A Joan Güell i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaA Joan Güell i Ferrer
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Part deart públic de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoan Martorell, Rossend Nobas et al. (original), Joaquim Vilaseca i Frederic Marès (reconstrucció)
Creació1888 / 1945
Mètode de fabricacióescultura Modifica el valor a Wikidata
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme
MaterialMarbre blanc sobre pedestal de pedra
Mida777 (Alçada) × 245 (Amplada) × 245  (Llargada) cm
Art públic de Barcelona
Identificador2026-1
Localització
Col·lecció
MunicipiDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGran Via de les Corts Catalanes Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 19″ N, 2° 10′ 02″ E / 41.388712°N,2.167268°E / 41.388712; 2.167268

A Joan Güell i Ferrer és un monument escultòric situat a la Gran Via de les Corts Catalanes amb Rambla de Catalunya, al districte de l'Eixample de Barcelona. Creat el 1888, fou obra de l'arquitecte Joan Martorell i els escultors Rossend Nobas, Torquat Tasso, Eduard B. Alentorn, Maximí Sala i Francesc Pagès i Serratosa. Destruït el 1936, fou reconstruït per l'arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera i l'escultor Frederic Marès el 1945.

Història i descripció[modifica]

Joan Güell i Ferrer.

Joan Güell i Ferrer (1800 - 1872) va ser un empresari català, fundador de l'empresa tèxtil Vapor Vell al districte de Sants. Va ser un banderer del proteccionisme, i fundador de diverses associacions patronals, com la Junta de Fàbriques de Catalunya, l'Institut Industrial de Catalunya i el Foment de la Producció Nacional. També va exercir diversos càrrecs públics, com a regidor, diputat i senador. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, igualment empresari, va ser el mecenes d'Antoni Gaudí.[1]

El 1878, sis anys després de la mort de l'empresari, va sorgir la idea d'erigir un monument en el seu honor a la ciutat comtal. La iniciativa sorgí de Josep Pi i Solanas, un deixeble de Güell, qui va cercar el suport de Foment de la Producció Nacional. S'inicià una subscripció popular per a sufragar el cost del monument, en la que van participar més de 20 000 persones i unes 50 entitats. Malgrat tot, el projecte es va anar endarrerint, i no s'inaugurà fins al 31 de maig de 1888, en el context de l'Exposició Universal. A l'acte d'inauguració van assistir l'alcalde de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet, i el president del Consell de Ministres, Práxedes Mateo Sagasta.[2]

L'emplaçament escollit fou la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i la Rambla de Catalunya, amb la figura de Güell mirant cap al mar. El projecte fou encarregat a l'arquitecte Joan Martorell, qui va dissenyar un ampulós pedestal compost per un basament octogonal sobre el que s'aixecava un podi quadrat amb columnes estriades adosades als seus quatre angles; a la part inferior es trobaven quatre figures al·legòriques esculpides en alt relleu: l'Agricultura, obra de Maximí Sala; l'Art, de Francesc Pagès i Serratosa; la Marina, d'Eduard Alentorn; i la Indústria, de Torquat Tasso. Coronava el monument la figura de l'homenatjat, obra de Rossend Nobas.[3]

El 1936, en el transcurs de la Guerra Civil, l'estàtua de Güell va ser enderrocada, i el pedestal va ser dedicat a les víctimes del 19 de juliol de 1936, tot i que poc després fou també destruït. Entre 1941 i 1945 el monument va ser reconstruït per l'arquitecte Joaquim Vilaseca i l'escultor Frederic Marès, qui va realitzar l'estàtua de l'empresari basant-se en fotografies de l'original, obtenint un resultat bastant semblant. En canvi, el pedestal va ser totalment remodelat, amb una base de forma prismàtica de 5 metres d'alçada, amb un medalló a la seva part frontal amb l'escut de Barcelona sostingut per angelots, i als altres tres costats relleus al·legòrics del Comerç, la Indústria i la Navegació, en un estil proper a l'art déco. Per altra banda, el monument va ser canviat de lloc i situat uns metres més endins de la Gran Via, en direcció al Passeig de Gràcia; al seu lloc es va situar la font dels Nens cavalcant peixos, una obra de Frederic Marès del 1928 situada anteriorment a la Plaça de Catalunya. La figura de Joan Güell va quedar llavors mirant cap a la Plaça d'Espanya, en lloc de cap al mar com fins aleshores.[4]

  • Relleus

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Fabre, Huertas i Bohigas, 1984, p. 41.
  2. ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i David Ferrer. «A Joan Güell i Ferrer». [Consulta: 6 abril 2014].
  3. ↑ Subirachs i Burgaya, 1986, p. 106.
  4. ↑ Lecea et al., 2009, p. 101.

Bibliografia[modifica]

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 
  • Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. Barcelona: Els Llibres de la Frontera, 1986. ISBN 84-85709-49-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Joan Güell i Ferrer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_Joan_Güell_i_Ferrer&oldid=31986438»