Abadia de Vallbona (Vaubona)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Abadia de Vallbona
Imatge
Dades
TipusAbadia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVaubona (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 38′ 26″ N, 7° 00′ 32″ E / 43.640466°N,7.008773°E / 43.640466; 7.008773
Monument històric catalogat
Data17 desembre 1984
IdentificadorPA00080901

L'Abadia de Vallbona també anomenada antigament abadia de Notre-Dame, és una abadia del segle xiii situada a Vaubona dins el departament francès d'Alps Marítims. Està sota la invocació de sant Blasi.

Història[modifica]

El 1199 els monjos de l'ordre de Chalais es van traslladar a la vall de la Brague. El bisbe d'Antibes Olivier va autoritzar el seu abat William per a construir una església, que va demanar a la comunitat que s'hi instal·lés. La majoria de les abadies de l'orde de Chalais van ser localitzats a les muntanyes. La instal·lació d'una abadia prop de la Mediterrània podria ajudar-los a baixar les seves ovelles a l'hivern a la vall de la Brague. A partir del 1219 van rebre un gran nombre de donacions, i va créixer la comunitat en diversos monestir a molts indrets. L'església podria haver estat construïda a partir del 1199 i ja se'n té constància en un document del 1240. A partir de 1246 el propietari es veié obligat a vendre part de la propietat de l'abadia, dimitir i retirar-se a Lérins.

Els ingressos de l'abadia van esdevenir insuficients. Els successors propietaris van passar per problemes econòmics fins a l'acord del 1304 amb l'abadia de Lérins, beneït el 1338 per la cort papal i que duraria fins al 1788. Durant aquests anys hi va haver moments millors que altres. Tot i que l'acord indica que sempre hi haurà d'haver un prior i dos monjos residint a Vallbona, la devastació causada pels conflictes farà que al segle xv els monjos marxin a Lérins. L'Església tingué usos parroquials fins al segle xvi, fins que es va arruïnar completament. En 1617 el Bisbe assenyala que l'església necessita algunes reparacions i dona l'ordre per fer-les, i el 1669 l'edifici es troba ja en bones condicions. L'estructura patí molts canvis arquitectònics al segle xix i fou restaurada entre 1969 i 1975 gràcies al centre cultural de Valbonne.[1]

És considerat un monument històric des del 1984.

Referències[modifica]

  1. «Museu del patrimoni». Arxivat de l'original el 2014-03-13. [Consulta: 13 març 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Jacques Thirion, Alpes romanes, p.206-230, éditions Zodiaque (collection la nuit des temps numéro|54), La Pierre-qui-Vire, 1980, ISBN|978-2736900632
  • Andreas Hartmann-Virnich, Nathalie Molina, Valbonne, l'abbaye chalaisienne, p.201-212, dans Congrès archéologique de France. 168 session. Monuments de Nice et des Alpes-Maritimes. 2010, Société Française d'Archéologie, Paris, 2012 ISBN|978-2-901837428
  • Philippe de Beauchamp, L'art religieux dans les Alpes-Maritimes, p.100-103, Édisud, Aix-en-Provence, 1990 ISBN|2-85744-485-0
  • Provence historique, «L'ordre de Chalais et l'abbaye de Valbonne. Histoire et archéologie », volume 51, n°205, 2001

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Vallbona