Aba d'Olba
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | mil·lenni I aC |
| Mort | segle I aC |
| Regent | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | regent |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
Aba fou la regent de la ciutat i el territori d'Olba (Cilícia) a mitjan segle i.
Biografia[modifica]
Segons Estrabó,[1] era filla de Xenòfanes, antic pirata,[2] tirà i governador d'Olba (Cilícia) en temps de Juli Cèsar.[3]
El seu pare la va casar amb un individu d'una antiga família dels sacerdots anomenats Teucre que exercien la tirania a la ciutat i el territori dels voltants, i a través d'aquestes relacions ella en va obtenir el govern efectiu.[1] Tanmateix, en primera instància va ser el seu pare que n'exercí el govern com a tutor, però Marc Antoni i Cleòpatra l'hi concediren la plena potestat del territori a Aba com a favor, en última instància per fer prevaler les seves súpliques i atencions,[1] i el mantingué durant malgrat els convulsos canvis a causa de les guerres dels triumvirs i posteriorment tampoc August va afectar el govern d'Olba.[4] Addicionalment també li fou cedit el temple d'Aspera.[2] Segons Díez Canseco, els historiadors antics van lloar els encerts del seu govern.[3]
Finalment fou desposseïda del seu poder, però el govern romangué en mans dels descendents de la seva família.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Geography of Strabo, Volume III» (en anglès) p. 56. Project Gutenberg. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Bechard, Philip. Paul Outside the Walls: A Study of Luke's Socio-geographical Universalism in Acts (en anglès). Roma: Editrice Pontificio Istituto Biblico, 2000, p. 253.
- ↑ 3,0 3,1 Díez Canseco, Vicente. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres (en castellà). Tom I. Madrid: Imprenta de José Félix Palacios, 1844, p. 13.
- ↑ Houwink Ten Cate, Hendrik Jan. The Luwian Population Groups of Lycia and Cilicia Aspera During the the Hellenistic Period (en anglès). Leiden: E. J. Brill, 1961, p. 36-39.