7a etapa del Tour de França de 2009

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Article principal: Tour de França de 2009
Infotaula de competició esportiva7a etapa del Tour de França de 2009
Etappe7 - 2009.svg
Tipus etapa
Esport ciclisme en ruta
Part de Tour de França de 2009
Lloc i data
Estat França
Data 2009
Modifica les dades a Wikidata

La 7a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el divendres 10 de juliol sobre un recorregut de 224 quilòmetres entre Barcelona i l'estació d'esquí d'Arcalís, al Principat d'Andorra, sent aquesta la primera etapa de muntanya de la present edició del Tour. La victòria fou pel francès Brice Feillu, que arribà en solitari després d'una llarga escapada.

Recorregut de l'etapa[modifica]

Amb sortida des de l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, la 7a etapa ha de dur els ciclistes fins al bell mig dels Pirineus. Primer fan un recorregut pels carrers de la ciutat, passant per l'avinguda del Paral·lel, la ronda de Sant Pau, el carrer del Comte d’Urgell, la Gran Via de les Corts Catalanes, el passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, l'avinguda de Vallcarca i la ronda de Dalt per agafar la carretera de l'Arrabassada[1] i dirigir-se cap a Sant Cugat del Vallès i Terrassa, on poc després es troben la primera dificultat del dia, el coll de Montserrat. D'aquí segueixen cap a Manresa i Solsona, on poc abans troben el port de Solsona, de 3a categoria. A Solsona els ciclistes passen pel primer esprint especial de la jornada i poc després s'enfronten al primer port de primera categoria de la present edició el coll de Serra Seca, que enllaça amb el coll del Port del Comte de 3a categoria. Un fort descens duu els ciclistes a Organyà, per seguir cap a la Seu d'Urgell i Andorra. Dos nous esprints especials, a Andorra la Vella i la Cortinada són l'avantsala de l'arribada a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Desenvolupament de l'etapa[modifica]

Kurt Asle Arvesen i Thor Hushovd preparats per a la sortida des de Barcelona.

Només prendre la sortida un grup de vuit corredors va atacar, però va ser ràpidament neutralitzat pel gran grup. Poc després es començà a gestar l'escapada del dia, formada per: Egoi Martínez (Euskaltel-Euskadi), Christophe Riblon (AG2R-La Mondiale) i José Ivan Gutierrez (Caisse d'Épargne). Al km 34 se'ls uní Rinaldo Nocentini (AG2R-La Mondiale), Aliaksandr Kuchynski (Liquigas), Christophe Kern (Cofidis), Jérôme Pineau (Quick Step), Brice Feillu (Agritubel) i Johannes Fröhlinger (Team Milram).

Aquest grup de 9 va anar augmentant la diferència respecte al gran grup fins a tenir una màxima de 14' 20" al km 65. Això va fer que l'Astana es posés al capdavant del gran grup per evitar que anés augmentant, i si bé no va reduir-la considerablement, si va estabilitzar les diferències: 11' 45" al port de Solsona i 12' al coll de Serra Seca. En arribar a Andorra els escapats encara mantenien una diferència superior als 11', si bé a partir d'aquest moment el ritme del grup principal augmentà notablement, cosa que va fer que al peu d'Ordino-Arcalís el grup sols tingués uns 60 membres.

Els escapats comencaren la darrera ascensió del dia amb 7' sobre el grup principal. Kuschynski va ser el primer a quedar despenjat, alhora que es començaven a produir diversos atacs. Brice Feillu atacà a 5 quilòmetres de l'arribada i aconseguí mantenir una petita diferència, que era de 32" a manca d'un quilòmetre, i que li permeté arribar en solitari a la meta d'Ordino i aconseguir la victòria. La resta de companys d'escapada arribaren darrere seu.

Pel darrere, entre els favorits, no hi va haver cap mena d'atac, tot i que els primers quilòmetres del port eren els més dificultosos. L'Astana dominà la cursa, amb set components entre els primers, posant un ritme sostingut per evitar els atacs d'Andy Schleck, Cadel Evans i Carlos Sastre.

Evans va ser el primer a intentar un atac, però va ser seguit per una vintena de corredors. El seu company Jurgen van den Broeck atacà a 2 km de l'arribada, però va ser respost per Alberto Contador, que marxà en solitari i aconseguí treure 21" a Evans i els altres favorits, a la meta.

Les diferències que s'establiren provocaren un canvi de líder, ja que Fabian Cancellara no pogué seguir els ritmes dels millors i perdé més de 9' respecte al vencedor d'etapa. El nou líder era l'italià Rinaldo Nocentini, amb 6" sobre Contador, i sent el primer italià a dur el mallot groc des que Alberto Elli el portés el 2000.[2]

Esprints intermedis[modifica]

  • 1r esprint intermedi. Solsona (km 105)
1r Espanya José Ivan Gutierrez 6 pts
2n Bielorússia Aleksandr Kuschynski 4 pts
3r Espanya Egoi Martinez 2 pts
1r França Christophe Kern 6 pts
2n Espanya Egoi Martinez 4 pts
3r França Jérôme Pineau 2 pts
1r Espanya José Ivan Gutierrez 6 pts
2n França Jérôme Pineau 4 pts
3r Alemanya Johannes Fröhlinger 2 pts

Ports de muntanya[modifica]

