A1689-zD1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicA1689-zD1
Tipusgalàxia Modifica el valor a Wikidata
Data de descobrimentfebrer 2008 Modifica el valor a Wikidata, telescopi espacial Hubble Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra13.000.000.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig7,6 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)25,3 (banda J)[1]
24,7 (banda H)[1] Modifica el valor a Wikidata
Massa1.700.000.000 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial291.794 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 11m 29.9599s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2° 40' 41.3004''[1] Modifica el valor a Wikidata

A1689-zD1 és una de les galàxies més antigues, i la més llunyana descoberta des de febrer de 2008 fins al descobriment de UDFy-38135539 en 2010.[2][3]

Característiques[modifica]

S'hi troba a 12,8 mil milions d'anys llum (121.014.463.430.246.400.000.000.000 km). Per tant, l'observem com era fa 12,800 milions d'anys, poc més d'uns 900 milions d'anys després del naixement de l'Univers, la qual cosa representaria aproximadament el 6,5% de la seva edat.

És pobre en elements químics (hidrogen, heli, beril·li i liti).[2] La seva grandària i massa és similar al de la Via Làctia.[4]

Importància del descobriment[modifica]

Va ser la galàxia més antiga coneguda des de 2008, l'any del seu descobriment, i pot observar-se com era en un moment de transformació en l'Edat Fosca, poc després del Big Bang, però abans que la formació d'estels constituira un fenomen habitual en l'Univers.[5]

Segons declaracions de l'astrònom Garth Illingworth, de la Universitat de Califòrnia en Santa Cruz i membre de l'equip d'investigadors, «són les imatges més detallades d'un objecte tan llunyà preses fins ara».[5]

Larry Bradley, de la Universitat Johns Hopkins i responsable de l'estudi, va declarar que «aquesta galàxia és possiblement una de les moltes que va ajudar a acabar l'Edat Fosca». També va declarar: «els astrònoms estan bastant segurs que objectes de gran energia com els quàsars no tenien suficient energia per posar fi a l'Edat Fosca de l'Univers. Però moltes galàxies joves formades d'estels podrien haver produït suficient energia com per posar fi a aquest període».[5]

Segons va afirmar Holland Ford, també de la Universitat Johns Hopkins, «aquesta galàxia serà una de les primeres que observarem amb el JWST»[n. 1].[5]

Tecnologia usada[modifica]

La galàxia s'hi troba tan lluny que no apareix en les imatges preses amb la Càmera Avançada per a Sondejos (ACS, en anglès) del telescopi espacial Hubble. Per això va ser necessària la NICMOS[n. 2] del Hubble i la càmera infraroja del Spitzer, tots dos telescopis de la NASA. A més, es va aprofitar una lent gravitacional, en concret, un grup massiu de galàxies relativament proper en el firmament a la galàxia descoberta, conegut com a Abell 1689, que s'hi troba a uns 2.200 milions d'anys llum de distància de la Terra; amb ell es va ampliar mitjançant l'efecte de la gravetat la llum procedent d'A1689-zD1 -situada darrere- en un factor proper a 10, fent així possible la seva captació.[5]

Vegeu també[modifica]

  • GN-z11, la galàxia més antiga i distant coneguda en l'actualitat.
  • UDFy-38135539, la galàxia que va succeir a A1689-zD1 com la més distant.
  • IOK-1, la galàxia més llunyana coneguda fins a 2008.
  • Abell 1835 ANAR1916, la galàxia més llunyana coneguda fins a 2007.

Notes[modifica]

  1. James Webb Space Telescope, telescopi que previsiblement es llançarà al 2020.
  2. Near Infrared Camera and Multi-Object Spectrometer ("Espectrómetro de Cámara Casi Infrarroja i Multiobjeto"), instrumento científico para astronomía infrarroja instalado en el telescopio espacial Hubble, operativo desde 1997 hasta 1999 y de 2002 a 2008.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Leopoldo Infante «Discovery of a Very Bright Strongly Lensed Galaxy Candidate atz≈ 7.61» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2008, pàg. 647–654. DOI: 10.1086/533519.
  2. 2,0 2,1 Ibarra, Alexis. «Chilenos forman parte del equipo que descubre la galaxia más lejana». El Mercurio p. A12, 24-01-2008. [Consulta: 27 setembre 2009].
  3. «The Most Distant Objects in the Visible Universe» (en anglès). NASA, S/F. [Consulta: 17 maig 2018].
  4. «Descubren la galaxia más distante a la Vía Láctea». Teletrece, 23-01-2008. Arxivat de l'original el 28 de gener de 2008. [Consulta: 25 gener 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 EFE. «Un grupo de astrónomos descubre la galaxia más lejana». El Mundo, 13-02-2008. [Consulta: 17 maig 2018].