Abadia de Chelles

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'edifici
Abadia de Chelles
Chelles chalice.JPG
Dades bàsiques
Tipus abadia
Començament 7 century (Gregorià)
Ubicació
estat sobiràFrança
regió de FrançaIlla de França
departament francèsSena i Marne
districte francèsDistricte de Torcy
Cantó de FrançaCantó de Chelles
comuna de FrançaChelles
Localització Cour du Couvent
48° 52′ 40″ N, 2° 35′ 24″ E / 48.8777°N,2.59°E / 48.8777; 2.59Coord.: 48° 52′ 40″ N, 2° 35′ 24″ E / 48.8777°N,2.59°E / 48.8777; 2.59
Monument històric catalogat
Data setembre 13, 1984
Identificador PA00086886
Monument històric catalogat
Data octubre 15, 1974
Identificador PA00086886
Modifica dades a Wikidata

L'Abadia de Chelles (en francès: Nôtre Dame des Chelles), va ser una abadia merovíngia situada a Chelles, departament de Sena i Marne a França, i dedicada a sant Jordi. Va ser pensat com un monestir per a dones; pèro la seva reputació va anar creixent, i amb l'afluència dels homes que desitjaven seguir la vida monàstica, es va establir una comunitat masculina en paral·lel, creant un monestir doble.[1]

Història[modifica]

Manuscrit amb la representació de santa Bathilda
Ruïnes de l'abadia de Chelles. Dibuix de Victor Hugo (1845).

Fundat en el lloc d'un antic palau merovingi (Vil·la Calae) pertanyent al rei Clodoveu I, la seva esposa Clotilde havia construït una petita capella dedicada a sant Jordi prop de l'any 511.[2]

Santa Bathilda, vídua del rei Clodoveu II, prop de l'any 658,[3] va fundar l'abadia sobre las ruïnes de la capella de Clotilde amb les seves donacions es va poder construir el monestir i una nova església dedicada a la Santa Creu.[4] Batilda d'Ascània i les següents abadesses van establir ràpidament una reputació impressionant per fomentar l'aprenentatge, que va atreure monjos a Chelles i va donar lloc a la seva conversió en un monestir doble a la fi del segle VII.[1] D'acord amb la Nova Enciclopèdia Catòlica, l'abadia va representar un pas en el progrés de cristianisme cèltic a Borgonya, especialment en la seva admissió de monjos.[5]

Al final del segle VIII, l'abadessa Gisela, filla de Pipí el Breu i germana de Carlemany, va construir un nou edifici i va dotar el monestir d'un scriptorium, on molts llibres van ser escrits per les monges.[6] L'any 798, la ciutat es va convertir en un lloc de vacances de Carlemany i els seus fills.[7]

El monastir va ser dissolt durant la Revolució francesa, el 1796.[2] Els seus bens van ser venuts a particulars.[8]

Esdeveniments[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lerner; 1994, 25.
  2. 2,0 2,1 Coxall, David. «Chelles». A: André Vauchez. Encyclopaedia of the Middle Ages (en francès). 
  3. Folz, 1975, p. 372.
  4. Geary, 2010, p. 153-158.
  5. Tardif, 2003, p. 463.
  6. Nelson, 1996, p. 191.
  7. «Histoire de Chelles» (en francès). [Consulta: 24 abril 2017].
  8. Varin, Jacques. Chelles, un avenir digne de son passé (en francès). éditions Paris, 1983. 

Bibliografia[modifica]

  • Folz, Robert. Tradition hagiographique et culte de sainte Bathilde, reine des Francs (en francès). Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres vol. 119 nº 3, 1979. 
  • Geary, Patrick J. Readings in medieval history (4th ed.) (en anglès). Toronto: University of Toronto Press, 2010. ISBN 9781442601208. 
  • Nelson, Janet L. The Frankish world: 750–900 (en anglès). Londres: Hambledon, 1996. ISBN 1852851058. 
  • Lerner, Gerda. The Creation of Feminist Consciousness: from the Middle Ages to Eighteen-seventy (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1994. ISBN 9780195090604. 
  • Tardif, H. New Catholic Encyclopedia , 2nd ed.. Chelles, convent of (en anglès), 2003.