9è Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina
| ||
| Tipus | Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina  | |
|---|---|---|
| Interval de temps | 1 - 24 abril 1969 | |
| Localització | Gran Saló del Poble (RP Xina) | |
El 9è Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina va ser un congrés celebrat durant l'apogeu de la Revolució Cultural. Va començar a Pequín, al Gran Saló del Poble, entre l'1 i el 24 d'abril de 1969. El Congrés va elegir el 9è Comitè Central del Partit Comunista de la Xina. El Congrés va destacar per la ratificació de la purga de Liu Shaoqi i Deng Xiaoping, i l'ascens dels aliats de Mao al poder.
El Congrés es va inaugurar amb 1.512 delegats, tot i que no van ser tots membres del Partit. Un número significatiu va representar diferents grups de la Guàrdia Roja i un augment significatiu de representants formava part l'Exèrcit Roig, la majoria dels quals lleials a Lin Biao.[1]
Lin Biao va ser l'encarregat de llegir l'informe polític al congrés. Aquest va remarcar la importància de la "revolució contínua", és a dir, la revolució que enderrocaria els elements burgesos presents en les estructures burocràtiques del Partit i els intentes de restauració capitalista. La lectura de l'informe va ser fortament aplaudida pels delegats i sovint interrompuda per càntics de diferents consignes. El Congrés va titllar Liu Shaoqi d '"exemplificació de la burgesia".
El Congrés va ratificar la ideologia de "revolució continuada" de Mao i va ser inclosa a la Constitució del Partit.
La Secretaria Central i la Comissió Central de Control (el predecessor de la Comissió Central d'Inspecció de la Disciplina) van ser abolits durant el congrés. El Congrés va elegir els 170 membres de ple dret i els 109 membres suplents del 9è Comitè Central . D'aquests membres, només 53 formaven part del 8è Comitè Central.
Després que Deng Xiaoping prengués el poder el 1978, es va titllar el Congrés d'"incorrecte ideològicament, política i organitzativa". Les directrius del congrés van ser, en general, errònies".
Referències[modifica]
- ↑ MacFarquhar, Roderick. Mao's Last Revolution. Cambridge: Belknap Press of Harvard University Press, 2006. ISBN 0-674-02332-3.