6 de juliol

<<	Juliol 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31
Tots els dies

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 178 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

985 - Barcelona: el cabdill andalusí Almansor (o Al-Mansur) culmina la campanya contra el comtat de Barcelona destruint part de la ciutat, saquejant-la i fent-ne presoners molts ciutadans; això va ser possible perquè les peticions d'ajuda del comte Borrell II van ser ignorades pel seu senyor feudal, el rei franc Lotari I: per aquest motiu, tres anys després, es nega a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, la qual cosa representà la independència de facto dels territoris sota el poder de Borrell.
1999 - Barcelona: un grup feixista armat assalta la seu de l'Associació d'Estudiants Progressistes.

Resta del món

1929 - Madrid, Espanya: El dictador Miguel Primo de Rivera prepara una Constitució per a la seva dictadura.
1937 - Brunete, Comunitat de Madrid, Espanya: hi comença la Batalla de Brunete.
1937 - Espanya: els bisbes catòlics publiquen una carta col·lectiva en què donen suport a l'aixecament feixista de Franco.
1947 - Espanya: s'hi celebra un referèndum sense cap garantia democràtica que ratifica la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, la qual proclama Franco com a cap d'estat.
1965 - Estats Units: la cançó Satisfaction, de The Rolling Stones, arriba al número u de vendes.
1982 - Espanya: la crisi interna d'UCD provoca la dimissió de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del partit; serà succeït en el càrrec per Landelino Lavilla.
2005 - Londres, Anglaterra: el Comitè Olímpic Internacional tria la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics del 2012, el dia abans de patir una cadena d'atemptats atribuïts a Al Qaida.
2006 - Sant Sebastià, Euskadi: el PSE i Batasuna es reuneixen per primer cop després de l'alto al foc permanent d'ETA.

Naixements

Països Catalans

1889 - Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.
1917 - Barcelona: Heribert Barrera, polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984. (m. 2011).
1980 - Barcelona: Pau Gasol i Sàez, jugador català de bàsquet.

Resta del món

1796 - Gàtxina, Província de Leningrad, Imperi Rus: Nicolau I de Rússia, tsar rus (m. 1855).
1832 - Viena, Àustria: Maximilià I de Mèxic, de nom Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen, emperador de Mèxic (m. 1867).
1859 - Olshammar (Suècia): Verner von Heidenstam, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1916 (m. 1940).
1865 - Viena (Àustria): Émile Jaques-Dalcroze, compositor, músic i educador musical suís, que va desenvolupar el mètode Dalcroze (m. 1950).
1868 - Londres, Anglaterra: Princesa Victòria del Regne Unit, (m. 1935).
1877 - Priego de Córdoba, Còrdova, Espanya: Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la Segona República espanyola (m. 1949).
1903 - Linköping, Suècia: Hugo Theorell, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1955 (m. 1982).
1907 - Coyoacán, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (m. 1954).
1921 - Nova York, Estats Units: Nancy Reagan, actriu estatunidenca, muller del president dels Estats Units Ronald Reagan.
1923 - Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski, president de Polònia.
1925 - Highland Park, Michigan, Estats Units: Bill Haley, cantant de rock and roll estatunidenc i líder del grup Bill Haley & His Comets (m. 1981).
1927 - Merced, Califòrnia, Estats Units: Janet Leigh, actriu estatunidenca (m. 2004).
1935 - Takster, Tibet: Tenzin Gyatso, catorzè Dalai Lama.
1937 - Springville, Califòrnia, Estats Units: Ned Beatty, actor estatunidenc.
1937 - Nijni Nóvgorod, URSS: Vladímir Aixkenazi, director d'orquestra i pianista rus.
1940 - Txemolgan, Kazakhstan: Nursultan Abixulí Nazarbàiev, president del Kazakhstan.
1946 - New Haven, Connecticut, Estats Units: George W. Bush, 43è president dels Estats Units.
1946 - Melbourne, Victòria, Austràlia: Peter Singer, filòsof utilitarista australià.
1946 - Nova York, Estats Units: Sylvester Gardenzio Stallone, conegut com a Sylvester Stallone, actor estatunidenc.
1948 - Mainneville, Eure, França: Nathalie Baye, actriu francesa.
1948 - São Paulo, Brasil: Arnaldo Dias Baptista, músic i compositor brasiler de música rock.
1950 - West Bromwich, West Midlands, Anglaterra: John Byrne, dibuixant de còmics anglès.
1951 - Toowoomba, Queensland, Austràlia: Geoffrey Rush, actor australià.
1953 - Seguin, Texas, Estats Units: Nanci Griffith, cantant, guitarrista i autora de cançons de country estatunidenca.
1958 - Elgoibar, Guipúscoa, Euskadi: Arnaldo Otegi, polític basc.
1961 - Växjö, Suècia: Jonas Jonasson, periodista i escriptor suec.
1967 - Illes Bermudes: Heather Allison Frith, coneguda com a Heather Nova, cantautora i poetessa britànica.
1975 - Nova York, Estats Units: Curtis James Jackson III, conegut com 50 Cent, cantant de hip-hop estatunidenc.
1978 - Azpeitia, Guipúscoa, Euskadi: Joseba Albizu, ciclista basc.
1987 - Londres, Anglaterra: Kate Nash, cantautora anglesa.

