A la recerca del temps perdut

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreA la recerca del temps perdut
À la recherche du temps perdu
MS A la recherche du temps perdu.jpg
Tipus obra literària
Fitxa tècnica
Autor Marcel Proust
Llengua Francès
Publicació França, 1913-1927
Data 1906
Editor Grasset i Gallimard
Editorial Éditions Grasset Tradueix i Éditions Gallimard
Detalls de l'obra
Tema memòria, temps, art i literatura
Gènere Modernisme literari
Personatges
Nominacions i premis
Premis Els 100 llibres del segle de Le Monde
Modifica les dades a Wikidata

A la recerca del temps perdut (À la recherche du temps perdu, en francès) és una novel·la de Marcel Proust,[1] escrita entre 1908 i 1922 i publicada en set volums entre el 1913 i el 1927, els tres darrers amb caràcter pòstum. Antoine Compagnon assenyala que «La Recherche du temps perdu és la història d'una vida, de la infància a l'edat adulta, explicada en primera persona per un narrador sense nom».[2][Nota 1] «Però aquesta història és singular, és la d'una vocació d'escriptor: i la narració és circular, es du a terme a partir de la fi de la història, on el protagonista esdevé escriptor i es posa a escriure el llibre que el lector acaba de llegir».[2] En la Recerca, sosté Compagnon, més enllà del que hi és narrat, hi ha la proposta filosòfica de Proust, la doctrina estètica que el protagonista/narrador de la novel·la descobreix: l'art no es pot comparar amb la vida, la transcendeix, ja que és la veritable vida; el jo creador no és el jo social, l'artista crea endinsant-se en ell mateix.[3]

Descripció[modifica]

Estructura de l'obra[modifica]

Els set volums que formen l'obra són:

  • Pel cantó de Swann (Du côté de chez Swann) (editat per l'editorial Grasset en 1913, a compte de l'autor mateix, i després en una versió modificada en l'editorial Gallimard en 1919).[4]
Consta de tres parts:
  • Combray (Combray)
  • Un amor de Swann (Un amour de Swann)
  • Els noms de país: el nom (Noms de pays : le nom)
  • A l'ombra de les noies en flor (À l'ombre des jeunes filles en fleurs) (1919, editorial Gallimard; premiat amb el Goncourt aquest mateix any).[5]
Consta de dues parts:
  • Al voltant de la senyora Swann (Autour de Mme Swann)
  • Noms de país: El país (Noms de pays : Le pays)
  • El cantó de Guermantes (Le Côté de Guermantes) (en 2 toms, editorial Gallimard, 1921-1922).[6]
  • Sodoma i Gomorra (Sodome et Gomorrhe) (editorial Gallimard, 1922-1923).[7]
  • La presonera (La prisonnière) (edició pòstuma, 1925).[8]
  • Albertina desapareguda (Albertine disparue ) (edició pòstuma, 1927; títol original: La fugitiva).[9]
  • El temps recobrat (Le Temps retrouvé) (edició pòstuma, 1927).[10]

Resum[modifica]

És important de tenir en compte que l'escriptura i la publicació van anar paral·leles i s'espaiaren en un llarg període d'acord amb les circumstàncies de cada moment, i que durant aquest temps la concepció mateixa de l'obra anà evolucionant.[11]

El primer volum (Pel cantó de Swann) comença amb l'evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l'endormiscament, moment en el qual la consciència d'un mateix és prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia d'evocació d'aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l'obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d'una magdalena sucada en una tassa de te, li provoquen una allau de records que havien romàs "perduts" i que, un cop recuperats, resten com a "temps recobrat".[12][5]

"Un amor de Swann", la segona part de Pel cantó de Swann, es publica sovint separadament. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i com que es tracta d'una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l'obra i s'estudia sovint als centres educatius francesos. El lector, ja sigui d'edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.[12][5]

Sinopsi[modifica]

Marcel, jove hipersensible pertanyent a una família burgesa de París de la primeria del segle xx, vol ser escriptor. Malgrat això, les temptacions mundanes el desvien del seu primer objectiu; atret per la falsa brillantor de l'aristocràcia o dels llocs d'estiueig de moda (com Balbec, ciutat imaginària de la costa normanda), creix a la vegada que descobreix el món, l'amor i l'existència de l'homosexualitat. La malaltia i la guerra, que l'apartaran del món, també propiciaran que prengui consciència de l'extrema vanitat de les temptacions mundanes i de la seva aptitud per arribar a ser escriptor i ser capaç de fixar el temps perdut.

Elements de reflexió[modifica]

Proust, en estudiar, en la recerca de la seva vida personal fins als detalls més insignificants i en un mitjà molt específic (l'alta burgesia i l'aristocràcia francesa de principis del segle XX) va reeixir, paradoxalment, que la seva obra esdevingui universal. Així, la filosofia i l'estètica de l'obra de Proust no es poden separar de la seva època:

El seu estil és molt especial i es compon de frases molt llargues que resulten estranyes en francès, i per a les quals cal prendre alè si es vol arribar al punt sense ofegar-se. Els seus contemporanis asseguren que de fet, es tractava pràcticament de la manera que l'autor parlava, cosa que també resulta paradoxal si es té en compte que Proust era asmàtic.

