Falles del Pirineu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
#1Lib1Ref
#1Lib1Ref
Línia 41: Línia 41:
*''[[Falles d'Isil]]'' a la localitat d'[[Isil]], a la [[Vall d'Àneu]], a [[Alós]], també a la [[Vall d'Àneu]] i a [[Alins]] ([[Vall Ferrera]]), al [[Pallars Sobirà]].
*''[[Falles d'Isil]]'' a la localitat d'[[Isil]], a la [[Vall d'Àneu]], a [[Alós]], també a la [[Vall d'Àneu]] i a [[Alins]] ([[Vall Ferrera]]), al [[Pallars Sobirà]].
*Al [[Berguedà]] es celebra la [[Fia-Faia]] a [[Bagà]] i [[Sant Julià de Cerdanyola]] la [[Nit de Nadal|nit de nadal]], durant el [[Solstici d'hivern]].[[Fitxer:Falles Alins 2016.jpg|thumb|Falles d'Alins 2016. Fotografia de Mercè Turallols Vidal.]]
*Al [[Berguedà]] es celebra la [[Fia-Faia]] a [[Bagà]] i [[Sant Julià de Cerdanyola]] la [[Nit de Nadal|nit de nadal]], durant el [[Solstici d'hivern]].[[Fitxer:Falles Alins 2016.jpg|thumb|Falles d'Alins 2016. Fotografia de Mercè Turallols Vidal.]]
* El Principat d'[[Andorra]], on les falles es fan amb l'escorça del [[bedoll]], també ha recuperat la festa i les baixades de falles, rodes de foc i fallaires per les muntanyes<ref>{{ref-publicació|cognom=Fallaires d'Andorra la Vella|títol=La cremada de falles de Sant Joan d’Andorra la Vella|publicació=Ex-libris, Casa Bauró|data=2017|pàgines=37-47|exemplar=17|url=https://www.cultura.ad/images/stories/Accio_Cultural/Publicacions/ex-libris/2014/Ex-libris2014.pdf|editorial=Biblioteca Nacional d'Andorra}}</ref>.
* El Principat d'[[Andorra]], on les falles es fan amb l'escorça del [[bedoll]], també ha recuperat la festa i les baixades de falles, rodes de foc i fallaires per les muntanyes<ref>{{ref-publicació|cognom=Fallaires d'Andorra la Vella|títol=La cremada de falles de Sant Joan d’Andorra la Vella|publicació=Ex-libris, Casa Bauró|data=2017|pàgines=37-47|exemplar=17|url=https://www.cultura.ad/images/stories/Accio_Cultural/Publicacions/ex-libris/2014/Ex-libris2014.pdf|editorial=Biblioteca Nacional d'Andorra}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Roig|nom=Albert|títol=Roda el foc. 30 anys de falles a Andorra la Vella|lloc=Andorra ; Lleida|editorial=Anm ; Pagès|any=2017}}</ref>.
* Als Alps
* Als Alps



Revisió del 11:34, 1 feb 2018

Plantilla:Infotaula Patrimoni Immaterial

Troncs, falles preparades per a ser cremades per a la festa de les falles del Pirineu

Les falles del Pirineu és una tradició festiva que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.[1] Se celebren al solstici d'estiu[2] amb l'excepció de la Fia-Faia que es celebra al Solstici d'hivern.[3] Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la UNESCO, de data 1 de novembre de 2015.[1][4]

A Andorra l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella és una de les organitzacions que ha permès que la festa rebera el reconeixement de la UNESCO.[2]

La falla

Falla és un tronc o teia encesa, un sinònim de torxa. Es tracta d'una baixada en fila que els fallaires, originalment joves solters,[5] des de llocs alts del territori, fan amb grans troncs encesos o torxes. És anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus. Les falles acaben en una foguera al mig del poble després d'haver-ne recorregut els carrers per espantar els mals esperits. Hi ha una gran varietat de tipologies de falles segons la seva aparença, els materials i el procés de construcció. Una d'aquestes consisteix en un tronc de pi negre mort, ocasionalment també de pi roig assecat, asclat per la part més gruixuda amb l’ajut de tascons de fusta del mateix arbre; rep el nom de rantiner, i aquesta és la denominació que substitueix al terme falla, en zones de l’Alta Ribagorça, com ara la Vall de Boí on és més emprada, sobretot a Taüll.[6]

Estan documentades des del segle XI.[5]

El punt d'encendre la falla es diu faro, foro, haro o noms derivats que han quedat en la toponímia.[6]

La celebració

Fallaire carregant una falla encesa

El dia de la celebració els joves fallaires es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble. Quan cau la nit, els fallaires encenen les seves falles i comencen descendir (corrent un cop s'acosten al poble) portant el foc fins a la plaça del poble, guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.

