A Streetcar Named Desire (pel·lícula de 1951)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaA Streetcar Named Desire
Streetcar original.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Elia Kazan
Protagonistes
Director artístic Richard Day
Producció Charles K. Feldman
Dissenyador de producció Richard Day
Guió Tennessee Williams
Oscar Saul
Música Alex North
Fotografia Harry Stradling
Muntatge David Weisbart
Vestuari Lucinda Ballard
Productora Warner Bros. Pictures
Distribuïdor Warner Bros.
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1951
Durada 122 min.
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Nova Orleans
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en Un tramvia anomenat Desig
Gènere Drama
Lloc de la narració Nova Orleans
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.1/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 8.1/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

A Streetcar Named Desire (literalment en català: "Un tramvia anomenat Desig") és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre estrenada el 1951, dirigida per Elia Kazan basada en l'obra teatral homònima de Tennessee Williams.

Argument[modifica]

En un apartament lamentable de Nova Orleans, Stella DuBois (Kim Hunter), descendent d'una vella família aristocràtica, viu amb el seu marit Stanley Kowalski (Marlon Brando), un polonès plebeu i sensual pels ulls bonics del qual ha abandonat la plantació familiar. Arriba Blanca (Vivien Leigh), la germana de Stella. Psicològicament sacsejada pel suïcidi del seu marit, té una atracció malaltissa pel seu cunyat tot i que la repugnen les seves maneres. Un vespre, després d'una violenta baralla, Stanley la viola. L'equilibri precari del seu esperit s'esquerdarà cada vegada més, i després d'una escena on Stanley la posa enfront de la seva decadència física, Blanca s'enfonsa completament en la bogeria.[1]

Comentaris[modifica]

Una pel·lícula mítica que anuncia la irrupció de les pulsions sexuals en l'univers cinematogràfic Hollywoodenc fins aleshores molt apagat. Els clarobscurs expressius i patètics de Kazan aïllen els cossos i els sentiments en un pis d'un antic hotel destrossat. Marlon Brando, símbol sexual virilitzat, s'oposa a una magnífica Vivien Leigh, sensual i etèria que s'enfonsa inexorablement en la bogeria.

Aquesta pel·lícula anuncia el naixement oficial de l'estil Actors Studio en el cinema.

Repartiment[modifica]

Vivien Leigh a la pel·lícula.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Per evitar una condemna de la Legion of Decency , l'estudi Warner Brothers va ordenar al muntador de realitzar un total de 12 talls (aproximadament 4 minuts de pel·lícula), sense informar el director (Elia Kazan no tenia els drets de tall final (final cut) en aquell temps).

Els trossos tallats van ser trobats el 1989 i reintegrats a la pel·lícula. La Warner va tornar a treure la pel·lícula íntegra el 1993.

Premis i nominacions[modifica]

Marlon Brando a la pel·lícula.

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «A Streetcar Named Desire». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]