778 - La Chanson de Roland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lícula778 - La Chanson de Roland
Fitxa
DireccióOlivier van der Zee Modifica el valor a Wikidata
GuióOlivier van der Zee Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPascal Gaigne Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniel Salas Alberola
VestuariUlfhednar
Clan del Cuervo
Westcentingas
ProductoraEITB Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBarton Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada78 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCançó de Rotllan Modifica el valor a Wikidata
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1830460 Filmaffinity: 997898 Modifica el valor a Wikidata

778 - La Chanson de Roland és una pel·lícula documental estrenada a Espanya el 28 de gener de 2011. Està dirigida per Olivier van der Zee i hi apareixen historiadors, geògrafs i altres entesos que intenten explicar què hi ha de real i de ficció al cantar de gesta La Chanson de Roland. L'estrena el 28 de gener es va realitzar a Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià.

La Cançó de Rotllan (La Chanson de Roland, en francès) és un poema èpic de diversos centenars de versos, escrit a la fi del segle xi en francès antic, atribuït a un monjo normand, Turold, el nom del qual apareix en l'últim i enigmàtic vers: « Ci falt la gesta que Turoldus declinet ».

Argument[modifica]

El documental de 78 minuts es desenvolupa sobre quatre eixos; el del director com a arqueòleg després de descobrir al País Basc una placa en homenatge als soldats bascos que van derrotar l'emperador Carlemany, contradient el que ell va aprendre de nen,[1] una recreació dels esdeveniments històrics, descobriments arqueològics i els testimoniatges d'experts.

Fets històrics[modifica]

El documental de 78 minuts tracta de l'anàlisi de la Cançó de Rotllan, cançó de gesta la data exacta de la qual es desconeix, encara que se sap que els fets van ser escrits uns tres segles després. Narra deformant llegendàriament els fets de la batalla de Roncesvalls, que històricament no va passar de ser una escaramussa, i que va poder enfrontar tribus de vascons contra la rereguarda de les forces carolíngies al comandament del comte Rotllan, prefecte de la Marca de Bretanya.

Director i inspiració[modifica]

En el lloc web de la pel·lícula, realitzada sota Creative Commons License, apareix una petita ressenya de l'autor;

« Vaig néixer a Amsterdam en 1969. Vaig estudiar direcció de cinema allí i després a l'AFI de Los Angeles.

Quan em vaig traslladar a viure prop de Sant Sebastià, al País Basc, vaig descobrir un monument en homenatge als soldats bascos que van derrotar l'Emperador Carlemany a Roncesvalls, contradient el que jo havia après de nen: que un exèrcit de 400.000 sarraïns va aniquilar la seva rereguarda comandada per Roland. Allò va picar la meva curiositat i vaig començar a investigar els fets històrics reals dels anys 777 i 778.

El resultat és aquesta pel·lícula documental, 778 - La Chanson de Roland, un viatge de 1200 anys al passat, buscant els orígens i el significat d'una de les peces literàries més antigues i més conegudes de la cultura europea.

He recorregut el mateix camí que Carlemany, des de Paderborn al nord d'Alemanya, fins a Saragossa a Espanya. I m'he detingut a Roncesvalls i a Hecho per buscar com i on van poder produir-se els fets heroics i la batalla que es conten a La Chanson de Roland, escrita en realitat 300 anys més tard.

»

Recreació[modifica]

Per a la recreació històrica dels esdeveniments es va sol·licitar l'ajuda de diverses empreses especialitzades com Ulfhednar, Clan del Cuervo i Westcentingas que van aportar tot el relatiu al vestuari, calçat, cotes de malla, escuts, armes, elements de cavalleria, tendes de campanya i elements militars. Aquestes són rèpliques exactes de les utilitzades en el segle vi.[2]

A part d'això, es va procurar gravar in situ totes les imatges de recreació històrica.[2]

Col·laboracions[modifica]

En el documental van participar les cadenes ETB, France 3, Aragón TV i el Canal Historia i va rebre ajudes de MEDIA, CNC, Regió d'Aquitània, Govern de Navarra i el Govern d'Aragó.

