7 de desembre
| << | Desembre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 24 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1492 - el pagès de remença Joan de Canyamars intenta matar Ferran el Catòlic.
- 1964 - es produeix la primera aparició del personatge de còmic Anacleto, agente secreto, de Manuel Vázquez Gallego, al número 1.753 de la revista Pulgarcito, de l'editorial Bruguera.
- Resta del món
- Milà (Llombardia, Itàlia): inauguració de la temporada del Teatro alla Scala, el dia de Sant Ambròs, patró de la ciutat.
- 43 aC - Formia (Imperi Romà): Marc Tul·li Ciceró és assassinat pels algutzirs de Marc Antoni.
- 1941 - Pearl Harbor (Oahu, illes Hawaii, EUA): l'aviació i la flota japoneses bombardegen aquesta base naval dels Estats Units, la qual cosa provoca que aquest país entri a la Segona Guerra Mundial (batalla de Pearl Harbor).[1]
- 1972 - Cap Canaveral (Florida, EUA): l'Apollo 17 és enviat a l'espai en la sisena i última missió tripulada a la Lluna.
- 1995 - Júpiter: la sonda Galileo arriba a Júpiter, sis anys i dos mesos després de ser propulsada des de l'òrbita de la Terra.
- 2004 - Milà (la Llombardia, Itàlia): amb la representació d'Europa riconosciuta, d'Antonio Salieri, dirigida per Riccardo Muti, el teatre La Scala reobre les portes després d'una remodelació milionària que ha comportat dos anys i mig d'obres dirigides per l'arquitecte Mario Botta.
- 2004 - l'Afganistan: Hamid Karzai pren possessió de president del país.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1896 - Barcelona: Ramon Sastre i Juan, arquitecte, poeta i escriptor català.
- 1952 - Barcelona: Àlex Gorina i Macià, crític de cinema i presentador a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.
- 1957 - Sagunt (el Camp de Morvedre): Alfons López Tena, jurista i polític valencià.
- 1966 - València: Lucía Etxebarria, escriptora basca.
- 1982 - Elx: Vanesa Amorós Quiles, jugadora d'handbol valenciana, guanyadora d'una medalla olímpica.[2]
- Resta del món
- 1786 - Kiernozia (Polònia): Marie Walewska, noble polonesa i amant de Napoleó Bonaparte (m. 1817).[3]
- 1873 - Winchester, Virgíniaː Willa Cather, escriptora estatunidenca, guanyadora del premi Pulitzer el 1923 (m. 1947).[4]
- 1891 - Sant Sebastiàː Teresa de Escoriaza, periodista espanyola, corresponsal de guerra i pionera de la ràdio (m. 1968).[5]
- 1896 - Fuyang (Xina): Yu Dafu (en xinès tradicional: 鬱達夫; en xinès simplificat: 郁达夫; en pinyin: Yù Dáfū) fou un escriptor xinès.(m. 1945).[6]
- 1922 - Toríː Maria Luisa Spaziani, poeta i traductora, una de les figures més importants de la literatura italiana del segle XX (m. 2014).[7]
- 1924 - Lisboa (Portugal): Mário Soares, polític portuguès, dues vegades Primer Ministre de Portugal i dues vegades també President de Portugal (m. 2017).
- 1928 - East Oak Lane, Pennsilvània (EUA): Noam Chomsky, científic, lingüista, filòsof i professor nord-americà.[8]
- 1932 - Detroit, Estats Units: Ellen Burstyn, actriu estatunidenca.[9]
- 1949 - Pomona, Califòrnia (EUA): Tom Waits, pianista, cantant, compositor i actor estatunidenc.[10]
- 1955 - Amsterdam: Anne Fougeron, arquitecta, professora i autora francoestadounidenca.[11]
- 1956 -
- West Baden, Indiana, Estats Units: Larry Bird, jugador de bàsquet de la NBA.[12]
- Bratislava, Eslovàquia: Iveta Radičová, política, primera ministra d'Eslovàquia, la primera dona a ser-ho.
- Hambrock, Uelzen, Alemanya: Rebecca Harms, política alemanya, diputada europea.
- 1958 - Qormi, Malta: Marie-Louise Coleiro Preca, política maltesa i Presidenta de Malta des de 2014.
- 1967 - Tudela (Navarra): Jesús María Merino Landaluce, futbolista professional.
- 1976 - Buenos Aires: Martina Klein, model i presentadora de televisió nascuda a l'Argentina i resident a Barcelona.
- 1986 - Los Angeles: Nita Strauss, guitarrista estatunidenca.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1933 - Igualada, Anoiaː Maria Trulls i Algué, pensadora i escriptora catalana (n. 1861).[13]
- 1941 - Barcelona: Lluís Millet i Pagès, fundador de l'Orfeó Català.[14]
- 1985 - Deià, Mallorca: Robert Graves, poeta anglès.
- 1999 - Palma, Mallorcaː Catalina Valls Aguiló –Catina Valls–, actriu de teatre mallorquina i directora teatral (n. 1906).[15]
- 2007 - Barcelona: Sebastià Sorribas, escriptor català, autor d’El zoo d'en Pitus (n. 1928).
