94 Aquarii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca



94 Aquarii
Dades d'observació
Època J2000      Equinocci J2000
Constel·lació Aquari
Ascensió recta 23h 19m 06.6684s
Declinació -13° 27′ 30.786″
Magnitud aparent (V) 5.19
Característiques
Tipus espectral G8.5IV
Índex de color U-B 0.41
Índex de color B-V 0.8
Astrometria
Velocitat radial (Rv) 10,43 km/s
Moviment propi (μ) RA: 302,0 mas/Any
Dec.: -94,0 mas/any
Paral·laxi (π) 33,0 ± 8,0 mas
Distància approx. 100 anys-llum
(approx. 30 pc)
Magnitud absoluta (MV) 5,98
Detalls
Massa 1,1 M
Radi 1,1 R
Lluminositat 1,2 L
Temperatura 5,000–6,000 K
Metal·licitat  ?
Rotació =< 0,008981 any
Edat  ? anys
Òrbita binària visual
Companya 94 Aquarii Aa
Semieix major (a) 0,2"
Òrbita binària visual
Companya 94 Aquarii B
Semieix major (a) 12.6"
Inclinació (i) 351°
Altres designacions
HD 219834, CSI-14 6448 1, HIP 115126, SBC7 957, EUVE J2319-13.4, HR 8866, GC 32462, LTT 9480, TD1 29769, MCA 74Aa, GCRV 14623, NLTT 56466, UBV 19970, ADS 16672, PLX 5642, YZ 103 8623, BD-14° 6448, GJ 894.2 A, PPM 241464, WDS J23191-1328A, BD-14° 6448A, HD 219834A, ROT 3391, CCDM J23191-1328A, HIC 115126, SAO 165625.
Referències a bases de dades
SIMBAD dades
Referències a bases de dades
SIMBAD dades
Font de dades:
Catàleg Hipparcos,
CCDM (2002),
Catàleg d'Estrelles Brillants (5a ed. rev.)

94 Aquarii 0 94 Aqr[1] és una estrella múltiple de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent +5,19. Es troba a una distància de 69 anys llum del sistema solar, si bé l'error en aquesta mesura arriba al 5,2%.[2]

És un sistema estel·lar triple, on les dues components més properes entre si —94 Aquarii Aa i 94 Aquarii Ab, resoltes per mitjà d'interferometria de clapejat[3] tenen una companya distant a 13 segons d'arc, denominada 94 Aquarii B.

94 Aquarii Aa i Ab[modifica | modifica el codi]

94 Aquarii Aa és una subgegant groga de tipuS espectral G8.5IV,[1] anteriorment catalogada com a G5IV. La seva brillantor, 0,13 magnitudes per sobre del que correspondria a un estel de la seqüència principal, correspon a una lluminositat 3,5 vegades superior a la lluminositat solar. Té una temperatura efectiva de 5488 ± 83 K[4] i una massa d'uns 1,29 masses solars. El seu radi pot ser un 90% més gran que el radi solar[5] i completa una rotació en 42 dies.[6] És una estrella rica en elements pesats la metal·licitat de la qual és un 41% més elevada que la solar ([Fe/H] = +0,15).[4]

94 Aquarii Ab és una nana taronja, les característiques de les quals  no són ben conegudes. La seva brillantor pot ser unes 3 magnituds inferior al del seu brillant i més evolucionada companya. Amb una temperatura de 4800 K aproximadament, la seva massa estimada és un 9% menor que la del Sol.[7] Completa una òrbita entorn de la subgegant cada 6,3 anys (2291 dies).[8]

94 Aquarii B[modifica | modifica el codi]

94 Aquarii B és també una nana taronja de magnitud +6,97.[9] De tipus espectral K2V, té una temperatura efectiva de 5136 ± 80 K. El seu radi és un 7% més petit que el radi solar i la seva massa un 4% menor que la del Sol.[7] Posseeix una lluminositat equivalent a una mica més de la meitat de la que té el Sol. El seu període orbital al voltant de la binària Aa-Ab és d'uns 3450 anys.[8]

El sistema té una edat d'uns 6250 milions d'anys.[4]

Observació[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi celeste austral, molt a prop de l'equador celeste;el que comporta que pugui ser observada des de totes les regions habitades de la Terra, exceptuant el cercle polar àrtic. A l'hemisferi sud sembla circumpolar només en les àrees més internes de l'Antàrtida, sent de magnitud 5,2 és visible a ull nu en les condicions adequades de foscor del cel. El millor període per a la seva observació és entre els mesos d'agost i desembre. El període de visibilitat és pràcticament el mateix en els dos hemisferis degut a la seva posició propera a l'equador celeste.

En ficció[modifica | modifica el codi]

En la sèrie de televisió Star Trek: Enterprise en l'episodi Unexpected, 94 Aquarii és considerada una estrella trinària amb dues components de classe G i una K, i se l'anomena Fellebia, origen de la civilització Fellebiana.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]