Novaparla: diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
#1Lib1Ref |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Novaparla (Orwell)}} |
{{polisèmia|Novaparla (Orwell)}} |
||
[[Fitxer:WTF? (4473149708).jpg |thumb|La novaparla es caracteritza per la poca claredat, de vegades voluntària, com a "Todo es falso, salvo algunas cosas"{{ |
[[Fitxer:WTF? (4473149708).jpg |thumb|La novaparla es caracteritza per la poca claredat, de vegades voluntària, com a "Todo es falso, salvo algunas cosas"<ref>{{Ref-publicació|cognom=Montilla|nom=A.|cognom2=Gorriarán|nom2=R.|article=Rajoy: «Todo es falso, salvo algunas cosas»|publicació=La Verdad|llengua=castellà|url=http://www.laverdad.es/murcia/v/20130205/espana/rajoy-todo-falso-salvo-20130205.html|data=05-02-2017|pàgines=}}</ref>]] |
||
[[Fitxer:EPP Congress 4145 (8098258000).jpg |thumb|Un exemple de creativitat novaparliana és l'expressió "indemnització en diferit"{{CN|data=setembre de 2017}}]] |
[[Fitxer:EPP Congress 4145 (8098258000).jpg |thumb|Un exemple de creativitat novaparliana és l'expressió "indemnització en diferit"{{CN|data=setembre de 2017}}]] |
||
La '''novaparla'''<ref name="comIB">''La comunicació audiovisual en la història'', [[Universitat de les Illes Balears]], [[2003]]. ISBN 9788476328255 {{ca}}</ref> és el [[llenguatge]] buit, imprecís i capciós utilitzat a la [[comunicació]] [[política]] [[món occidental|occidental]] especialment generalitzat al [[segle XXI]], en un context de [[postveritat]] i [[modernitat líquida]], lligat a la [[demagògia]] i les [[mitges veritats]], per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquesta jerga: «Aquesta llengua no està feta per comunicar sino per alimentar la il·lusió de que estan passant coses eficaces».<ref>[https://www.migrosmagazine.ch/societe/chroniques/article/langue-de-bois-langue-de-boite Langue de bois, langue de boîte?] {{fr}}</ref> |
La '''novaparla'''<ref name="comIB">''La comunicació audiovisual en la història'', [[Universitat de les Illes Balears]], [[2003]]. ISBN 9788476328255 {{ca}}</ref> és el [[llenguatge]] buit, imprecís i capciós utilitzat a la [[comunicació]] [[política]] [[món occidental|occidental]] especialment generalitzat al [[segle XXI]], en un context de [[postveritat]] i [[modernitat líquida]], lligat a la [[demagògia]] i les [[mitges veritats]], per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquesta jerga: «Aquesta llengua no està feta per comunicar sino per alimentar la il·lusió de que estan passant coses eficaces».<ref>[https://www.migrosmagazine.ch/societe/chroniques/article/langue-de-bois-langue-de-boite Langue de bois, langue de boîte?] {{fr}}</ref> |
||
Revisió del 13:41, 5 set 2017
.jpg)
.jpg)
La novaparla[2] és el llenguatge buit, imprecís i capciós utilitzat a la comunicació política occidental especialment generalitzat al segle XXI, en un context de postveritat i modernitat líquida, lligat a la demagògia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquesta jerga: «Aquesta llengua no està feta per comunicar sino per alimentar la il·lusió de que estan passant coses eficaces».[3]
Es fa servir pels poders polítics i sobretot pels mitjans de comunicació que els suporten.[2] Va començar a detectar-se a França a partir de maig del 68 i dels anys 70,[4] primer convivint amb el nom de langue de chêne (llengua d'alzina surera), amb el mateix ús, i l'any 1981 l'expressió en francès langue de bois (literalment, llengua de fusta) va entrar a l'enciclopèdia Larousse, associada aleshores al llenguatge emprat per la propaganda comunista. En català s'ha adoptat com a traducció a la llengua del mateix nom que apareix a la novel·la 1984 de George Orwell.
La novaparla abusa de lítotes, metonímies i perífrasis, fent servir llargues frases sofisticades que no volen dir res per elles mateixes i utilitza algunes paraules i expressions de manera sistemàtica per a substituir d'altres. Usa la sofisticació per construir frases voluntàriament poc clares i la veu passiva que permet no mencionar al responsable. Les màximes són «parlar molt sense dir res» i evitar a tota costa una llarga llista de conceptes tabú.
Sovint, l'eufemisme usat per a cada concepte és sempre el mateix, com per exemple el verb «maquillar» en comptes de «manipular» dades, d'aquí que hagin començat a aparéixer, a publicacions no mediàtiques (fanzines, llibres de petites editorials antisistema, seccions o capítols d'assajos independents), petits lèxics o manuals de traducció de la novaparla al castellà o al català.[5] En francès existeix un generador automàtic de discurs de novaparla.[6]
En ambients acadèmics un investigador ha equiparat el llenguatge utilitzat als mitjans de comunicació amb la novaparla.[7]
Notes i referències
- ↑ Montilla, A.; Gorriarán, R. «Rajoy: «Todo es falso, salvo algunas cosas»» (en castellà). La Verdad, 05-02-2017.
- ↑ 2,0 2,1 La comunicació audiovisual en la història, Universitat de les Illes Balears, 2003. ISBN 9788476328255 (català)
- ↑ Langue de bois, langue de boîte? (francès)
- ↑ Per escrit figura especialment a Les cinq communismes (1971), de Gilles Martinet.
- ↑ Com per exemple a Tratados de libre comercio (2015), editat per Attac.
- ↑ Generador de discurs novaparlenc (francès)
- ↑ Toledano Buendía, Samuel «La neolengua de Orwell en la prensa actual. La literatura profetiza la manipulación mediática del lenguaje». Revista Latina de Comunicación Social, 62, 2006.
Bibliografia
- Françoise Thom, Langue de bois et aphasie moderne (francès)