A Pobra do Brollón

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
A Pobra do Brollón
Bandera d'A Pobra do Brollón Escut d'A Pobra do Brollón
(bandera) (escut)
Localització
Localització d'A Pobra do Brollón
El riu Saa al seu pas pel centre de la vila.
El riu Saa al seu pas pel centre de la vila.
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
• Partit Judicial
Espanya
Galícia
Lugo
Terra de Lemos
Monforte de Lemos
Gentilici Pobrense - Brollonès/a
Predom. ling. gallec
Superfície 176,7 km²
Altitud 401 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
1.830 hab.
10,36 hab/km²
Coordenades 42° 33′ N, 7° 24′ O / 42.550°N,7.400°O / 42.550; -7.400Coord.: 42° 33′ N, 7° 24′ O / 42.550°N,7.400°O / 42.550; -7.400
Distàncies 64 km de Lugo
17 km de Monforte de Lemos
58 km d'Ourense
Dirigents:
• Alcalde:

Xosé Lois Maceda Vilariño (BNG)
Codi postal 27330
Festes majors Corpus Christi, San Vitoiro
Fires dia 2 a A Estación
i dies 11 i 25 a A Pobra do Brollón
Web

A Pobra do Brollón és un municipi de la província de Lugo a Galícia. Pertany a la comarca de la Terra de Lemos i també a la Ribeira Sacra.

Història[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal es conserven en diverses zones túmuls megalítics, propis de la cultura dels castros, que posen de manifest la existència d'assentaments a la zona en la època prehistòrica.

A partir del segle IX, en documents de monestirs propers com els de San Vicente do Pino o Samos, comencen a ser citades les esglésies i localitats de les terres d'O Brollón. Va haver-hi a la zona dos monestirs, a Vilachá i Ferreiros, que van durar poc.

O Brollón va tenir una jurisdicció que comprenia els llocs de Cereixa, Froxende, Parada dos Montes, Pol de Lemos, Valverde, A Raíña, Salcedo i Vales, a més de les terres pertanyents al monestir de San Vicente do Pino a Monforte de Lemos.

A finals del segle XIII, juntament amb els llocs anteriors, comença a aparèixer en els documnets un nom nou: Puebla do Brollón o Puebla de San Pedro. El rei Sanç IV de Castella va atorgar el document fundacional del lloc, la carta pobla, i el seu hereu Ferran IV de Lleó i Castella el va ratificar. Aquest document contenia el repartiment de terres, deures i drets dels seus habitants, a més del dret de dependre directament del propi rei. A partir d'aquell moment la zona creix demogràfica i econòmicament.

Més endavant A Pobra va estar sota la jurisdicció de la casa de Lemos. El 1477 el rei Ferran el Catòlic cedeix a Pedro Álvarez Osorio, primer comte de Lemos, tots els drets i rendes que la corona tenia a A Pobra do Brollón, posant punt final als conflictes que la noblesa tenia per la possessió de les terres d'O Brollón des de 1424, quan Fadrique, senyor de Monforte, se les havia annexionat.

La independència que aquelles terres havien tingut respecte de la noblesa i l'església va motivar la participació de María Castaña, natural del Coto de Cereixa, en les sublevacions del poble de Lugo contra els abusos del bisbe de la ciutat cap al 1382, així com la sublevació de tota A Pobra do Brollón en la Revolta d'Os Guímaros. Aquesta última es va produir en el segle XV quan els habitants d'O Brollón es neguen a pagar els tributs al comte de Lemos.

Fins les reformes administratives del segle XIX les terres d'O Brollón van continuar vinculades a la Casa de Lemos. La seva agricultura es centrava en l'agricultura (sègol i vinya), ramaderia i l'explotació de mines de ferro, entre les que destacaven As Choias i A Veneira de Roques. L'arribada del blat de moro i la patata a finals del segle XVIII van contribuir a un gran creixement demogràfic i la creació de noves viles.

Durant el segle XIX el municipi es comença a desenvolupar. El 1850 es construeix la carretera que uneix Lugo i Valdeorras passant per A Pobra. El 1883 el rei Alfons XII inaugura la línia de ferrocarril entre Madrid i la Corunya i es construeix una estació als afores d'A Pobra. A principis del segle XX la població augmenta notablement, assolint els 8.000 habitants. No obstant, durant la segona meitat de segle, l'emigració i l'envelliment dels seus habitants s'han traduït en una davallada de la població que encara continua avui en dia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb O Incio, al sud amb Quiroga i Ribas de Sil, a l'est amb Samos i Folgoso do Courel, i a l'oest amb Monforte de Lemos i Bóveda.

El municipi té una superfície de 174,8 km², situats entre la Vall de Lemos, a l'oest, i la serra do Courel, a l'est. La zona oriental es caracteritza per la seva topografia de muntanya, destacant l'Alt d'A Veneira, de 1.164 metres. La menor altitud del municipi, d'uns 300 metres, es troba a la Ribera de Val de Frades, a la vora del riu Sil.

Els principals rius són el Cabe, el Saa i el Rubín, que formen valls petites i profundes. Tots els rius de la meitat oest pertanyen a la conca fluvial del Cabe, mentre que els de la meitat est pertanyen a la conca del Lor, que fa de límit físic del municipi per l'est.