  • Coll de Montserrat. 435m. 4a categoria (km 32) (4,7 km al 3,8%)
1r França Christophe Riblon 3 pts
2n Espanya Egoi Martínez 2 pts
3r Espanya José Ivan Gutiérrez 1 pt
  • Coll de Solsona. 708m. 3a categoria (km 97) (5,8 km al 4,3%)
1r França Christophe Riblon 4 pts
2n Bielorússia Aleksandr Kuschynski 3 pts
3r Espanya Egoi Martínez 2 pts
4t França Brice Feillu 1 pt
  • Coll de Serra Seca. 1160m. 3a categoria (km 127) (5,8 km al 4,3%)
1r França Christophe Riblon 15 pts
2n Espanya Egoi Martínez 13 pts
3r Bielorússia Aleksandr Kuschynski 11 pts
4t França Christophe Kern 9 pts
França Brice Feillu 8 pts
França Jérôme Pineau 7 pts
Itàlia Rinaldo Nocentini 6 pts
Espanya José Ivan Gutiérrez 5 pt
  • Coll de Port del Comte. 1249m. 3a categoria (km 136,5) (3,1 km al 5,3%)
1r França Christophe Riblon 4 pts
2n Bielorússia Aleksandr Kuschynski 3 pts
3r Espanya Egoi Martínez 2 pts
4t França Christophe Kern 1 pt
  • Coll d'Arcalís. 2240m. Categoria Especial (km 224) (10,6 km al 7,1%)
1r França Brice Feillu 40 pts
2n França Christophe Kern 36 pts
3r Alemanya Johannes Frohlinger 32 pts
4t Itàlia Rinaldo Nocentini 28 pts
Espanya Egoi Martínez 24 pts
França Christophe Riblon 20 pts
França Jérôme Pineau 16 pts
Espanya José Ivan Gutiérrez 14 pts
Espanya Alberto Contador 12 pts
10è Austràlia Cadel Evans 10 pts

Classificació de l'etapa[modifica]

Ciclista Equip Temps
1 França Brice Feillu Agritubel 6h 11' 31"
2 França Christophe Kern Cofidis + 5"
3 Alemanya Johannes Fröhlinger Milram + 25"
4 Itàlia Rinaldo Nocentini AG2R La Mondiale + 26"
5 Espanya Egoi Martínez Euskaltel-Euskadi + 45"
6 França Christophe Riblon AG2R La Mondiale + 1' 05"
7 França Jérôme Pineau Quick Step + 2' 32"
8 Espanya José Ivan Gutiérrez Caisse d'Epargne + 3' 14"
9 Espanya Alberto Contador Team Astana l'equip Astana liderava la classificació per equips durant aquesta etapa + 3' 26"
10 Austràlia Cadel Evans Silence-Lotto + 3' 47"

Classificació general[modifica]

Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Rinaldo Nocentini Rinaldo Nocentini porta el mallot groc en acabar l'etapa AG2R La Mondiale 25h 44' 32"
2 Espanya Alberto Contador Team Astana l'equip Astana lidera la classificació per equips en acabar l'etapa + 6"
3 Estats Units Lance Armstrong Team Astana l'equip Astana lidera la classificació per equips en acabar l'etapa + 8"
4 Estats Units Levi Leipheimer Team Astana l'equip Astana lidera la classificació per equips en acabar l'etapa + 39"
5 Regne Unit Bradley Wiggins Garmin-Slipstream + 46"
6 Alemanya Andreas Klöden Team Astana l'equip Astana lidera la classificació per equips en acabar l'etapa + 54"
7 Alemanya Tony Martin Tony Martin porta el mallot blanc en acabar l'etapa Team Columbia-HTC + 1' 00"
8 Estats Units Christian Vande Velde Garmin-Slipstream + 1' 24"
9 Luxemburg Andy Schleck Team Saxo Bank + 1' 49"
10 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas + 1' 54"

Classificacions annexes[modifica]

Classificació per punts[modifica]

Classificació per punts Total
Regne Unit Mark Cavendish Maillot verd 106 pts
Noruega Thor Hushovd 105 pts
Alemanya Gerald Ciolek 66 pts

Classificació de la muntanya[modifica]

Classificació de la muntanya Total
França Brice Feillu Gran Premi de la Muntanya 49 pts
França Christophe Riblon 46 pts
França Christophe Kern 46 pts

Classificació del millor jove[modifica]

Classificació del millor jove Temps
Alemanya Tony Martin Maillot blanc 25h 45' 32"
Luxemburg Andy Schleck + 49"
Itàlia Vincenzo Nibali + 54"

Classificació per equips[modifica]

Classificació per equips Total
Kazakhstan Team Astana Mallot amb dorsal sobre fons groc (líder de la classificació per equips) 79h 39' 51"
França AG2R La Mondiale + 01' 48"
Estats Units Team Columbia-HTC + 04' 42"

Combativitat[modifica]

Abandonaments[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7a etapa del Tour de França de 2009 Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Web del Tour a Barcelona
  2. Contador pone las cosas en su sitio a marca.com (10 de juliol de 2009) (castellà)
Etapes del Tour de França de 2009
(1) - Mònaco - Mònaco(2) - Mònaco – Brignoles(3) - Marsella – La Grande-Motte(4) - Montpellier – Montpellier(5) - Agde – Perpinyà(6) - Girona – Barcelona(7) - Barcelona – Arcalís(8) - Andorra la Vella – Saint-Girons(9) - Saint-Gaudens - Tarba(10) - Llemotges – Issoudun(11) - Vatan – Saint-Fargeau(12) - Tonnerre – Vittel(13) - Vittel – Colmar(14) - Colmar – Besançon(15) - Pontarlier – Verbier(16) - Martigny – Bourg-Saint-Maurice(17) - Bourg-Saint-Maurice – Le Grand-Bornand(18) - Annecy – Annecy(19) - Bourgoin-Jallieu – Aubenas(20) - Montélimar – Ventor(21) - Montereau-Fault-Yonne – París