Aaron Aaronsohn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAaron Aaronsohn
Aaron Aaronsohn 1876-1919.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 21 de maig de 1876
Bacău
Mort 15 de maig de 1919 (42 anys)
Zikhron Ya'akov
Ciutadania Regne Unit
Activitat professional
Camp de treball botànica
Ocupació botànic, científic i agrònom
Obra
IPNI abrev. L'abreviació d'autor estàndard Aarons. s'utilitza sovint per a referenciar aquesta persona en cites de nom botànic
Altres dades personals
Germans Sara Aharonson
Modifica dades a Wikidata

Aaron Aaronsohn (? 1876, Bacău, Romania - 15 de maig 1919) fou un científic, agrònom, botànic, explorador, home de negocis, i polític jueu de Palestina.

Aaronsohn és conegut especialment pel seu descobriment de l'espelta bessona silvestre que va anomenar "mare del blat", i tanmateix pel seu rol com a fundador i dirigent del Nili, un grup jueu d'espionatge per al Regne Unit durant la Primera guerra mundial.

Infància i estudis[modifica | modifica el codi]

Amb els seus pares, emigra als sis anys a Palestina, part en aquell temps de l'Imperi otomà, instal·lant-se a Zihron Yaakov, una colònia agrícola jueva.

Després dels seus estudis a França, pagats pel baró Edmond de Rothschild (1845-1934), Aaronsohn comença a estudiar la flora de Palestina i es converteix en cap d'un grup d'experts en el tema.

Botànic[modifica | modifica el codi]

En el transcurs d'una excursió al mont Hermon, descobreix dues plantes d'espelta bessona silvestre, transcendent descobriment, tant per als agrònoms com per als historiadors, això el fa cèlebre a nivell mundial, permetent-li viatjar a EUA i obtenir finançament per a obrir una estació experimental a Atlit.

El polític[modifica | modifica el codi]

Gràcies a les seves informacions obtingudes per la red "Nili" a l'exèrcit britànic, el general Edmund Allenby (1861-1936) condueix un atac sorpresa a Beerxeba, envoltant les fortes defenses turques a Gaza.

Després de la Gran Guerra, Chaim Weizmann (1874-1952) l'incorpora al seu grup de treball a la Conferència de Pau de París de 1919, però Aaronsohn mor en un accident d'aviació travessant el Canal de la Mànega. Els seus treballs van ser publicats de manera pòstuma.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Agricultural and botanical explorations in Palestine. 1910.
  • Reliquiae Aaronsohnianae, 1940.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chaim Herzog. 1989. Herois d'Israel. Little Brown and Company, Boston. ISBN 0-316-35901-7
  • Ronald Florence, Lawrence and Aaronsohn: T. E. Lawrence, Aaron Aaronsohn, i les Llavors del Conflicte Àrab-Israelí, 2007, Viking Adult, ISBN 978-0-670-06351-2
  • Goldstone, Patricia. Els Mapes d'Aaronsohn: la Història No explicada de l'Home que Ajudà a Crear Pau en el Mig Orient. San Diego: Harcourt, 2007.
  • Shmuel Katz, La nissaga Aaronsohn, 2007, Gefen Publishing House, Jerusalem ISBN 978-965-229-416-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.