El clima és oceànic-continental, amb característiques d'oceànic de muntanya a la zona est, degut a la major altitud. Les temperatures són suaus, amb hiverns freds, gebrades i boires abundants, i estius calorosos i secs. La temperatura mitjana és de 13,3 °C (6,2 °C al gener i 20,3 °C al juliol) i les precipitacions són d'uns 1.300 mm anuals.

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 2014 la seva població era de 1.830 habitants. El municipi, com la majoria de les zones rurals de Galícia, pateix una davallada progressiva de la població des de fa dècades, deguda a l'emigració cap a les ciutats i a l'envelliment de la població. L'any 2014, el 46,45% de la població (850 habitants) eren majors de 65 anys i només el 4,86% (89 habitants) tenien menys de 15 anys.

La població és dispersa en 22 parròquies i 118 entitats de població, concentrades sobretot a la zona occidental del municipi. La part oriental muntayosa es troba molt poc habitada.

Parròquies[modifica | modifica el codi]

El municipi d'A Pobra do Brollón està format per 22 parròquies:

Parròquia Població
(2015)[2]
Abrence (San Xoán) 93
Barxa de Lor (Santa Mariña) 48
Canedo (San Miguel) 56
Castroncelos (Santiago) 141
Castrosante (Santa Mariña) 29
Cereixa (San Pedro) 137
Eixón (San Xurxo) 57
Ferreiros (San Salvador) 53
A Ferreirúa (San Martiño) 137
Fornelas (Santa Comba) 72
Lamaigrexa (San Pedro) 96
Liñares (San Cosme) 32
Óutara (Santa María) 31
Parada dos Montes (Santa Einés) 31
Pinel (Santa María) 22
Piño (Santa María) 89
A Pobra do Brollón (San Pedro) 293
Saa (Santa María) 108
Salcedo (San Xoán) 151
Santalla de Rei (Santalla) 29
Veiga (San Xián) 29
Vilachá (San Mamede) 60

Economia[modifica | modifica el codi]

El sistema econòmic es basa en el sector primari (86,1% de la població activa), que es complementa amb un terciari poc especialitzat (9%) i un minoritari sector secundari (4,9%).

A l'agricultura destaquen els cultius de patates, blat i sègol, juntament amb l'explotació d'arbres fruiters, com el castanyer. L'agricultura està enfocada a la manutenció de la ramaderia, que és la que reporta un benefici major a l'agricultor, tant per les vendes com per la llet. L'aprofitament forestal és un altre dels recursos de la zona, a més del cultiu de la vinya a Vilachá, acollit a la Denominació d'Origen Ribeira Sacra, concretament a la subzona Quiroga-Bibei.

El sector secundari industrial es localitza principalment a l'extracció de roques. El municipi té bones instal·lacions i un alt grau de comercialització al mercat nacional i internacional. Per una altra banda, el sector terciari està centrat a la capital municipal. El sector serveis es basa en el petit comerç, l'hosteleria está força desenvolupada gràcies a les ajudes del Pla Leader, i al sector transports existeixen petites empreses i algun autotaxi.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Estació d'A Pobra do Brollón.

El principal accés per carretera és la nacional N-120 que uneix Vigo i Logronyo, passant per Ourense i Ponferrada. Actualment es troba en projecte el seu desdoblament en autovia (A-76). D'aquesta carretera parteix la LU-652 que uneix el municipi amb la via ràpida CG-2.2 que arriba fins a Lugo. La LU-933, paral·lela a la N-120, arriba fins a Monforte de Lemos. La LU-653 uneix la capital municipal amb O Incio.

També passa pel municipi la línia de ferrocarril entre la Corunya i Lleó. Al nucli d'A Estación hi trobem una petita estació, molt utilitzada durant el segle XX. Actualment només té un servei diari en direcció a Ponferrada i Lleó.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entrada al Burato das Choias.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 19/04/1979
1983 - 1987 28/05/1983
1987 - 1991 30/06/1987
1991 - 1995 Antonio Arias Armesto PPdeG 15/06/1991
1995 - 1999 Antonio Arias Armesto PPdeG 17/06/1995
1999 - 2003 Manuel Casanova Pérez PPdeG 03/07/1999
2003 - 2007 Manuel Casanova Pérez
i David López Goyanes
PPdeG 14/06/2003
2007 - 2011 Xosé Lois Maceda Vilariño BNG 16/06/2007
2011 - 2015 Xosé Lois Maceda Vilariño BNG 11/06/2011
Des del 2015 Xosé Lois Maceda Vilariño BNG 13/06/2015

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Entroido de Salcedo (Carnestoltes). Cal destacar la figura de l'Ós de Salcedo.
  • Fira de Vi de Vilachá, el primer cap de setmana de maig.
  • Corpus Christi, al juny.
  • Romeria de Santa Llúcia, a l'agost, a Santalla de Rei.
  • Romeria del San Vitoiro, el 27 d'agost.
  • Sant Froilà, a l'octubre, a Pacios de Veiga.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Pobra do Brollón Modifica l'enllaç a Wikidata