AO dels Llebrers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAO dels Llebrers
Tipusestel, estrella variable, variable Delta Scuti, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A9IImF2[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra78,2577 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,18 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,698 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,43 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.361 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi12,7783 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)18,386 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−125,614 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial8,62 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial930 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 17m 32.5412s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)40° 34' 21.3844''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,74[4] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada750 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

AO dels Llebrers (AO Canum Venaticorum) és un estel variable a la constel·lació dels Llebrers, la quarta més brillant de la mateixa.[7] Encara tenint magnitud aparent +4'72 no té denominació de Bayer.

A 286 anys llum de distància del Sistema Solar, AO dels Llebrers és una gegant blanc-groga de tipus espectral F3III. Amb una temperatura efectiva de 7.046 K, és 88 vegades més lluminosa que el Sol. Té un radi 5'8 vegades major que el radi solar. El seu contingut de ferro és gairebé el doble que el del Sol.[8] Amb una massa de 2'5 masses solars, la seva edat s'estima en 600 milions d'anys.[9]

Els seus paràmetres físics són similars a l'estel δ Scuti, encara que la seva lluminositat és major que la d'aquesta. També comparteix la seva condició de variable polsant amb aquest estel, car AO dels Llebrers també és una variable Delta Scuti. L'amplitud de la seva variació és molt petita —amb prou feines 0,05 magnituds—, estant classificada com una variable Delta de l'Escut de baixa amplitud. Encara que la major part dels estels d'aquest subtipus són estels de la seqüència principal i estels de cúmuls oberts, AO dels Llebrers no reuneix cap de les dues condicions. El seu període d'oscil·lació és de sol 2'92 hores.[10]

Referències[modifica]

  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Carbon and oxygen abundances across the Hertzsprung gap» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2014, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-637X/791/1/58.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  7. AO Canum Venaticorum (SIMBAD)
  8. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 1121-1135 (Tabla consultada en CDS).
  9. Mallik, Sushma V.; Parthasarathy, M.; Pati, A. K. «Lithium and rotation in F and G dwarfs and subgiants». Astronomy and Astrophysics, 409, 2003. pp. 251-261 (Tabla consultada en CDS).
  10. AO Canum Venaticorum Arxivat 2015-11-02 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)