Tot i que la celebració segueix el mateix patró a tots els pobles i té el mateix simbolisme, se'n troben variacions locals acompanyades de diferents manifestacions populars o simbòliques. A Isil, al Pallars Sobirà, després de l'arribada del foc a la plaça del poble i d'obsequiar els fallaires amb flors, coca i vi, es dibuixa una creu a la porta del cementiri per retre homenatge als antics fallaires i conjurar els esperits, a continuació del ball de danses tradicionals al voltant de la foguera. A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, l'acte simbòlic consisteix en una ofrena de flors a la Mare de Déu de Ribera. A la Val d'Aran i el Cominges, les variacions són més notables. A Les se celebra la Crema deth Haro, que consisteix a cremar un tronc d’avet d’uns dotze metres d’alçada que està plantat la plaça de la vila des de l'any anterior i ballar danses araneses al seu voltant, i a Arties es beneeix el tronc i s'arrossega per tot el poble fins a la casa de l’alcalde, mentre els joves salten per sobre del Taro durant el recorregut.[7] A la veïna comarca del Cominges es mantenen tradicions similars a les araneses: allà encenen per Sant Joan el brandon a Bagnères-de-Luchon, Frontignan de Comminges, Juzet d'Izaut, Juzet-de-Luchon, Montauban-de-Luchon, Saint-Mamet, Moustajon, Mayrègne, Marignac, Saint-Aventin, Saint-Béat, Salies et Praviel, Oô, Saint-Béat, Saint-Pè d'Ardet, i Sauveterre de Comminges. El costum de cremar brandons el primer diumenge de quaresma s'estén per diversos pobles francesos i suïssos (als Alps s'anomena aquesta tradició les failles).

Les falles se celebren pels volts del solstici d'estiu, que coincideix més o menys amb la festa de Sant Joan (24 de juny), tot i que es poden fer, en certs llocs, fins finals de juliol o més enllà, per associació amb les festes majors d'estiu. Una excepció n'és la Fia-Faia de Bagà i la de Sant Julià de Cerdanyola, que se celebren durant la nit de Nadal, el 24 de desembre.[8]

Llocs dels Pirineus on se celebren les festes de les falles

Aquestes són algunes zones on se celebren les festes de les falles:[9]

El total són unes 63 localitats.[2]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Les falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat». Vilaweb. [Consulta: 1r desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Andorra celebra el reconeixement de les falles per la UNESCO i destaca la col·laboració entre els tres estats». Andorra Directe, 02-12-2015 [Consulta: 19 juliol 2017].
  3. D.C. «La Fia-faia, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco». Regió 7, 03-12-2015.
  4. «Les fêtes du feu du solstice d'été dans les Pyrénées» (en francès), 02/12/2'15.
  5. 5,0 5,1 Roger Costa «D’on ve el costum de baixar les falles al Pirineu?». Sapiens, 130, juny 2013.
  6. 6,0 6,1 Oriol Riart Arnalot (text), Sebastià Jordà Ruiz (il·lustracions) «Catalogació de les falles al Pirineu». Revista d’Etnologia de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 38, juliol 2012, pàg. 162-173. ISSN: 2014-6310.
  7. «Festes de foc al Pirineu». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
  8. «La Fia-Faia, tradició nadalenca». femTurisme.cat. [Consulta: 2 desembre 2015].
  9. «Baixada de falles al Pirineu». festes.org.
  10. Fallaires d'Andorra la Vella «La cremada de falles de Sant Joan d’Andorra la Vella». Ex-libris, Casa Bauró. Biblioteca Nacional d'Andorra, 17, 2017, pàg. 37-47.
  11. Roig, Albert. Roda el foc. 30 anys de falles a Andorra la Vella. Andorra ; Lleida: Anm ; Pagès, 2017.