A Place in the Sun

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaA Place in the Sun
Plac2.gif
Fitxa
DireccióGeorge Stevens
Protagonistes
Director artísticHans Dreier i Walter H. Tyle
ProduccióGeorge Stevens
Dissenyador de produccióHans Dreier modifica
GuióMichael Wilson i Harry Brown
MúsicaFranz Waxman
FotografiaWilliam C. Mellor
MuntatgeWilliam Hornbeck
VestuariEdith Head
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1951
Durada122 minuts
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre modifica
Pressupost2,29 milions de dòlars
Descripció
Basat enAn American Tragedy (en) Tradueix modifica
GènereDrama romàntic
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0043924 Filmaffinity: 987669 Allocine: 49479 Rottentomatoes: m/place_in_the_sun Allmovie: v38269 TCM: 4789 TV.com: movies/a-place-in-the-sun Modifica els identificadors a Wikidata

A Place in the Sun (títol original en anglès: Un lloc al sol) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Stevens, i estrenada el 1951.

Argument[modifica]

George Eastman, nebot pobre d'un magnat de la indústria és contractat pel seu oncle. Malgrat les normes estrictes de la fàbrica, té un embolic amb una obrera que queda embarassada d'ell. Al mateix temps, s'apassiona per una noia de la bona societat. El matrimoni amb ella li obriria definitivament les portes d'un altre món. Però hi ha el problema de la seva amant embarassada...[1]

Repartiment[modifica]

Montgomery Clift a l'estrena de la pel·lícula

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La novel·la de Theodore Dreiser, origen de la pel·lícula, es titula Una tragèdia americana. Els estudis van preferir un títol amb més encís, però l'amargor hi és present en tot cas. George Stevens amaga el seu fàstic pel somni americà darrere un cinema ultra-hollywoodià. Aquest classicisme aparent és un atac provocador contra Hollywood, que s'esforça a fer estètica la misèria, fins a enterrar-la. Aquí resideix el talent de George Stevens, amant de les paradoxes i espectacularment compromès. A Place in the Sun és un rèquiem estrident, a la vegada cridaner i esquinçat. Al final, les cordes dels violins es balancegen penjats, sacrificats per una societat falsament igualitària, condemnats per la seva presumpció de revolta social. El cineasta aconsegueix denunciar, discretament però eficaçment, les lligues antiavortament i la pena de mort. Els seus actors ho fan prou bé, sobretot Shelley Winters, dona martiritzada per falsos amics i que sembla repetir el seu futur paper a The Night of the Hunter.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «A Place in the Sun». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Place in the Sun