6 de setembre

<<	Setembre 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs. Queden 116 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1339 - mar d'Alborán, davant Ceuta: un estol català manat per Gilabert de Cruïlles hi derrota una força naval marroquina.

Resta del món

1522 - Sanlúcar de Barrameda (Cadis, Andalusia): Juan Sebastián Elcano i 17 supervivents de l'expedició de 265 hòmens empresa per Fernão de Magalhães hi arriben a bord del vaixell Victoria, després de ser els primers de circumnavegar la Terra.
1620 - Plymouth (Anglaterra): els anomenats pelegrins salpen a bord del vaixell Mayflower en direcció a Nord-amèrica.
1901 - Buffalo (estat de Nova York, EUA): a l'exposició Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el president William McKinley, el qual morirà al cap de 8 dies.
1930 - Argentina: El general José Félix Uriburu derroca el president Hipólito Yrigoyen. Comença la denominada Dècada infame, en què l'Argentina queda immersa en la corrupció generalitzada del seu govern i la persecució de l'oposició.
1968 - Swazilàndia assoleix la independència del Regne Unit.
1972 - Múnic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Múnic).
1991 - La Unió Soviètica reconeix la independència dels estats bàltics: Estònia, Lituània i Letònia.

Naixements[modifica]

Països Catalans

1644 - Algemesí, Ribera Alta: Joan Baptista Cabanilles, organista i compositor de música barroca (m. 1712).
1881 - Mataró, Maresme: Josep Goday i Casals, arquitecte i historiador de l'art català (m. 1936).
1910 - Argelaguer, Garrotxa: Maria Oliveras i Collellmir, la primera metgessa anestesiòloga catalana (m. 2009).^[1]
1921 - Barcelona: Carme Laforet i Díaz, escriptora catalana en castellà (m. 2004).^[2]
1937 - Sant Mateu (Baix Maestrat): Sergio Aragonés Domenech, dibuixant de còmics valencià i mexicà.
1939 - Calella, el Maresme: Francesc Frutos i Gras, polític català que fou secretari general del Partit Comunista d'Espanya del 1998 fins al 2009.^[3]
1941 - València: María Luisa Merlo Colomina, actriu teatral valenciana.^[4]
1955 - Barcelona: Montserrat Casas Ametller, doctora en Ciències Físiques i rectora de la Universitat de les Illes Balears (m. 2013).^[5]
1956 - Llinars del Vallès, Vallès OrientalːTeresa Pous, escriptora catalana.^[6]
1973 - Oriola: Pepa Aniorte, actriu valenciana.^[7]
1975 - Barcelona: Oriol Ripol i Fortuny, jugador de rugbi català.
1985 - El Vendrell, Baix Penedès: Dèborah Font i Jiménez, nedadora adaptada catalana.

Resta del món

1620 - Novara, Piemont (actual Itàlia): Isabella Leonarda, compositora italiana del barroc (m. 1704).^[8]
1766 - Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg anglès (m. 1844).^[9]
1806 - Madrid, Espanya: Juan Eugenio Hartzenbusch, escriptor, dramaturg, poeta, filòleg i crític espanyol (m. 1880).
1829 - Berlín: Marie Elisabeth Zakrzewska, metgessa prussiana, pionera als Estats Units (m. 1902).^[10]
1850 - Viena: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.^[11]
1860 - Cedarville, Illinois (EUA): Jane Addams, activista i reformadora social i sociòloga, Premi Nobel de la Pau de 1931 (m. 1935).^[12]
1869 - Pest, Imperi Austrohongarès: Felix Salten, escriptor austríac, autor del llibre infantil Bambi, una vida al bosc i de la novel·la eròtica Josefine Mutzenbacher (m. 1945).^[13]
1876 - Clunie, Escòcia: John James Rickard Macleod, metge escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1923 (m. 1935).^[14]
1884 - Seraing, Bèlgica: Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga.
1892 - Bradford, West Yorkshire, Anglaterra: Edward Victor Appleton, físic britànic, Premi Nobel de Física de 1947 (m. 1965).^[15]
1893 - Saint Joseph, Missouri, Estats Units: Irving Bacon, actor estatunidenc.
1906 - París, França: Luis Federico Leloir, metge i bioquímic argentí, Premi Nobel de Química de l'any 1970 (m. 1987).^[16]
1925:
- Oviedo, Astúries: Ángel González Muñiz, poeta espanyol (m. 2008).
- Portu Empedocli, Sicília: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià, creador del comissari Salvo Montalbano (m. 2019).^[17]
1930 - Saint-Joseph-de-Sorel, Quebec, Canadà:Normand L'Amour, cantautor canadenc.
1939 - Nagoya (Japó): Susumu Tonegawa, metge i biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1987.^[18]
1943:
- Great Bookham, (Surrey, Anglaterra): Roger Waters, músic anglès, baixista, vocalista i compositor del grup Pink Floyd.^[19]
- Derby, (Anglaterra): Richard John Roberts, bioquímic i biòleg molecular anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1993.
1948:
- Andoain, País Basc: Pedro María Artola Urrutia, porter de futbol basc que va jugar amb la Reial Societat i el FC Barcelona.
- Beasain, País Basc: Karlos Arguiñano Urkiola, cuiner i comunicador basc.
1960 - Londres, Anglaterra: Oliver Parker, director de cinema i guionista britànic.
1962 - Chicago: Jennifer Egan, escriptora estatunidenca.^[20]
1963 - Zumarraga, País Basc: Josu Jon Imaz San Miguel, polític basc.
1964 - Brooklyn, Nova York (EUA): Rosie Perez: actriu, directora de cinema, ballarina i coreògrafa estatunidenca, de pares porto-riquenys.
1965 - Winchester, Anglaterra: Georgia Byng, escriptora britànica de llibres juvenils i infantils.^[21]
1971 - Ballybricken, Limerick (Irlanda): Dolores O'Riordan, cantant i guitarrista irlandesa, líder de The Cranberries (m. 2018).