Aquest particular estil es basa en la voluntat de l'autor d'abraçar la realitat en totes les seves dimensions, en totes les seves possibles percepcions, en totes les facetes del prisma dels diferents participants. Això concorda amb les preocupacions dels impressionistes: la realitat només té sentit a través de la percepció, real o imaginària, del subjecte.

El prisma no és solament el dels diferents personatges, sinó que és també el de l'autor, que se situa en diferents angles del temps: el punt de vista del present, el punt de vista del passat i, finalment, el punt de vista del passat tal com el revivim en el present.

Però els aspectes psicològics i introspectius no són els únics que apareixen en l'obra. Els aspectes sociològics són presents en molts llocs (oposició entre el món aristocràtic de la duquessa de Guermantes i el món de la burgesa arribista de Madame Verdurin, o el món dels criats, representat per Françoise. Les controvèrsies polítiques de l'època apareixen a través de la polèmica que va generar el cas Dreyfus.

Aquesta complexitat, que aquí amb prou feines dibuixem, ens situa el cicle de "A la recerca del temps perdut", entre les "novel·les globals" com puguin ser-ho la Comèdia humana d'Honoré de Balzac o els Rougon-Macquart d'Émile Zola, per citar-ne algunes dins la tradició literària francesa.

Traduccions al català[modifica]

De Miquel Llor
  • Pel cantó de Swann (Combray i Un amor de Swann). Dècada de 1920. Inèdita (Dipositada a la Biblioteca de Catalunya, Fons Miquel Llor).[13]
De Jaume Bofill i Ferro
  • Un amor de Swann. Barcelona, Proa, 1931; (1932, Biblioteca A tot vent - Edicions Proa. Badalona); (1971, reedició complint-se el centenari de la naixença de Proust)
De Jaume Vidal Alcover (completa)
  • A la recerca del temps perdut (acabada per Maria Aurèlia Capmany).Barcelona, Columna edicions, 1990
  • Pel cantó de Swann, 2 vol. Barcelona, Llibres del Mall, 1986
  • Albertine desapareguda. Barcelona, Columna, 1989.
De Joan Casas
De Josep Maria Pinto
  • Combray. Barcelona, El Cercle de Viena, 2009.
  • Un amor d'en Swann. Barcelona, El Cercle de Viena, 2009.
  • A l'ombra de les noies en flor, I. Barcelona, El Cercle de Viena, 2011.
  • A l'ombra de les noies en flor, II. Barcelona, El Cercle de Viena, 2013.
  • El cantó de Guermantes, I. Barcelona, El Cercle de Viena, 2014.
  • El cantó de Guermantes, II. Barcelona, El Cercle de Viena, 2015.
  • Sodoma i Gomorra I. Barcelona, El Cercle deViena, 2016.
  • Sodoma i Gomorra II. Barcelona, El Cercle de Viena, 2017.
  • La presonera I. Barcelona, El Cercle de Viena, 2018.
De Valèria Gaillard Francesch
  • Pel cantó de Swann. Barcelona, labutxaca, 2011.
  • A l'ombra de les noies en flor Barcelona, labutxaca, 2013.
De Carles Llorach
  • A la recerca del temps perdut. (Pàgines escollides). Madrid, Ed. Funambulista, 2012.

Notes i referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. En una carta de febrer de 1913 a René Blum, Proust deia, referint-se a la Recherche: «Il y a un monsieur qui raconte et qui dit Je.» (Hi ha un senyor que narra i que diu Jo). Compagnon - 2011, nota 1 pàg. 8.. És cert, no obstant que en alguna ocasió, en l'obra, el narrador és anomenat Marcel.

Referències[modifica]

  1. Marcel Proust. À la recherche du temps perdu .... Gallimard, 1919. 
  2. 2,0 2,1 Compagnon - 2011, pàg. 8.
  3. Compagnon - 2011, pàg. 9.
  4. Catalog of copyright entries: Books. Part, group 1. Library of Congress, Copyright Office., 1914, p. 3–. 
  5. 5,0 5,1 5,2 David Ellison. A Reader's Guide to Proust's 'In Search of Lost Time'. Cambridge University Press, 18 febrer 2010, p. 57–. ISBN 978-1-139-78909-7. 
  6. Miguel de Unamuno. Le sentiment tragique de la vie. Nouvelle Revue Française, 1917, p. 8–. 
  7. Marcel Proust. À la recherche du temps perdu .... Gallimard, 1919, p. 4–. 
  8. Marcel Proust. La Prisonniere. Booklassic, 29 juny 2015. ISBN 978-963-525-317-3. 
  9. Proust M.. Albertine disparue. Рипол Классик, 1925. ISBN 978-5-521-06424-3. 
  10. Marcel Proust. Le Temps retrouvé. Flammarion, 2015-03-04T00:00:00+01:00. ISBN 978-2-08-135900-0. 
  11. Serrahima - 2011, pàgs. 19-23.
  12. 12,0 12,1 fichesdelecture.com,; Sophie Lecomte A la recherche du temps perdu: Analyse complète de l'œuvre. FichesDeLecture.com, 4 maig 2015. ISBN 978-2-511-03156-8. 
  13. Gaillard, Valèria «I Proust va sonar en català». El Punt Avui, 15-03-2013 [Consulta: 7 agost 2018].

Bibliografia[modifica]


Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A la recerca del temps perdut Modifica l'enllaç a Wikidata