72 del Serpentari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic72 del Serpentari
Tipusestrella binària Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi1,9 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,58 Modifica el valor a Wikidata
Massa1,99 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 7m 21.0199s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)9° 33' 49.2012''[1] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada250 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

72 del Serpentari (72 Ophiuchi) és un estel situat en la constel·lació del Serpentari.[2] Amb magnitud aparent +3,72, és la desena més brillant en la seva constel·lació i la primera entre elles que manca de denominació de Bayer. En el passat va ser l'estel més prominent de la constel·lació de Tigris —que representava al riu amb el mateix nom—, avui descartada.

72 del Serpentari és una subgegant blanc de tipus espectral A4IVs. Amb una temperatura efectiva de 8260 K, és unes 17 vegades més lluminosa que el Sol.[3] A partir de la mesura indirecta del seu diàmetre angular, 0,74 ± 0,03 mil·lisegons d'arc, es pot estimar el seu veritable diàmetre, i aquest és 2,1 vegades més gran que el diàmetre solar.[4] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació igual o major de 65 km/s.[5] La seva edat estimada és de 340 milions d'anys.[6]

La composició química de 72 del Serpentari és diferent de la del Sol. D'una banda, mostra una abundància relativa de ferro una mica superior a la del Sol ([Fe/H] = +0,09), però certs elements són «sobreabundants» en relació als paràmetres solars. En concret, itri i sodi són gairebé tres vegades més abundants que en el nostre estel ([Na/H] = +0,46). Per contra, el seu contingut de coure és només la meitat que en el Sol.[7]

72 del Serpentari sembla tenir dos companys estel·lars. La primera d'ells, 5,2 magnituds més tènue que l'estel principal, està separat visualment d'ell 24,83 segons d'arc. La segona, 8,1 magnituds més tènue, està separada 24,20 segons d'arc.[8] El sistema es troba a 87 anys llum del sistema solar.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
  2. 72 Oph (SIMBAD)
  3. Soubiran, C.; Le Campion, J.-F.; Cayrel de Strobel, G.; Caillo, A. «The PASTEL catalogue of stellar parameters». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A111.
  4. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. pp. 773-777.
  5. Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 671-682.
  6. Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, E. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. «Decay of Planetary Debris Disks». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1010-1026.
  7. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.
  8. De Rosa, R. J.; Bulger, J.; Patience, J.; Leland, B.; Macintosh, B.; Schneider, A.; Song, I.; Marois, C.; Graham, J. R.; Bessell, M.; Doyon, R. «The Volume-limited A-Star (VAST) survey - I. Companions and the unexpected X-ray detection of B6-A7 stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 854-866.