Aaron Aaronsohn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAaron Aaronsohn
Aaron Aaronsohn 1876-1919.jpg
Naixement 21 de maig de 1876
Bacău
Mort 15 de maig de 1919(1919-05-15) (als 42 anys)
Zikhron Ya'akov
Ocupació botànic, científic i agrònom
Modifica dades a Wikidata

Aaron Aaronsohn (? 1876, Bacău, Romania - 15 de maig 1919) fou un científic, agrònom, botànic, explorador, home de negocis, i polític jueu de Palestina.

Aaronsohn és conegut especialment pel seu descobriment de l'espelta bessona silvestre que va anomenar "mare del blat", i tanmateix pel seu rol com a fundador i dirigent del Nili, un grup jueu d'espionatge per al Regne Unit durant la Primera guerra mundial.

Infància i estudis[modifica | modifica el codi]

Amb els seus pares, emigra als sis anys a Palestina, part en aquell temps de l'Imperi otomà, instal·lant-se a Zihron Yaakov, una colònia agrícola jueva.

Després dels seus estudis a França, pagats pel baró Edmond de Rothschild (1845-1934), Aaronsohn comença a estudiar la flora de Palestina i es converteix en cap d'un grup d'experts en el tema.

Botànic[modifica | modifica el codi]

En el transcurs d'una excursió al mont Hermon, descobreix dues plantes d'espelta bessona silvestre, transcendent descobriment, tant per als agrònoms com per als historiadors, això el fa cèlebre a nivell mundial, permetent-li viatjar a EUA i obtenir finançament per a obrir una estació experimental a Atlit.

El polític[modifica | modifica el codi]

Gràcies a les seves informacions obtingudes per la red "Nili" a l'exèrcit britànic, el general Edmund Allenby (1861-1936) condueix un atac sorpresa a Beerxeba, envoltant les fortes defenses turques a Gaza.

Després de la Gran Guerra, Chaim Weizmann (1874-1952) l'incorpora al seu grup de treball a la Conferència de Pau de París de 1919, però Aaronsohn mor en un accident d'aviació travessant el Canal de la Mànega. Els seus treballs van ser publicats de manera pòstuma.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Agricultural and botanical explorations in Palestine. 1910.
  • Reliquiae Aaronsohnianae, 1940.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chaim Herzog. 1989. Herois d'Israel. Little Brown and Company, Boston. ISBN 0-316-35901-7
  • Ronald Florence, Lawrence and Aaronsohn: T. E. Lawrence, Aaron Aaronsohn, i les Llavors del Conflicte Àrab-Israelí, 2007, Viking Adult, ISBN 978-0-670-06351-2
  • Goldstone, Patricia. Els Mapes d'Aaronsohn: la Història No explicada de l'Home que Ajudà a Crear Pau en el Mig Orient. San Diego: Harcourt, 2007.
  • Shmuel Katz, La nissaga Aaronsohn, 2007, Gefen Publishing House, Jerusalem ISBN 978-965-229-416-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.