7 d'agost
<< | Agost 2018 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Tots els dies |
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 146 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1936: L'illa de Formentera és ocupada per l'exèrcit republicà, sota les ordres d'Alberto Bayo.
- 1954, França: Josep Tarradellas esdevé president de la Generalitat republicana a l'exili, succeint a Josep Irla.
- 1979: 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).[1]
- Resta del món
- 1720 - Granhamn (Illes Åland, Finlàndia): Final de la Batalla de Grengam en el transcurs de la Gran Guerra del Nord.
- 1743 - Turku (Finlàndia): Fi de la Guerra russosueca de 1741-1743 amb la signatura pels dos països del Tractat d'Åbo amb el qual els russos van obtenir les àrees a l'est del riu Kymijoki i els suecs van accedir a la coronació de Adolf Frederic de Suècia.
- 1780, Oceà Atlàntic, Portugal: Els anglesos pateixen la seva pitjor derrota naval durant la captura del doble comboi anglès de 1780 quan els ataquen la marina franco-hispànica entre les Açores i el Cap de São Vicente en el marc de la Guerra anglo-espanyola.
- 1814 - Roma: Pius VII rehabilita la Companyia de Jesús, suprimida en 1773.
- 1815: Napoleó Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena.
- 1819: Després de la batalla de Boyacá, Colòmbia s'independitza d'Espanya.
- 1914: L'estat de Montenegro declara la guerra a Àustria (inici de la Primera Guerra Mundial).
- 1932: El grup bretó Gwenn ha Du destrueix amb una bomba el monument a la Unió de Bretanya amb França a Rennes.
- 1960: Costa d'Ivori s'independitza de França.
- 1996: El grup japonès Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart".
- 1996: Una riuada nocturna travessa el càmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts.[2]
- 1998, Dar es Salaam (Tanzània) i Nairobi (Kenya): Els atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània, atribuït a membres del Gihad Islàmic, causen més de dos centenars de morts per dues explosions de camió bomba gairebé simultànies a dues ambaixades estatunidenques. L'atac situa a Ossama bin Laden i Ayman al-Zawahirí i la seva organització Al-Qaida sota una activa busca per part de l'FBI.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1913, Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2003).
- 1921, Santa Coloma de Farners, la Selva: Josep Beulas i Recasens fou un pintor català vinculat a la ciutat d'Osca, on s'hi va instal·lar el 1944 i on va iniciar la seva carrera artística
- 1948, Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic.
- 1960, Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana.
- Resta del món
- 1815, Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
- 1867, Birkal (Alemanya): Emil Nolde, pintor expressionista alemany (m. 1956).
- 1876, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.
- 1933, Los Angeles,Califòrnia (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009.
- 1946, Roanoke, Virginia (EUA): John C. Mather, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2006.
- 1947, Màrxyntsi, Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
- 1960, Nova York, Estats Units: David William Duchovny és un actor estatunidenc i és conegut pel seu paper de Fox Mulder a la sèrie de televisió "The X-Files".
- 1961, Santa Marta, Colòmbia, Carlos Vives és un cantant, actor i compositor colombià amb sis Grammy Llatins.
- 1966, Huntsville (Alabama), EUA: Jimbo Wales, fundador de Wikipedia.
- 1975, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora sud-africana i estatunidenca.
- 1977,
- Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.
- Candás, Astúries, Espanya: Paula Echevarría és una actriu i model espanyola.
- 1996, Utrera, Espanya: Daniel "Dani" Ceballos Fernández és un futbolista professional andalús que juga com a migcampista pel Reial Madrid.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.
- 2007 - Sabadell: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
- 2017 - Mataró: Genís Samper i Triedu fou un religiós escolapi i pedagog català.
- Resta del món
- 1834 - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
- 1941 - Santiniketan, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor i poeta indi. Li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura el 1913.
Festes i commemoracions[modifica]
- Dia Nacional a Costa d'Ivori.
- Tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalopó)
Santoral[3][modifica]
Església Catòlica[4][modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Afra d'Augsburg, màrtir (304); Donacià de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. IV); Donat d'Arezzo, bisbe (362); Sixt II, papa, i els seus diaques Agapit i Felicíssim de Roma, màrtirs (258); Victrici de Rouen, bisbe (410); Donat de Besançon, bisbe (660); Albert de Sicília, carmelita (1307); Gaietà de Thiene, prevere fundador dels teatins (1547)
- Beats: Giordano Forzaté, prior (1248); Albert, monjo (1350); Vincenzo d'Aquila, místic (1504); Agatàngel de Vindocino (François Nourry) i Cassià de Nannetibus (Gonçalo Vaz López-Netto), caputxins màrtirs (1638); John Woodcock, Edward Bamber, Thomas Whitaker, preveres màrtirs (1646); Nicolai Postate, màrtir (1679); Miguel de la Mora, sacerdot màrtir (1927).
- Sants: Clàudia, mare del papa Lli I (s. I); Faust de Milà, soldat i màrtir (ca. 190); Pere, Juliana de Roma i 18 companys màrtirs (ca. 260); Carpòfor, Exantos, Cassi, Severí, Secund i Licini de Como, màrtirs (ca. 295); Hilarí d'Òstia, monjo màrtir (361); Domeci de Nisibis, diaca, eremita i màrtir (363); Eufroni d'Autun; Ulric I de Passau, bisbe (1121).
- Venerables: Nantwein de Wolfratshausen, pelegrí i màrtir (1286); Friedrich Spee, prevere (1635); Pedro Urraca de la Santísima Trinidad (1657), mercedari.
Església Copta[modifica]
- 1 Mesori: Santa Anna, mare de la Mare de Déu; Abali (Apol·ló), fill de Just, màrtir; Ciril V d'Alexandria, patriarca (1927).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 20 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants del 25 de juliol del calendari julià.
- Sants: Anna (mare de Maria); Blandina de Lió i companys Màrtirs de Lió: Sanci, Matur, Àtal, Vívlia, Veci, Epàgat, Pòntic i Alexandre (177); Olímpia de Constantinoble, Eupràxia i Júlia de Tabenna (413); Macari de Xeltovod, abat (1444); Cristòfor de Solvitxegodsk (1572); Gran Duc Miquel de Rússia, Nikolai Johnson i Piotr Remez, neomàrtirs (1918); Gregorios Kallidis, metropolità de Tessalònica (1925); Aleksandr, prevere màrtir (1927); Fiodor Tonkovid, prevere màrtir (1942); Vukosav Milanovic, Rodoljub Samardzic, preveres màrtirs (1941 i 1945); Iraida la Benefactora (1967); 165 Pares dels Cinc Concilis Ecumènics.
Esglésies luteranes[modifica]
- Afra d'Augsburg, màrtir (304).
Esglésies anglicanes[modifica]
- John Mason Neale, prevere i autor d'himnes (1866).
Notes[modifica]
- ↑ «Veintidós muertos en un incendio forestal» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1979. [Consulta: 5 agost 2016].
- ↑ «Una tromba de barro y agua causa veintidós muertos y varios desaparecidos en Huesca» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1996. [Consulta: 5 agost 2016].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. August» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
![]() |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 d'agost. |
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 d'agost ![]() |