Necrològiques

Països Catalans

2010, Alacant, Alacantí: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918).
2011, Quart, Gironès: Miquel Pairolí i Sarrà, escriptor, crític literari i periodista català (n. 1955).

Resta del món

1135, Lieja, Principat de Lieja (actualment Bèlgica): Alexandre de Jülich, príncep-bisbe del principat de Lieja.
1189, Chinon, Indre-et-Loire (actualment França): Enric Plantagenet, Enric II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (n. 1133).
1249, Kerrera, Hèbrides Interiors, Escòcia: Alasdair mac Uilliam Garbh, que esdevindria Alexandre II d'Escòcia, rei escocès (n. 1198).
1415, Constança, Baden-Württemberg, Alemanya: Jan Hus, reformador bohemi, fet cremar per heretge pel Concili de Constança.^[1] (n. entre 1369 i 1373)
1535, Londres, Anglaterra: Thomas More, també conegut com a Sant Tomàs Moro, pensador, teòleg, humanista, jurista, polític, escriptor i home d'Estat anglès (n. 1478).
1553, Greenwich, Anglaterra: Eduard Tudor i Seymour de Witshire, Eduard VI d'Anglaterra, rei d'Anglaterra i Irlanda (n. 1537).
1893, Dieppe, França: Henry-René-Albert-Guy de Maupassant, conegut com a Guy de Maupassant, escriptor francès (n. 1850).
1902, Corinaldo, Província d'Ancona (actualment Itàlia): Maria Teresa Goretti, coneguda com a Maria Goretti, santa catòlica (n. 1890).
1904, Vall de Jidebay: Abaj Kunanbajev, escriptor i filòsof kazakh considerat el creador de la literatura nacional kazakh.
1914, Montevideo, Uruguai: Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886).
1916, Bordeus, França: Odilon Redon, pintor francès (n. 1840).
1962, Oxford, Mississipí, Estats Units: William Faulkner, escriptor estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1949 (n. 1897).
1970, Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.
1971, Nova York, Estats Units: Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (n. 1901).
1973, Zuric, Suïssa: Otto Klemperer, director d'orquestra alemany (n. 1885).
1982, Nottinghamshire, Anglaterra: Alma Reville, actriu de doblatge, guionista, muntadora i ajudant de direcció, coneguda com a Lady Hitchcock per ser l'esposa d'Alfred Hitchcock (n. 1899).
1994, Pacific Palisades, Califòrnia, Estats Units: Cameron Mitchell, actor estatunidenc de cinema, televisió i teatre a Broadway (n. 1918).
1999, Madrid, Espanya: Joaquín Rodrigo Vidre, compositor valencià (n. 1901).
2002, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: John Frankenheimer, director de cinema estatunidenc (n. 1930).
2003, Belleville, Illinois, Estats Units: Buddy Ebsen, actor i ballarí estatunidenc (n. 1908).
2004, Viena, Àustria: Thomas Klestil, polític austríac, President del país (n. 1932).
2005, París, França: Claude Simon, escriptor francès, resident a Salses (el Rosselló), Premi Nobel de Literatura el 1985 (n. 1913).
2011, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Robert McNamara, executiu i polític estatunidenc (n. 1916).