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1683 - París, Regne de França: Jean-Baptiste Colbert, ministre de finances francès de 1665 a 1683, durant el regnat de Lluís XIV (n. 1619).
1885 - Sant Martí de Provençals (Barcelona): Narcís Monturiol i Estarriol, inventor, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí tripulat i amb motor de combustió (n. 1819).^[22]
1951 - Barcelona: Manuel Folguera i Duran, polític i enginyer català (n. 1867).^[23]
1997 - Benidorm, Marina Baixa: Salvador Artigas i Sahún, futbolista i entrenador de futbol català (n. 1913).

Resta del món

1536 - Vilvoorde, Flandes: William Tyndale, capellà i científic, traductor de la Bíblia a l'anglès (n. 1484).^[24]
1858 - Edo (Japó): Utagawa Hiroshige, dissenyador de xilografies japonès (n. 1797).^[25]
1903 - Walpole (Nou Hampshire, EUA): Charles A. Cutter, bibliotecari estatunidenc, pioner de la catalogació moderna (m. 1837).^{[cal citació]}
1907 - Châtenay-Malabry, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 (n. 1839).
1922 - Chamonixː Georgette Agutte, pintora fauvista, escultora i col·leccionista d'art francesa (n. 1867).^[26]
1952 - Nova York: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (n. 1898).^[27]
1962 - Berlin Est (RDA): Hanns Eisler, compositor alemany (n. 1898).^[28]
1966 - Sevilla, Espanya: Celso Lagar Arroyo, pintor espanyol expressionista de "l'escola de París" (n. 1891).
1985 - Winchester (Anglaterra): Rodney Robert Porter, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 (n. 1917).
1986 - Nova York (Estats Units): Blanche Sweet, actriu de cinema.^[29]
1998 - Setagaya, Tòquio (Japó): Akira Kurosawa, director, productor i guionista de cinema japonès (n. 1910).
2007 -
- Mòdena (Itàlia): Luciano Pavarotti, tenor italià (n. 1935).^[30]
- Sloughː Eva Crane, investigadora de les abelles i eminent apicultora, a més de física i matemàtica (n. 1912).^[31]
2017 -
- Califòrnia, Estats Units: Lotfi Asker Zadeh, matemàtic i informàtic àzeri-estatunidenc.
- Paris, França: Kate Millett, feminista, escriptora, educadora i artista estatunidenca.^[32]
- Bolonya, Itàlia: Carlo Caffarra, cardenal italià.
2018 – Jupiter (Florida), EUA: Burt Reynolds, actor Estatunidenc (n. 1936).
2019 - Singapur: Robert Mugabe, polític zimbabuès, que fou President de Zimbàbue entre els anys 1987 i 2017 (n. 1924).^[33]
2021 - París (França)ː Jean-Paul Belmondo, actor francès (n. 1933).^[34]

Festes[modifica]

Santoral: sants Zacaries, profeta al temps de Darius; Onesífor, un dels Setanta deixebles; Eugeni de Capadòcia, bisbe; Donacià, Presidi, Mansuet, Germà i Fúscul d'Àfrica, màrtir; beat Bertran de Garrigues, prevere.

