Vés al contingut

A Woman of Affairs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaA Woman of Affairs

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClarence Brown
Protagonistes
Director artísticCedric Gibons
ProduccióMGM
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Arlen, Bess Meredyth
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam H. Daniels Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHugh Wynn
VestuariAdrian Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1928
Durada91 min
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema mut i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0019591 TMDB: 42615 FilmAffinity: 638687 Rottentomatoes: m/a_woman_of_affairs Allmovie: v55078 AFI: 13434 Modifica el valor a Wikidata

A Woman of Affairs és una pel·lícula sonora (només música, sense diàleg) estatunidenca dirigida per Clarence Brown i protagonitzada per Greta Garbo, John Gilbert, Douglas Fairbanks Jr. i Lewis Stone. Va ser produïda per Metro-Goldwyn-Mayer i estrenada el 1928.[1][2] Tot i que la pel·lícula no té diàlegs audibles, es va estrenar amb una banda sonora sincronitzada amb efectes de so utilitzant tant el procés de so en disc com el de so en pel·lícula.

La pel·lícula es basava en una novel·la supervendes de Michael Arlen de 1924, The Green Hat, que va adaptar com a obra de teatre en quatre actes el 1925. The Green Hat es va considerar tan agosarada als Estats Units que la pel·lícula no va permetre cap associació amb ella i va ser rebatejada com A Woman of Affairs, amb els personatges també rebatejats per apaivagar la censura.[3] En concret, el guió de la pel·lícula va eliminar totes les referències al consum d'heroïna, l'homosexualitat i la sífilis que eren al centre de les tragèdies implicades a l'obra.

El guió de Michael Arlen i Ness Meredith va ser nominat al Millor Guió als 2ns Premis de l'Acadèmia.

El 1934, MGM va estrenar un remake de la pel·lícula titulat Outcast Lady, protagonitzat per Constance Bennett.

Argument

[modifica]

Diana, Neville i David són amics d'infantesa de la rica aristocràcia anglesa. Diana i Neville estan enamorats l'un de l'altre però el pare d'aquest s'hi oposa, no aprovant l'estil de vida de la família Merrick. Neville és enviat a Egipte per portar negocis i esdevenir encara més ric. Durant aquest temps, David, que estava igualment enamorat de Diana i que és molt amic del seu germà Jeffry, es casa amb aquesta, després d'esperar en va dos anys la tornada de Neville.

Durant el seu viatge de noces a París i després de l'arribada d'inspectors de policia, David es suïcida sense que se sàpiga realment per què: potser estava molt afectat de l'amor que no rebia en canvi de la seva dona Diana. Aquesta no revela a les famílies concernides les raons de l'acte desgraciat del seu marit. Jeffry, l'afecte del qual cap a David era ambigu, retreu amargament a la seva germana la desaparició del seu amic.

Jeffry s'enfonsa en l'alcohol mentre la seva germana esdevé una de les grans figures de l'Almanac de Gotha europeu, seduint un home rere altre. Diversos anys més tard, Neville torna a Anglaterra i es casarà Constance. Jeffry està molt malalt i Diana i Neville el van a veure. Aquests s'adonen que encara estan enamorats l'un de l'altre i passen una nit junts. Jeffry mor. Neville es casa amb Constance. Passen alguns mesos. Diana cau també malalta i Neville li ret visita. Li declara el seu amor abans d'adonar-se que Constance és present. Rebutja finalment Neville. La raó del suïcidi del seu marit és feta pública: era un lladre i perseguit per la policia. Diana es llança amb el seu cotxe contra un arbre, davant el qual ella i Neville s'havien jurat fidelitat durant la seva joventut, i mor.

Repartiment

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Algunes observacions generals

[modifica]
  • El guió de Michael Arlen ha estat nominat als Oscars.

Greta Garbo

[modifica]
  • Es tracta de la 14a pel·lícula de Greta Garbo, que tenia llavors 23 anys, la 7a de la seva carrera hollywoodienca i la seva 3a col·laboració amb John Gilbert després Flesh and the Devil (1926) i Love (1927).[4]

Referències

[modifica]
  1. «A Woman of Affairs».
  2. Eames, John Douglas, The MGM Story, 1981
  3. Eames, John Douglas, The MGM Story, 1981
  4. Patrick Brion, Garbo, Éditions du Chêne, 1985, p. 88