8ns Premis del Cinema Europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdeveniment8ns Premis del Cinema Europeu
Imatge
Interior del Bar Jeder Vernunft
Map
 52° 31′ N, 13° 23′ E / 52.52°N,13.38°E / 52.52; 13.38
Tipuscerimònia de premi Modifica el valor a Wikidata
Data12 novembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició8 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBerlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: ev0000230/1995 Modifica el valor a Wikidata

Els 8ns Premis del Cinema Europeu, presentats per l'Acadèmia del Cinema Europeu, van reconèixer l'excel·lència del cinema europeu. La cerimònia va tenir lloc el 12 de novembre de 1995 al teatre Bar Jeder Vernunft al districte Charlottenburg-Wilmersdorf de Berlín, Alemanya.[1]

L'any 1995, com l'any anterior, l'Acadèmia de Cinema Europeu va presentar només tres premis Félix de gènere i un a la trajectòria, que es van complementar amb el premi de la crítica.

En la selecció preliminar del concurs a la millor pel·lícula europea i a la millor pel·lícula nova, s'han inclòs 9 llargmetratges a cadascuna. La millor pel·lícula europea de l'any va ser el drama històric Terra i llibertat de Ken Loach, ambientada a la Guerra Civil Espanyola, mentre que la millor pel·lícula nouvinguda va ser La Haine, un drama del cineasta francès d'origen hongarès Mathieu Kassovitz, que retrata de manera realista una rebel·lió que va esclatar en un gueto suburbà de París. Com a reconeixement a la seva obra en conjunt, Marcel Carné, la figura més gran de la tendència "realista poètica" de la història del cinema francès, va rebre un premi a tota la seva trajectòria.[2]

Pel·lícules seleccionades[modifica]

La millor pel·lícula europea de l'any
  1. A részleg - director: Péter Gothár Hongria Romania
  2. Das Versprechen directora: Margarethe von Trotta Alemanya França Suïssa
  3. La Cérémonie - director: Claude Chabrol França Alemanya
  4. Terra i llibertat - dirigida per Ken Loach Regne Unit Espanya Alemanya Itàlia França
  5. Le Plus Bel Âge - director: Didier Haudepin França
  6. Les Rendez-vous de Paris - director: Éric Rohmer França
  7. L'home de les estrelles - director: Giuseppe Tornatore Itàlia
  8. Al di là delle nuvole - director Michelangelo Antonioni Itàlia França Alemanya
  9. To Vlemma tu Odissea - director Theo Angelópulos Grècia França Itàlia Alemanya Regne Unit Iugoslàvia Bòsnia i Hercegovina Albània Romania
La millor nova pel·lícula europea de l'any
  1. Butterfly Kiss - director: Michael Winterbottom Regne Unit
  2. Carrington - director: Christopher Hampton Regne Unit França
  3. Der Totmacher - director: Romuald Karmakar Alemanya
  4. Funny Bones dirigit per Peter Chelsom Regne UnitEstats Units
  5. La Haine - dirigida per Mathieu Kassovitz França
  6. L'amore molesto - dirigit per Mario Martone Itàlia
  7. Priest - dirigit per Antonia Bird Regne Unit
  8. Sommaren - director: Kristian Petri Suècia
  9. La follia del rei George - director: Nicholas Hytner Regne Unit

Guanyadors i nominats[modifica]

Els guanyadors estan en fons groc i en negreta.[3][4]

Millor pel·lícula europea[modifica]

Títol Director(s) Productor(s) País
Terra i llibertat Ken Loach Rebecca O'Brien Regne Unit Espanya Alemanya Itàlia França
Les Rendez-vous de Paris Éric Rohmer Françoise Etchegaray França
Το βλέμμα του Οδυσσέα Theo Angelópulos Phoebe Economopoulos, Éric Heumann i Giorgio Silvagni Grècia França Itàlia Alemanya Regne Unit Iugoslàvia Bòsnia i Hercegovina Albània Romania

Millor nova pel·lícula[modifica]

Títol Director(s) Productor(s) País
La Haine Mathieu Kassovitz Christophe Rossignon França
Butterfly Kiss Michael Winterbottom Julie Baines, Sarah Daniel Regne Unit
Der Totmacher Romuald Karmakar Alemanya

Millor documental[modifica]

Resultat Títol Director(s) País
Documental Europeu Guanyador Viva Stalin Jens Meurer Alemanya

Premi a la carrera[modifica]

Premi FIPRESCI[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]