A Place in the Sun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaA Place in the Sun

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Stevens Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorge Stevens Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHans Dreier Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Wilson, Harry Brown i Theodore Dreiser Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFranz Waxman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam C. Mellor Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Hornbeck Modifica el valor a Wikidata
VestuariEdith Head Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1951 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.300.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació7.000.000 $ (mundial)
3.500.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enUna Tragèdia americana Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema negre, cinema romàntic i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0043924 Filmaffinity: 987669 Allocine: 49479 Rottentomatoes: m/place_in_the_sun Letterboxd: a-place-in-the-sun Allmovie: v38269 TCM: 4789 Metacritic: movie/a-place-in-the-sun TV.com: movies/a-place-in-the-sun AFI: 50249 TMDB.org: 25673 Modifica el valor a Wikidata

A Place in the Sun és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Stevens, i estrenada el 1951. El guió és de Harry Brown i Michael Wilson, i els protagonistes són Montgomery Clift, Elizabeth Taylor i Shelley Winters; Entre els actors secundaris destaquen Anne Revere i Raymond Burr.[1][2]

Argument[modifica]

George Eastman, nebot pobre d'un magnat de la indústria és contractat pel seu oncle. Malgrat les normes estrictes de la fàbrica, té un embolic amb una obrera que queda embarassada d'ell. Al mateix temps, s'apassiona per una noia de la bona societat. El matrimoni amb ella li obriria definitivament les portes d'un altre món. Però hi ha el problema de la seva amant embarassada…[3]

Repartiment[modifica]

Montgomery Clift a l'estrena de la pel·lícula

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La novel·la de Theodore Dreiser, origen de la pel·lícula, es titula Una tragèdia americana. Els estudis van preferir un títol amb més encís, però l'amargor hi és present en tot cas. George Stevens amaga el seu fàstic pel somni americà darrere un cinema ultra-hollywoodià. Aquest classicisme aparent és un atac provocador contra Hollywood, que s'esforça a fer estètica la misèria, fins a enterrar-la. Aquí resideix el talent de George Stevens, amant de les paradoxes i espectacularment compromès. A Place in the Sun és un rèquiem estrident, a la vegada cridaner i esquinçat. Al final, les cordes dels violins es balancegen penjats, sacrificats per una societat falsament igualitària, condemnats per la seva presumpció de revolta social. El cineasta aconsegueix denunciar, discretament però eficaçment, les lligues antiavortament i la pena de mort. Els seus actors ho fan prou bé, sobretot Shelley Winters, dona martiritzada per falsos amics i que sembla repetir el seu futur paper a The Night of the Hunter.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[4][modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Variety film review; July 18, 1951, p. 6.
  2. Harrison's Reports film review; July 21, 1951, p. 115.
  3. «A Place in the Sun». The New York Times.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «The 24th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Place in the Sun