Abas I de Kars
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1029 (Gregorià) |
| Rei d'Armènia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Bagratuní |
| Cònjuge | Kata, daughter of George I of Georgia |
| Fills | Gagik Abas II de Kars |
| Pare | Muixel de Kars |
Abas I de Kars (en armeni Աբաս Ա Կարսի, mort l'any 1029) va ser un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars de 984 a 1029.
Biografia[modifica]
Abas era fill de Muixel, rei de Kars.
El 972, l'emperador romà d'Orient Joan I Tsimiscés va anar a Armènia a prendre possessió del principat del Taron (cedit pel seu príncep a l'Imperi) i va aprofitar per recórrer Armènia amb la finalitat d'impressionar els reis i els prínceps armenis dels que esperava una submissió. Però aquests no estaven encara preparats per entregar el seu país als romans d'Orient i van decidir reagrupar els seus exèrcits al llac Van. El rei Muixel de Kars va enviar el seu fill i hereu Abas al front de l'exèrcit del país, igual que van fer altres prínceps. Davant aquesta demostració de força, Joan Tsimiscés, va preferir escurçar la seva visita.
El 977, a la mort d'Aixot III, rei d'Armènia i germà gran de Muixel, aquest darrer va disputar la successió al seu nebot Sembat II. Es va lliurar una guerra entre l'oncle i el nebot en la qual Abas va prendre part. Sembat va agafar avantatge, però Muixel es va aliar a David, príncep de Taiq o Tao, curopalata i vassall de l'Imperi Romà d'Orient, i per no molestar als grecs Sembat va acceptar la pau amb Muixel.[1]
Abas va succeir al seu pare l'any 984. El 996 va ajudar el curopalata David a combatre l'emir de l'Azerbaidjan que volia reconquerir Mantziciert. El 1008 va morir David llegant els seus dominis de la Taoklardjètia a l'Imperi Romà d'Orient. L'emperador Basili II va anar llavors a prendre possessió del Taiq o Tao i va exigir un jurament de vassallatge dels prínceps i reis armenis. Abas no va tenir altra solució que sotmetre's, preparant així la futura annexió d'Armènia a l'Imperi Romà d'Orient.[2]
Abas va morir el 1029, deixant el seu regne al seu únic fill Gagik Abas II de Kars.
Referències[modifica]
- ↑ Grousset, René. Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1973, p. 508-509.
- ↑ Grousset, René. L'empire du Levant: histoire de la question d'Orient. París: Payot, 2000, p. 142, 150. ISBN 9782228885065.