94 Aquarii

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'estrella94 Aquarii
Dades d'observació
Constel·lació Aquari
Característiques físiques
Tipus espectral G8.5IV
Més informació
Codi de catàleg IRAS 23164-1343 (IRAS)
2MASS J23190668-1327310 (2MASS)
HD 219834A (Henry Draper Catalogue)
HD 219834 (Henry Draper Catalogue)
HIP 115126 (Catàleg Hipparcos)
HR 8866 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 165625 (Catàleg SAO)
GJ 894.2 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
ADS 16672 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
BD-14 6448 (Bonner Durchmusterung)
BD-14 6448A (Bonner Durchmusterung)
CCDM J23191-1328A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSI-14 6448 1 (Catalog of Stellar Identifications)
EUVE J2319-13.4 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
GC 32462 (Catàleg General de Boss)
GCRV 14623 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 115126 (Hipparcos Input Catalogue)
LTT 9480 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 56466 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 5642 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PPM 241464 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 3391 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
TD1 29769 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
UBV 19970 (UBV (Catàleg Estel·lar))
WDS J23191-1328A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J23191-1328Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 103 8623 (YZ)
Modifica dades a Wikidata

94 Aquarii 0 94 Aqr[1] és una estrella múltiple de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent +5,19. Es troba a una distància de 69 anys llum del sistema solar, si bé l'error en aquesta mesura arriba al 5,2%.[2]

És un sistema estel·lar triple, on les dues components més properes entre si —94 Aquarii Aa i 94 Aquarii Ab, resoltes per mitjà d'interferometria de clapejat[3] tenen una companya distant a 13 segons d'arc, denominada 94 Aquarii B.

94 Aquarii Aa i Ab[modifica]

94 Aquarii Aa és una subgegant groga de tipuS espectral G8.5IV,[1] anteriorment catalogada com a G5IV. La seva brillantor, 0,13 magnitudes per sobre del que correspondria a un estel de la seqüència principal, correspon a una lluminositat 3,5 vegades superior a la lluminositat solar. Té una temperatura efectiva de 5488 ± 83 K[4] i una massa d'uns 1,29 masses solars. El seu radi pot ser un 90% més gran que el radi solar[5] i completa una rotació en 42 dies.[6] És una estrella rica en elements pesats la metal·licitat de la qual és un 41% més elevada que la solar ([Fe/H] = +0,15).[4]

94 Aquarii Ab és una nana taronja, les característiques de les quals  no són ben conegudes. La seva brillantor pot ser unes 3 magnituds inferior al del seu brillant i més evolucionada companya. Amb una temperatura de 4800 K aproximadament, la seva massa estimada és un 9% menor que la del Sol.[7] Completa una òrbita entorn de la subgegant cada 6,3 anys (2291 dies).[8]

94 Aquarii B[modifica]

94 Aquarii B és també una nana taronja de magnitud +6,97.[9] De tipus espectral K2V, té una temperatura efectiva de 5136 ± 80 K. El seu radi és un 7% més petit que el radi solar i la seva massa un 4% menor que la del Sol.[7] Posseeix una lluminositat equivalent a una mica més de la meitat de la que té el Sol. El seu període orbital al voltant de la binària Aa-Ab és d'uns 3450 anys.[8]

El sistema té una edat d'uns 6250 milions d'anys.[4]

Observació[modifica]

Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi celeste austral, molt a prop de l'equador celeste;el que comporta que pugui ser observada des de totes les regions habitades de la Terra, exceptuant el cercle polar àrtic. A l'hemisferi sud sembla circumpolar només en les àrees més internes de l'Antàrtida, sent de magnitud 5,2 és visible a ull nu en les condicions adequades de foscor del cel. El millor període per a la seva observació és entre els mesos d'agost i desembre. El període de visibilitat és pràcticament el mateix en els dos hemisferis degut a la seva posició propera a l'equador celeste.

En ficció[modifica]

En la sèrie de televisió Star Trek: Enterprise en l'episodi Unexpected, 94 Aquarii és considerada una estrella trinària amb dues components de classe G i una K, i se l'anomena Fellebia, origen de la civilització Fellebiana.[10]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]