A Letter to Three Wives

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
A Letter to Three Wives

Fitxa tècnica
Direcció: Joseph L. Mankiewicz
Direcció artística: J. Russell Spencer i Lyle R. Wheeler

Producció: Sol C. Siegel

Guió: Joseph L. Mankiewicz
Vera Caspary (adaptació)
John Klempner (novel·la: A Letter to Three Wives)

Música: Alfred Newman

Fotografia: Arthur C. Miller

Muntatge: J. Watson Webb Jr

Vestuari: Kay Nelson
Charles Le Maire
Sam Benson

Protagonistes: Jeanne Crain
Linda Darnell
Ann Sothern

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1949
Gènere: Comèdia dramàtica
Duració: 103 min

Companyies
Productora: Twentieth Century Fox
Pressupost: 1,66 milions de dòlars

Pàgina sobre “A Letter to Three Wives a IMDb

Valoracions
IMDb 7.8/10 stars

A Letter to Three Wives és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph L. Mankiewicz, estrenada el 1949.

Argument[modifica | modifica el codi]

Tres amigues marxen d'excursió, abandonant per a l'ocasió els seus marits respectius. Poc abans de la sortida, una d'elles rep una carta d'una quarta dona que totes tres coneixen: la seductora Addie Ross.

Aquesta declara haver aprofitat la sortida de les tres amigues per anar amb el marit d'una d'elles, sense precisar quin.

Durant l'excursió, cadascuna de les tres dones tornarà a veure de manera successiva, en tres flashback diferents, les diferents etapes de la seva vida de parella i intentarà comprendre que hauria pogut decidir el seu marit a fugir, tot preguntant-se si es tracta d'ell o no.

Això permet a Mankiewicz un estudi molt crític i molt graciós dels costums americanes (fins i tot universals) a través del recorregut de tres parelles d’orígens socials molt diferents.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Quan el productor Sol C. Siegel es va fixar en la història de John Klempner A Letter to Five Wives de la qual la 20th Century Fox havia adquirit els drets el març de 1946, es va decidir a treballar per a una adaptació cinematogràfica. Des de la primera versió embastada pels guionistes Melville Baker, Dorothy Bennett i Vera Caspary,[1] el guió va tenir modificacions importants. Primer, el nombre de les cinc heroïnes de la novel·la va ser limitat a quatre, després es va ser decidit que el personatge d'Addie Ross, la que escriu a les seves «amigues» que ha marxat amb el marit d'una d'elles, no apareixerà pas.[2] Queda triar un director, Siegel desitja confiar la realització a Joseph L. Mankiewicz, però Darryl F. Zanuck, l’amo de la 20th Century Fox, prefereix Ernst Lubitsch. Quan aquest últim es posa malalt al rodatge de Hat Lady in Ermine i mor el 1947, Mankiewicz és finalment escollit per la insistència de Siegel.[2] El realitzador ataca la pel·lícula i reescriu el guió completament. El sotmet a Darryl F. Zanuck i suggereix per a l'interès de la pel·lícula portar la intriga als tres personatges femenins principals i de suprimir l'episodi de Martha que havia d’interpretar Anne Baxter.[3]

La pel·lícula és una crítica de la societat americana i una reflexió cínica sobre el matrimoni i les relacions entre homes i dones.

Maureen O'Hara, Alice Faye, Dorothy McGuire, Anne Baxter i Tyrone Power van ser preseleccionats per la pel·lícula, igual que Ida Lupino i Joan Crawford ho van ser per la veu d’Addie Ross.[2]

Per tenir de Linda Darnell l'expressió de fàstic que desitjava obtenir d'ella quan es fixa en el retrat d'Addie Ross emmarcat, Mankiewicz va tenir la idea estrafolària de reemplaçar la foto d'Addie per la d’Otto Preminger vestit d’oficial nazi (un paper que el realitzador ha interpretat sovint). L'actriu havia estat dirigida tres vegades per Preminger sobretot a Ambre i Crim passional, dos dels seus millors papers però dels quals estava descontenta. També durant el rodatge, Linda Darnell i Mankiewicz van començar una relació que va durar sis ans.[2]

El personatge d'Addie Ross suprimit visualment intervindrà només amb la veu en off. Mankiewicz escull ell mateix l'actriu Celeste Holm (la futura intèrpret del paper de Karen Richards a Eve ) per posar la seva veu a Addie. La pel·lícula s'acabarà amb una copa de xampany que es trenca, acompanyat de la veu d'Addie que llança un « Heigh ho. Goodnigh, everybody ».

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vera Caspary és l'autor de la novel·la de la que sortirà la cèlebre Laura, dirigida per Otto Preminger.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Joseph L. Mankiewicz - Patrick Brion - Éditions de la Martinière - 1978 - (ISBN 2-7324-3326-8)
  3. Rudy Behlmer – Informe de Darryl F. Zanuck - Grove Press, Nova York 1993.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Letter to Three Wives