Abadia del Mas d'Azil

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Abadia del Mas d'Azil
Dades bàsiques
Tipus monestir
Ubicació
Estat França
Regió Occitània
Departament Arieja
Districte Districte de Pàmies
Cantó Cantó de Lo Mas d'Asilh
Municipi Lo Mas d'Asilh

43° 04′ 53″ N, 1° 21′ 41″ E / 43.081448°N,1.361335°E / 43.081448; 1.361335
Modifica dades a Wikidata

L'abadia del Mas d'Asilh fou un establiment religiós del Llenguadoc, situat a la població homònima. No se'n coneix l'origen i no apareix esmentada amb anterioritat al catàleg elaborat a la Dieta d'Aquisgrà (817). L'església estava sota advocació de Sant Esteve i ja existia en temps de Carlemany. En el regnat de Lluís el Pietós un senyor de nom Ebolat, d'acord amb la seva família, va fer donació a l'abat Asnar (Asnarius), successor de Calast (Calastus) del lloc anomenat Sylva agra i l'església de Sant Pere on reposen les relíquies de Sant Rústic Màrtir, al comtat de Tolosa, a la vora del rierol anomenat Jarles, proper a la Garona, i que probablement correspon al lloc modern de l'església de Sant Rústic a uns 4 km del rierol Jarles, en el que fou la baronia de Castelnau d'Estrétefonts. El sant Rústic d'aquest lloc seria el que fou bisbe de Cahors mort a mans dels ciutadans d'aquesta ciutat en el regnat de Dagobert I. El monestir del Mas d'Asilh es troba al país de Foix, a la riba del riu Arisa, antiga diòcesi de Rieux (fins a 1790) i després de Tolosa, a uns 15 km a l'est de Pamiers.[1]

Referències[modifica]

  1. Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).