8 d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 8 Andromedae)
Infotaula objecte astronòmic8 d'Andròmeda
Tipusestel, estrella múltiple, possible variable, estrella variable, estrella doble i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M2.5IIIBa0.5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra175,553 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,727[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,86 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.610 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,6963 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)6,213 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)33,779 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−8,08 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 17m 44.6473s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)49° 0' 55.0829''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,56[5] Modifica el valor a Wikidata
Company deTYC 3644-1884-1 i UCAC3 279-275693 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

8 d'Andròmeda (8 Andromedae)[7] és una gegant vermella de la constel·lació d'Andròmeda. És de magnitud aparent 4,85 i es troba a 655 anys llum del sistema solar.

8 d'Andròmeda és una geganta vermella de tipus espectral M2III[7] amb una temperatura efectiva de 3.730 K.[8] Semblant a Mirach (β Andromedae) –en aquesta mateixa constel·lació–, Menkar (α Ceti) o γ Hydri, és una de les poques gegantes vermelles que poden ser observades a simple vista. El seu radi és 30 vegades més gran que el radi solar[9] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 5 km/s.[10] El contingut metàl·lic de 8 Andromedae és superior al solar ([Fe/H] = +0,27), sent la seva abundància relativa de ferro un 86% major que l'existent en el Sol.[8] És possible que sigui una estrella variable –la seva variabilitat no ha estat confirmada–, rebent la denominació de variable provisional ZI 2130.

8 d'Andròmeda té diverses companyes visuals que poden estar físicament relacionades amb ella. Les dues més properes són 8 d'Andròmeda B, estrella de magnitud 13 situada a 8 segons d'arc, i 8 d'Andròmeda P, una companya més tènue de magnitud 16, a 15 segons d'arc. A una mica menys d'un minut d'arc es troba 8 d'Andròmeda D (magnitud 11,6), mentre que 8 d'Andròmeda C (magnitud 10,7) es troba a més de 3 minuts d'arc.[11]

Referències[modifica]

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  6. Dimitri Pourbaix «Spectroscopic binaries among Hipparcos M giants'. I. Data, orbits, and intrinsic variations» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 18-02-2009, pàg. 627–640. DOI: 10.1051/0004-6361/200810698.
  7. 7,0 7,1 8 Andromedae (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 Cenarro, A. J.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P.; Selam, S. O.; Toloba, E.; Cardiel, N.; Falcón-Barroso, J.; Gorgas, J.; Jiménez-Vicente, J.; Vazdekis, A. «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 374, 2, 2007. pàg. 664-690.
  9. Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
  10. Zamanov, R. K.; Bode, M. F.; Melo, C. H. F.; Stateva, I. K.; Bachev, R.; Gomboc, A.; Konstantinova-Antova, R.; Stoyanov, K. A. «Rotational velocities of the giants in symbiotic stars - III. Evidence of fast rotation in S-type symbiotics». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 390, 1, 2008. pàg. 377-382.
  11. 8 Andromedae Arxivat 2009-08-27 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)