Abas I de Kars

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbas I de Kars
Biografia
Naixementvalor desconegut modifica
Mort1029 (Gregorià) modifica
Rei d'Armenia
modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Família
FamíliaDinastia Bagrationi modifica
FillsGagik Abas II de Kars modifica
ParesMuixel de Kars modificaQ55248817 Tradueix modifica

Abas I de Kars (en armeni Աբաս Ա Կարսի ; mort l'any 1029) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars de 984 a 1029.

Biografia[modifica]

Abas era fill de Muixel, rei de Kars.

El 972, l'emperador romà d'Orient Joan I Tsimiscés va anar a Armènia a prendre possessió del principat del Taron (cedit pel seu príncep a l'Imperi) i va aprofitar per recórrer Armènia amb la finalitat d'impressionar els reis i els prínceps armenis dels que esperava una submissió. Però aquests no estaven encara preparats per entregar el seu país als romans d'Orient i van decidir reagrupar els seus exèrcits al llac Van. El rei Muixel de Kars va enviar el seu fill i hereu Abas al front de l'exèrcit del país, igual que van fer altres prínceps. Davant aquesta demostració de força, Joan Tsimiscés, va preferir escurçar la seva visita.

El 977, a la mort d'Això III, rei d'Armènia i germà gran de Muixel, aquest darrer va disputar la successió al seu nebot Sembat II. Es va lliurar una guerra entre l'oncle i el nebot en la qual Abas va prendre part. Sembat va agafar avantatge, però Muixel es va alaiar a David, príncep de Taiq o Tao, curopalata i vassal de l'Imperi Bizantí, i per no molestar als grecs Sembat va acceptar la pau amb Muixel.

Abas va succeir al seu pare l'any 984. El 996 va ajudar al curopalata Davitd a combatre l'emir de l'Azerbaidjan que volia reconquerir Manzikert. El 1008 va morir David llegant els seus dominis de la Tao-Klardjètia a l'Imperi Bizantí. L'emperador Basili II va anar llavors a prendre possessió del Taiq o Tao i va exigir un jurament de vassallatge dels prínceps i reis armenis. Abas no va tenir altra solució que sotmetre's, preparant així la futura annexió d'Armènia a l'Imperi Bizantí.

Abas va morir el 1029, deixant el seu regne al seu únic fill Gagik Abas II de Kars.

Bibliografia[modifica]