Experts[modifica]

Entre els experts que apareixen al documental podem citar a:

Expert Àmbit/Especialitat Obres
Alessandro Barbero Professor d'història medieval en la Universitat de Piemonte, en Torí, Itàlia. Carlemany, pare d'Europa.
Armando Besga Marroquín Professor d'història medieval en la Universitat de Deusto entre els segles VIII i X en Bilbao, Espanya. Vencedors, vençuts i Roncesvalles.
Philippe Senac Catedràtic d'història medieval en la Universitat de Tolosa-Le Mirail II, França (especialista en els estudis sobre Al-Andalus i les zones de contacte entre musulmans i cristians de l'antiga Hispània dels segles VIII al XIV). Autor de nombroses publicacions.
Isabel Ubieto Professora de documentació en la Universitat de Saragossa, Espanya.
Manuel Martín Bueno Catedrático d'arqueologia, epigrafia i numismàtica de la Universitat de Saragossa, Espanya (especialista en arqueologia submarina).
Mercedes Unzu Directora del Gabinet d'Arqueologia TRAMA. Descobriment del cementiri musulmà més important de la Península Ibèrica.
Juan María Martínez Txoperena Restaurador d'antiguitats i objectes d'art. Ha descobert i participat en múltiples estudis i excavacions arqueològiques.
Marie-Ange Landais Arqueòloga i directora del Museu Històric de la Ciutat de Blaye, França.
Anthony Hunt Professor de la Universitat d'Oxford (coneix tots els detalls sobre el Manuscrit d'Oxford, el més antic sobre la Cançó de Rotllan).

Localitzacions[modifica]

El documental va ser rodat entre França, Espanya, Regne unit i Alemanya, encara que la major part de les localitzacions són a França i Espanya.

País Localitzacions Una altra informació
Espanya Espanya Urro Darrere del frontó està la pedra de Rotllan.
Pasaia On es troba la placa commemorativa que va atreure l'atenció d'Olivier van der Zee.
Pamplona Entrevista a Mercedes Unzu.
Saragossa Filmació de les muralles romanes que van impedir a Carlemany entrar a la ciutat; el Palau de la Aljafería i recreació del seu aspecte a l'arribada de l'exèrcit carolingi en l'estiu de l'any 778.
Echo Filmació d'«El valle de Hecho», el congost de la «Boca de l'Infern», la «Corona dels Morts» — llocs d'excavació. Entrevista al Dr. Antonio Ubieto.
Roncesvalls Emplaçament —segons la cançó— on s'hauria desenvolupat la batalla. Filmació de recreació històrica en la Calçada de Don Simón, antic pas romà, a Garralda i al poble de Roncesvalls. Lloc d'excavació de l'arqueòloga Mercedes Unzu.
Regne Unit Regne Unit Oxford Biblioteca Bodleiana, on es troba la més antiga còpia coneguda de la Cançó de Rotllan.
Alemanya Alemanya Aquisgrà Catedral Aachener Dom, on va ser manada construir la Capella Palatina; allí jeu Carlemany.
França França Douzy Carlemany passa aquí l'hivern de 777.
Attigny Calçada romana per on es desplaçaria l'exèrcit carolingi.
Reims La Porta Romana de Mart, que va travessar Carlemany cap a Espanya.
Chartres Catedral de l'Assumpció de Nostra Senyora on es recull en forma de vidriera la Cançó de Rotllan.
Chassneuil Carlemany passa aquí de camí a Saragossa la Pasqua de l'any 778.
Blaye Església de Saint Romain de Blaye, avui en ruïnes on es conta que jeuen Rotllan, Olivier i l'arquebisbe Turpin.
Ròcamador On es troba l'espasa de Rotllan Durendal.
Bordeus Filmació d'un centre escolar on s'estudia la Cançó de Rotllan.
Tolosa de Llenguadoc Museu Paul Dupuy, on es pot observar un Olifant que utilitzaven a l'edat mitjana a manera de corneta per a avís de caça i en la batalla.

Recepció[modifica]

A Filmaffinity va obtenir un 6.3 de 10 en la votació realitzada pels usuaris.

Notes i referències[modifica]

  1. elseptimoarte.com, sitio web de cine. «Sinopsis de 778 - La Chanson de Roland». [Consulta: 31 gener 2011].
  2. 2,0 2,1 lachansonderoland.com, sitio web oficial. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-01-22. [Consulta: 27 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]