Abas I de Kars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAbas I de Kars
Mort 1029
Ocupació soldat
Modifica dades a Wikidata

Abas I de Kars (en armeni Աբաս Ա Կարսի ; mort l'any 1029) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars de 984 a 1029.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Abas era fill de Muixel, rei de Kars.

El 972, l'emperador bizantí Joan I Tzimisces va anar a Armènia a prendre possessió del principat del Taron (cedit pel seu príncep a l'Imperi) i va aprofitar per recórrer Armènia amb la finalitat d'impressionar els reis i els prínceps armenis dels que esperava una submissió. Però aquests no estaven encara preparats per entregar el seu país als bizantins i van decidir reagrupar els seus exèrcits al llac Van. El rei Muixel de Kars va enviar el seu fill i hereu Abas al front de l'exèrcit del país, igual que van fer altres prínceps. Davant aquesta demostració de força, Joan Tzimisces, va preferir escurçar la seva visita.

El 977, a la mort d'Això III, rei d'Armènia i germà gran de Muixel, aquest darrer va disputar la successió al seu nebot Sembat II. Es va lliurar una guerra entre l'oncle i el nebot en la qual Abas va prendre part. Sembat va agafar avantatge, però Muixel es va alaiar a David, príncep de Taiq o Tao, curopalata i vassal de l'Imperi Bizantí, i per no molestar als grecs Sembat va acceptar la pau amb Muixel.

Abas va succeir al seu pare l'any 984. El 996 va ajudar al curopalata Davitd a combatre l'emir de l'Azerbaidjan que volia reconquerir Manzikert. El 1008 va morir David llegant els seus dominis de la Tao-Klardjètia a l'Imperi Bizantí. L'emperador Basili II va anar llavors a prendre possessió del Taiq o Tao i va exigir un jurament de vassallatge dels prínceps i reis armenis. Abas no va tenir altra solució que sotmetre's, preparant així la futura annexió d'Armènia a l'Imperi Bizantí.

Abas va morir el 1029, deixant el seu regne al seu únic fill Gagik Abas II de Kars.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]