Festes i commemoracions

Festa local a Montgat i a Arenys de Mar, a la comarca del Maresme

Santoral^[2]

Església Catòlica^[3]

Sants al Martirologi romà (2011): Ròmul de Fiesole, màrtir (s. I); Ciríaca de Nicomèdia, màrtir (307); Sisoes el Gran, eremita (ca. 429); Pal·ladi d'Escòcia, monjo (432); Monenna de Killeavy, abadessa (517/518); Just de Condrat, monjo (s. VI); Goar de Coblença, eremita (575); Pere Wang Zuolong, màrtir (1900); Maria Goretti, verge i màrtir (1902).
- Beats: Thomas Alfield, màrtir (1585); Augustin-Joseph Desgardin, monjo màrtir (1794); Susanne Agathe de Loye, benedictina màrtir (1794); Maria Theresia Ledóchowska, religiosa (1922), Nazaria Ignacia March Mesa (1943), fundadora de les Missioneres Croades de l'Església.
Sants: Tranquil·lí de Roma, màrtir (286); Dominica de Tropea, màrtir (303); Rictiovar de Siracusa, màrtir company de Santa Llúcia; Sever d'Avranches, bisbe; Gredfyw de Llanllyfni, eremita (s. VI); Modwenna de Polesworth, verge (ca. 900); Noiala de Bretanya, màrtirs.
Beats: 32 Màrtirs d'Aurenja, monges (1794)
Venerable Pere de la Creu, servita (1522)
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Christophe Solin

Església Copta

29 Baoni: sants Abahour i Bixai, màrtirs, i Teodora, la seva mare, màrtirs a Alexandria; Concepció, Naixement i Resurrecció de Crist; Set Màrtirs de Tuna: Bassidi, Còtol, Ardama, Mussa, Aissi, Barcalas i Còtol.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 19 de juliol del calendari gregorià

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 23 de juny del calendari julià.

Sants: Agripina de Roma, màrtir (260); Eustoqui, Gai, Probus, Lol·li i Urbà d'Ancira, màrtirs (s. IV-V), Arístocles, Demetri i Atanasi, màrtirs; Marc d'Efes, bisbe; Atanasi de Quitros, bisbe; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs; Niceti de Tebes, i Teodor, Gregori i Daniel (1079); Màrtirs de Vladímir; Dionisi de Polosk (1182); Miquel de Klops (1482); Artemi de Verkolsk (1545); Germà de Kazan (1567); Josep, Joanici i Antoni de Vologda, abats (1612); Geràssim de Creta, Neòfit de Knossos, Hieroteu de Piopoleos, Joaquim de Xepponessos i coompanys màrtirs (1822); Zòsim de Solovki, monjo (1855); Aleksandr, Aleksej, Piotr, màrtirs (1918); Metròfan d'Astrakhan i Leonci d'Enotaevsa, bisbes màrtirs (1919); Maksim de Serfukhov, bisbe màrtir (1931).

Esglésies luteranes

Jan Hus; a l'Església Luterana de Missouri: Isaïes (profeta)

Esglésies anglicanes

Tomàs More i John Fisher, màrtirs

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:6 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6 de juliol

↑ Deanesly, Margaret. A History of the Medieval Church: 590-1500. Routledge, 1969, p. 227. ISBN 978-0-203-62691-7.
↑ «Kalender» (en alemany). (Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada).
↑ Santi, beati e testimoni.

[Deanesly1969-1] Deanesly, Margaret. A History of the Medieval Church: 590-1500. Routledge, 1969, p. 227. ISBN 978-0-203-62691-7.

[2] «Kalender» (en alemany). (Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada).

[3] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]

[3]