A Certain Smile

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaA Certain Smile
Fitxa
DireccióJean Negulesco
Protagonistes
Director artísticJohn DeCuir
Lyle R. Wheeler
ProduccióHenry Ephron
Dissenyador de produccióJohn DeCuir
GuióFrances Goodrich
Albert Hackett,
a partir de la novel·la de Françoise Sagan, Un certain sourire (Edicions Julliard, 1956)
MúsicaSammy Fain
Alfred Newman
FotografiaMilton R. Krasner
MuntatgeLouis R. Loeffler
VestuariCharles Le Maire
Mary Wills
ProductoraTwentieth Century Fox (Estats Units)
DistribuïdorTwentieth Century Fox
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1958
Durada104 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeParís
Coloren color
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióParís
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0051466 Filmaffinity: 298652 Allmovie: v86903 TCM: 70560
Modifica les dades a Wikidata

A Certain Smile és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jean Negulesco i estrenada el 1958.

Argument[modifica]

A París, la jove Dominique estudia dret a la Sorbona en companyia del seu promès Bertrand. Però és atreta pel seu oncle Luc, un seductor a la quarantena ja casat amb la molt distingida Françoise que fingeix ignorar les nombroses aventures extraconjugals d'aquest…[1]

Repartiment[modifica]

Cançó de la pel·lícula[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Producció[modifica]

Gènesi[modifica]

  • Segona adaptació americana d'una novel·la de Françoise Sagan després de Bonjour tristesse estrenada al mes de març del mateix any. Vincle entre les dues pel·lícules: al començament de Bonjour tristesse, David Niven fulleja un número d'Elle on es veu la foto de Christine Carrère a la coberta de la revista. Se sap ja el 1957 que l'actriu forma part del casting de la pel·lícula que es rodarà a començaments de 1958.

Guió[modifica]

Mentre la novel·la de Sagan s'acaba amb les relacions amoroses que l'heroïna «Dominique» continua mantenint amb el seu promès i el seu oncle, la productora Twentieth Century Fox ha modificat el final de la pel·lícula per evitar problemes de censura amb l'organisme PCA (Production Code Administration) segons un article aparegut en LA Mirror-News.[2]

Casting[modifica]

  • Primera pel·lícula de la curta carrera cinematogràfica americana de Christine Carrère (va rodar quatre llargmetratges). Primers passos de Bradford Dillman en el cinema després dels seus començaments a la televisió.

Acollida[modifica]

« La pel·lícula és ben dirigida, raonable, i magníficament fotografiada. Havent escollit suavitzar els aspectes amorals de la història, productor i realitzador han decidit aparentment privilegiar l'esteticisme. Per això, la pel·lícula abunda en imatges seductores de la Costa Blava que, fotografiada sota tots els angles possibles, posa idealment en valor les escenes romàntiques entre Rossano Brazzi i Christine Carrère. Les escenes als carrers de París són igualment atraients gràcies a la seva animació »

. Variety felicita igualment la interpretació, escrivint que

« Christine Carrère és encantadora i menuda, portant just el que cal d'ombra al seu bon personatge. El promès, interpretat per Bradford Dillman, ell tan nouvingut, és d'una bellesa no convencional i perfecte en un paper irritant. Rossano Brazzi és un europeu empalagós, i la seva dona Joan Fontaine pateix tal com li exigeix el guió »

. Però la història del cinema retindrà l'adaptació de Bonjour tristesse dirigida per Otto Preminger[2]

Referències[modifica]

  1. «A Certain Smile». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 Font: The TCM Movie Database Estats Units.