the Selection 2012: Cannes Classics». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 28 abril 2015].
  20. «Documentaries about Cinema 2012». festival-cannes.com. [Consulta: 30 juliol 2017].
  21. «Restored prints 2012». festival-cannes.com. [Consulta: 30 juliol 2017].
  22. «Documentaries about Cinema 2012». festival-cannes.com. [Consulta: 30 juliol 2017].
  23. «Cinema de la Plage 2012». festival-cannes.com. [Consulta: 31 juliol 2017].
  24. «51e selection de la Semaine de la Critique - 2012». semainedelacritique.com. [Consulta: 10 agost 2017].
  25. Leffler, Rebecca. «Cannes 2012: Michel Gondry's 'The We & The I' to Open Director's Fortnight». The Hollywood Reporter. [Consulta: 24 abril 2012].
  26. «Quinzaine 2012». quinzaine-realisateurs.com. [Consulta: 1r agost 2017].
  27. 27,0 27,1 «Cannes 2012: Michael Haneke's 'Love' wins Palme d'Or». The Daily Telegraph. Telegraph Media Group, 27-05-2012 [Consulta: 27 maig 2012].
  28. Brooks, Xan «Cannes 2012: Amour's love is justified, but why cold-shoulder Cosmopolis?». The Guardian. Guardian Media Group, 27-05-2012 [Consulta: 27 maig 2012].
  29. Lemercier, Fabien. «Nanni Moretti: 'No prize was agreed on unanimously'». cineuropa.org. Cineuropa, 28-05-2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 «Awards 2012: All the awards». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 7 febrer 2017.
  31. 31,0 31,1 «65ème Festival de Cannes». cinema-francais.fr. [Consulta: 29 juliol 2017].
  32. «FIPRESCI Awards 2012». fipresci.org. [Consulta: 29 juliol 2017].
  33. 33,0 33,1 Kilday, Scott. «Cannes 2012: FIPRESCI Prizes Go to 'Beasts of the Southern Wild' and 'V tumane'». The Hollywood Reporter, 26-05-2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  34. «Cannes Film Festival Awards per 2012». imdb.com. [Consulta: 30 juliol 2017].
  35. «Jury Œcuménique Palmarés 2012». cannes.juryoecumenique.org. [Consulta: 24 juliol 2017].
  36. Ford, Rebecca. «Cannes 2012: 'No' Takes Top Prize at Directors' Fortnight». The Hollywood Reporter, 25-05-2012. [Consulta: 25 maig 2012].
  37. «Holy Motors». lostinsf.com. [Consulta: 26 maig 2017].
  38. «Association Prix François Chalais Cannes 2012». francois-chalais.fr. [Consulta: 1r agost 2017].
  39. AFP. «Queer Palm 2012: 'Laurence Anyways' de Xavier Dolan distingué à Cannes» (en francès). lepoint, 27-05-2012. [Consulta: 26 maig 2017].
  40. Collin, Robbie. «Cannes 2012: The Palm Dog: a prize per four-legged friends». The Daily Telegraph, 25-05-2012. [Consulta: 29 maig 2012].

Enllaços externs[modifica]