Sergi Mas Balaguer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció de redactat
Afegida informació actualitzada i afegida també referència #1Lib1Ref
Línia 15: Línia 15:
La seva obra no s'ha limitat a l'escultura, també ha treballat com a il·lustrador, cartellista, gravador, exlibrista i és l'autor d'una col·lecció de segells per correus francesos dedicada a les llegendes d'Andorra. El 2008 el ministeri de cultura francés li va atorgar la medalla de “Chevalier des Arts et Letres”. En l'actualitat continua establert a Aixovall. Ha presentat la seva obra en diverses exposicions, la darrera de les quals, el 2015, al Certre d'Art d'Escaldes-Engordany.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=VV.AA|títol=Sergi Mas. Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes Engordany|url=|edició=Sergi Mas|llengua=|data=2015| editorial=|lloc=Escaldes-Engordany.|pàgines=|isbn=AND.21/2015}}</ref>
La seva obra no s'ha limitat a l'escultura, també ha treballat com a il·lustrador, cartellista, gravador, exlibrista i és l'autor d'una col·lecció de segells per correus francesos dedicada a les llegendes d'Andorra. El 2008 el ministeri de cultura francés li va atorgar la medalla de “Chevalier des Arts et Letres”. En l'actualitat continua establert a Aixovall. Ha presentat la seva obra en diverses exposicions, la darrera de les quals, el 2015, al Certre d'Art d'Escaldes-Engordany.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=VV.AA|títol=Sergi Mas. Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes Engordany|url=|edició=Sergi Mas|llengua=|data=2015| editorial=|lloc=Escaldes-Engordany.|pàgines=|isbn=AND.21/2015}}</ref>


Té la seva pròpia obra literària, tant narrativa com d’assaig, il·lustrada per ell mateix. És autor del llibre ''El moble andorrà'' (2003), dedicat a l'estudi del mobiliari tradicional d'Andorra.<ref>{{Ref-llibre|cognom = MAS|nom = Sergi|títol = El moble andorrà|url = |edició = |llengua = |data = 2003| editorial = Editorial Andorra|lloc = Andorra la Vella|pàgines = 9-13|isbn = 99920-53-19-4 / 99920-53-13-5}}</ref> La seva producció artística té com a font d’inspiració l'etnologia i l'art popular, dels quals en fa una reinterpretació. La temàtica de les seves obres se situa voluntàriament dins del corrent artístic conegut com a art fantàstic. El seu procés creatiu va des de la recreació de l'art tradicional dels pastors al món de la fantasia vorejant el [[surrealisme]], aplicant un l'ampli ventall de tècniques creatives, o des del tremp a l'ou, fins a la ceràmica, passant pel gravat i l'escultura.<ref>{{Ref-llibre|cognom=VV.AA|títol=Sergi Mas.Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes-Engordany|url=|data=2015| editorial=Sergi Mas|lloc=Escaldes-Engordany|isbn=AND.21/2015}}</ref>
Té la seva pròpia obra literària, tant narrativa com d’assaig, il·lustrada per ell mateix. És autor del llibre ''El moble andorrà'' (2003), dedicat a l'estudi del mobiliari tradicional d'Andorra.<ref>{{Ref-llibre|cognom = MAS|nom = Sergi|títol = El moble andorrà|url = |edició = |llengua = |data = 2003| editorial = Editorial Andorra|lloc = Andorra la Vella|pàgines = 9-13|isbn = 99920-53-19-4 / 99920-53-13-5}}</ref> La seva producció artística té com a font d’inspiració l'etnologia i l'art popular, dels quals en fa una reinterpretació. La temàtica de les seves obres se situa voluntàriament dins del corrent artístic conegut com a art fantàstic. El seu procés creatiu va des de la recreació de l'art tradicional dels pastors al món de la fantasia vorejant el [[surrealisme]], aplicant un l'ampli ventall de tècniques creatives, o des del tremp a l'ou, fins a la ceràmica, passant pel gravat i l'escultura.<ref>{{Ref-llibre|cognom=VV.AA|títol=Sergi Mas.Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes-Engordany|url=|data=2015| editorial=Sergi Mas|lloc=Escaldes-Engordany|isbn=AND.21/2015}}</ref> Una bona mostra de la seva producció artística així com de la seva personalitat es veuen reflexades en el documental ''Sergi Mas'', dirigit pel seu nét, [[Hèctor Mas]] i produït per la [[Societat Andorrana de Ciències]] el 2016.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Héctor Mas retrata Sergi Mas|publicació=Ara Andorra|llengua=ca|url=https://www.ara.ad/cultura/Hector-Mas-retrata-Sergi_0_1726027553.html|data=01/02/2018|pàgines=}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:26, 1 feb 2018

Infotaula de personaSergi Mas Balaguer

Sergi Mas al seu Taller d'Aixovall (2015) (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1930 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, gravador, dibuixant, escriptor, litògraf Modifica el valor a Wikidata
Sergi Mas amb la seva escultura "Arnaldeta de Caboet", Prat del Roure, Escaldes Engordany 2005
Sergi Mas amb les autoritats andorranes en ocasió de la inauguració de l'exposició al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany el febrer de 2015

Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930) és un escultor, ceramista, pintor, gravador i escriptor d'origen català, establert al Principat d'Andorra.