- 2008 - Barcelona: Adela Piera Escofet, gimnasta i pionera de l'esport femení a Catalunya (n. 1910).[16]
- Resta del món
- 43 aC - Formia, República Romana: Ciceró, polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.
- 1894 - França: Ferdinand de Lesseps, diplomàtic i empresari francès, mentor del Canal de Suez (n. 1805).[17]
- 1906 - Berna, Suïssa: Élie Ducommun, periodista suís, Premi Nobel de la Pau l'any 1902 (n. 1833).
- 1943 - Cuernavaca, Mèxic: Jaume Serra i Húnter, filòsof i polític català que fou rector de la Universitat de Barcelona (n. 1878).
- 1947 - Nova York (EUA): Nicholas Murray Butler, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1931 (n. 1862).
- 1957 - París: Musidora, actriu, directora teatral, escriptora, productora i realitzadora cinematogràfica francesa del cine mut (n. 1889).[18]
- 1960 - Brussel·les: Clara Haskil, pianista romanesa.[19]
- 1962 - Oslo: Kirsten Flagstad, cantant noruega, una de les millors sopranos wagnerianes del segle xx. (n. 1895).[20]
- 1970:
- Sevilla, Espanya: Norberto Almandoz Mendizabal, sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc.
- Nova York, EUA: Rube Goldberg, caricaturista, escultor, escriptor i enginyer nord-americà.[21]
- Niça, França: Romaine Brooks, pintora estatunidenca. (n.1874)[22]
- 1979 - Cambridge, Massachusetts, EUA: Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles (n. 1900).[23]
- 1986 - Mèxic: Concha Méndez, escriptora espanyola de la Generació del 27, especialment coneguda per la seva obra poètica.
- 1990 - Scarsdale, Nova York: Joan Bennett, actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca (n. 1910).[24]
- 1993 - Bonn (Alemanya): Wolfgang Paul, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989 (n. 1913).
- 1996 - Teheran, Iran: Ali Hatami, guionista, productor i director de cinema iranià.
- 1998 - Bennington, Vermont, (EUA): John Addison, compositor de cinema anglès (n. 1920).[25]
- 2015 -
- Maracaibo, Zulia, Veneçuela: Lolita Aniyar de Castro, política, advocada penalista i criminòloga.
- Yorkshire Dales, Anglaterraː Shirley Stelfox, actriu britànica (m. 2015).[26]
- 2016 - Municː Hildegard Hamm-Brücher, política alemanya, fou ministra d'Estat al Ministeri federal dels Afers estrangers (n. 1921).[27]
Festes i commemoracions[modifica]
- Festa Local de Vacarisses a la comarca del Vallès Occidental
- Eixida de la Vespra de la Puríssima dels Gegants i Cabets d'Ontinyent, a la comarca de la Vall d'Albaida.
- Dia Internacional de l'Aviació Civil
- Sants: Ambròs de Milà; santa Fara de Meaux, abadessa; beat Pere Cerdà; Josefa Rossello, fundadora.
Referències[modifica]
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Belda, Raúl. «El Elda Prestigo repesca a la olímpica Vanesa Amorós» (en castellà). Cadena Ser, 11-02-2022. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 123. ISBN 9788441434400.
- ↑ «Willa Cather | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Marteles Marteles, Elvira. «Teresa Escoriaza y Zabalza». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «SPAZIANI, Maria Luisa» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 25 abril 2022].
- ↑ «Noam Chomsky | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Ellen Burstyn | Biography, Movies, TV Series, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Tom Waits | Biography, Song, Albums, Films, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Arias Laurino, Daniela. «Anne Fougeron 1955» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 17-09-2015. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Larry Bird | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Llordella, Joana «Maria Trulls, un exemple de fortalesa que la història a amagat». Setsetset, 08-03-2018. Arxivat 2022-02-10 a Wayback Machine.
- ↑ «El Fons Família de Lluís Millet i Pagès. 2.2. Història del productor». Arxiu Municipal del Masnou. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Perelló, Francesc. «Catina Valls». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «Adela Piera Escofet». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ferdinand Marie vicomte de Lesseps» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Rodríguez, Begoña «La modelo 'vamp' de Romero de Torres». El Correo, 19-10-2018.
- ↑ Böckenhoff, Ludger. «Clara Haskil (piano)» (en anglès). Audite. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Kirsten Flagstad | Norwegian singer» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Rube Goldberg - American cartoonist». Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ «Romaine Brooks | Smithsonian American Art Museum» (en anglès americà). [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «Cecilia Payne-Gaposchkin | British-born American astronomer» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Joan Bennett | American actress» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Hayward, Anthony «Shirley Stelfox obituary» (en anglès). The Guardian, 09-12-2015. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Hildegard Hamm-Brücher über Bomben, Kriegsende und Filme über die NS-Zeit». Münchner Merkur, 9. Dezember 2016. [Consulta: 8. März 2017].
