7 d'Andròmeda
7 d'Andròmeda (7 Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda. Té una magnitud aparent de 4,53,[7] i es troba a 80 anys llum de distància del sistema solar.
7 d'Andròmeda és una estrella blanc-groga de la seqüència principal de tipus espectral F0V.[8] Semblant a les components del sistema estel·lar Porrima (γ Virginis), la seva temperatura efectiva se situa entre 7.108[9] - 7.190 K[10] i brilla amb una lluminositat 7,2 vegades major que la lluminositat solar.[11] El seu radi –avaluat a partir del valor del seu diàmetre angular, 0,67 mil·lisegons d'arc–[12] és un 80% més gran que el del Sol. El seu contingut metàl·lic és quelcom inferior al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe/H] igual a -0,09.[10] La seva massa és un 60% major que la massa solar i, amb una edat aproximada de 1.600 milions d'anys, es troba en la meitat de la seva vida com a estrella de la seqüència principal.[13]
7 d'Andròmeda gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 61,8 km/s[9] —30 vegades superior a la del Sol— i és que les estrelles de la seqüència principal es divideixen, quant a la seva rotació, de manera bastant definida a una temperatura superficial d'aproximadament 6.500 K; temperatura de les quals estan sota aquest valor giren lentament, les que ho superen —com és el cas de 7 d'Andròmeda— ho fan molt més de pressa.[14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 URL de la referència: http://wwwadd.zah.uni-heidelberg.de/datenbanken/aricns/cnspages/4c01895.htm. Data de consulta: 16 maig 2011.
- ↑ 4,0 4,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, gener 2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 2007, pàg. 653–664. arXiv: 0708.1752. Bibcode: 2007A&A...474..653V. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.Vizier catalog entry
- ↑ 7 Andromedae (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 Schröder, C.; Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. «Ca II HK emission in rapidly rotating stars. Evidence for an onset of the solar-type dynamo». Astronomy and Astrophysics, 493, 3, 2009. pàg. 1099-1107.[Enllaç no actiu]
- ↑ 10,0 10,1 Gerbaldi, M.; Faraggiana, R.; Caffau, E. «UV flux distributions of γ Doradus stars». Astronomy and Astrophysics, 472, 1, 2007. pàg. 241-246.
- ↑ van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The el Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Seriïs, 176, 1, 2008. pàg. 276-292.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pàg. 773-777.
- ↑ Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
- ↑ Phact (Stars, Jim Kaler)