Biografia

Sergi Mas va néixer a Barcelona en una família d'artesans, el pare era ebanista i la família de la mare impressors. Va cursar estudis a l'Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona.[1]

Es formà al Poble Espanyol de Montjuïc, on treballà la ceràmica, el gravat, l'estampat i el tornejat i on conegué a la seva esposa i col·laboradora Maria Canalís, amb la qual es casà el 1955. Després de diversos encàrrecs i viatges a Andorra, el 1957 s'establí a Aixovall (parròquia de Sant Julià de Lòria).

Va participar en la reforma de la Casa de la Vall (casalici seu del Consell General de les valls d’Andorra), dirigida per Manuel Humbert i Rafael Benet: Va realitzar els projectes i el disseny del mobiliari de la sala del Consell General i la sala de justícia, així com la decoració del despatx de Sindicatura, del vestíbul del casalici i d’altres elements (1961).[2]

El 1966 va obrir amb la seva esposa un taller de ceràmica a Sant Julià de Lòria, on dissenyà i elaborà diversos models d’imatges, figures i murals. Entre les seves escultures més destacades està la nova de la imatge de la Verge de Meritxell, després de la destrucció de l'original romànic per un incendi el 1972.[1] Ha efectuat diversos treballs monumentals, com ara el mural Les Benaurances a la façana de l'església parroquial d'Escaldes-Engodany, la font monumental Garlandes i llorer a Sant Julià de Lòria o els monuments a mossèn Cinto Verdaguer a Ordino i a Escaldes-Engordany. També té obra en col·leccions públiques i privades fora d'Andorra, com el mural de ceràmica esmaltada de Santa Maria de Meritxell al claustre del monestir de Jerusalem, a Israel (1994), i altres obres al Vaticà i al Museu de l'Home de París,[2]o els monuments de dedicats a Arnaldeta de Caboet i al Consell de la Terra en bronze i pedra, entre molts altres.[3]

La seva obra no s'ha limitat a l'escultura, també ha treballat com a il·lustrador, cartellista, gravador, exlibrista i és l'autor d'una col·lecció de segells per correus francesos dedicada a les llegendes d'Andorra. El 2008 el ministeri de cultura francés li va atorgar la medalla de “Chevalier des Arts et Letres”. En l'actualitat continua establert a Aixovall. Ha presentat la seva obra en diverses exposicions, la darrera de les quals, el 2015, al Certre d'Art d'Escaldes-Engordany.[3]

Té la seva pròpia obra literària, tant narrativa com d’assaig, il·lustrada per ell mateix. És autor del llibre El moble andorrà (2003), dedicat a l'estudi del mobiliari tradicional d'Andorra.[4] La seva producció artística té com a font d’inspiració l'etnologia i l'art popular, dels quals en fa una reinterpretació. La temàtica de les seves obres se situa voluntàriament dins del corrent artístic conegut com a art fantàstic. El seu procés creatiu va des de la recreació de l'art tradicional dels pastors al món de la fantasia vorejant el surrealisme, aplicant un l'ampli ventall de tècniques creatives, o des del tremp a l'ou, fins a la ceràmica, passant pel gravat i l'escultura.[5] Una bona mostra de la seva producció artística així com de la seva personalitat es veuen reflexades en el documental Sergi Mas, dirigit pel seu nét, Hèctor Mas i produït per la Societat Andorrana de Ciències el 2016.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 UBACH, Josep Maria. Sergi Mas. Quaranta anys d'art a Andorra. Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Govern d'Andorra. Andorra la Vella: Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Govern d'Andorra, 1995, p. 35-44. ISBN 99920-0-093-7. 
  2. 2,0 2,1 VALLS OLIVA, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 275. 
  3. 3,0 3,1 VV.AA. Sergi Mas. Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes Engordany. Sergi Mas, 2015. ISBN AND.21/2015. 
  4. MAS, Sergi. El moble andorrà. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 2003, p. 9-13. ISBN 99920-53-19-4 / 99920-53-13-5. 
  5. VV.AA. Sergi Mas.Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes-Engordany. Escaldes-Engordany: Sergi Mas, 2015. ISBN AND.21/2015. 
  6. «Héctor Mas retrata Sergi Mas». Ara Andorra, 01-02-2018.

Bibliografia

  • MAS, Sergi. El moble a Andorra. Andorra la Vella: Editorial Andora, 2003. ISBN 99920-53-19-4 / 99920-53-13-5. 
  • UBABH, Josep Maria. Sergi Mas. Quaranta Anys d'Art a Andorra. Andorra la Vella: Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Govern d'Andorra, 1995. ISBN 99920-0-093-7. 
  • VALLS OLIVA, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundaciò Crèdit Andorrà, 2006. ISBN 99920-1-629-9. 
  • VV.AA. Sergi Mas. Antologia de gravats i cartells, 1957-2007. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 2008. ISBN 978-959202-53-35-5. 
  • VV.AA. Sergi Mas. Antologia 1995-2105. Centre d'Art d'Escaldes Engordany. Escaldes-Engordany: Sergi Mas, 2015.