Referències[modifica]

↑ «Maria Oliveras i Collellmir | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Carme Laforet i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
↑ «Francesc Frutos i Gras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «María Luisa Merlo». Enciclopedia del Cine Español, 28-08-2019. [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Montserrat Casas i Ametller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 març 2020].
↑ «Teresa Pous. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 18 agost 2021].
↑ «Pepa Aniorte - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 25 juliol 2023].
↑ Grilli, Giulia. «Leonardi, Isabella» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. Arxivat de l'original el 2020-10-19. [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «John Dalton | Biography, Discoveries, Atomic Model, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2020].
↑ «Marie Elizabeth Zakrzewska». Encyclopaedia Britannica, 23-01-2020. [Consulta: febrer 2020].
↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon, Volum 4. Walter de Gruyter, 2012, p. 2549. ISBN 9783598440885.
↑ «Jane Addams. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Felix Salten | Austrian novelist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1923» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physics 1947» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1970» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1987» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «Roger Waters | British musician» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
↑ «Jennifer Egan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Georgia Byng». Goodreads. [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Narcís Monturiol i Estarriol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «Manuel Folguera i Duran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «William Tyndale | English scholar» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
↑ «Hiroshige | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
↑ Chichereau, Carine. «Georgette Agutte: d’amour et d’art (Peintresses en France, 4)» (en francès). Diacritik. Le magazine qui met l'accent sur la culture, 05-07-2021. [Consulta: 24 juliol 2022].
↑ «Gertrude Lawrence» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Hanns Eisler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01. ISBN 978-0-8131-3745-2.
↑ «PAVAROTTI, Luciano in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 3 setembre 2020].
↑ Jones, Richard. «Obituary: Eva Crane» (en anglès). The Guardian, 04-10-2007. [Consulta: 29 juliol 2022].
↑ «Kate Millett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2020].
↑ «Robert Mugabe | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
↑ «Mor Jean-Paul Belmondo, la gran estrella del cinema francès». Ara, 06-09-2021. [Consulta: 7 setembre 2021].

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:6 de setembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6 de setembre

[1] «Maria Oliveras i Collellmir | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].

[2] «Carme Laforet i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].

[3] «Francesc Frutos i Gras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].

[4] «María Luisa Merlo». Enciclopedia del Cine Español, 28-08-2019. [Consulta: 13 juliol 2020].

[5] «Montserrat Casas i Ametller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 març 2020].

[6] «Teresa Pous. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 18 agost 2021].

[7] «Pepa Aniorte - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 25 juliol 2023].

[8] Grilli, Giulia. «Leonardi, Isabella» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. Arxivat de l'original el 2020-10-19. [Consulta: 13 juliol 2020].

[9] «John Dalton | Biography, Discoveries, Atomic Model, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2020].

[10] «Marie Elizabeth Zakrzewska». Encyclopaedia Britannica, 23-01-2020. [Consulta: febrer 2020].

[11] Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon, Volum 4. Walter de Gruyter, 2012, p. 2549. ISBN 9783598440885.

[12] «Jane Addams. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].

[13] «Felix Salten | Austrian novelist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].

[14] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1923» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].

[15] «The Nobel Prize in Physics 1947» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].

[16] «The Nobel Prize in Chemistry 1970» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].

[17] «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].

[18] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1987» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].

[19] «Roger Waters | British musician» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].

[20] «Jennifer Egan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 juliol 2020].

[21] «Georgia Byng». Goodreads. [Consulta: 13 juliol 2020].

[22] «Narcís Monturiol i Estarriol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].

[23] «Manuel Folguera i Duran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].

[24] «William Tyndale | English scholar» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].

[25] «Hiroshige | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].

[26] Chichereau, Carine. «Georgette Agutte: d’amour et d’art (Peintresses en France, 4)» (en francès). Diacritik. Le magazine qui met l'accent sur la culture, 05-07-2021. [Consulta: 24 juliol 2022].

[27] «Gertrude Lawrence» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].

[28] «Hanns Eisler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[29] Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01. ISBN 978-0-8131-3745-2.

[30] «PAVAROTTI, Luciano in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 3 setembre 2020].

[31] Jones, Richard. «Obituary: Eva Crane» (en anglès). The Guardian, 04-10-2007. [Consulta: 29 juliol 2022].

[32] «Kate Millett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2020].

[33] «Robert Mugabe | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].

[34] «Mor Jean-Paul Belmondo, la gran estrella del cinema francès». Ara, 06-09-2021. [Consulta: 7 setembre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]