Abat de Poblet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015

L'abat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet. Des del 18 de maig de 1375, l'abat de Poblet era també l'almoiner major del rei, títol concedit per Pere el Cerimoniós a l'abat Guillem d'Agulló i als seus successors. A més, l'abat tenia el control de multitud de viles i terres arreu dels Països Catalans i Aragó, gràcies a donacions de monarques i nobles catalans, valencians, balears i aragonesos. En la història dels abats de Poblet es distingeixen tres períodes:

  • 1153-1623: abats perpetus. Eren vitalicis i només podien ser recusats per decisió judicial (com ho fou Pere Caixal el 1531), reial (com Josep Salvador el 1786 per Carles III) o papal (com Jaume Carbó el 1413 per Benet XIII).
  • 1623-1835: abats quadriennals. Escollits per un període de quatre anys, podien repetir en períodes no consecutius.
  • 1835-1940: sense vida monacal
  • Des del 1940: abats contemporanis.

Abaciologi de Poblet[modifica]

Abats i priors que han regit el monestir de Poblet des de la seva fundació. La numeració pot variar depenent de les fonts, a causa de reeleccions, guerres, exclaustracions i altres motius extraordinaris.

Núm. Nom Període Ressenya Biogràfica
- Poblet - Ermità i primer abat, segons la llegenda
0 Sanç 1150 Abat de Fontfreda en el moment de la donació de les terres de Poblet a l'orde del Cister (18 de gener de 1150)
1 Vidal ?-1153 Rep una butlla papal el 30 de novembre de 1152
2 Guerau de Marbons 1153-1154 Prior el 27 de març de 1153 i el 9 d'agost del mateix any ja signa un document com a abat.
3 Grimoald 1154-1160 Prior el 29 d'agost de 1154
4 Esteve de Sant Martí 1160-1165 Després fou bisbe d'Osca (1165-1186)
5 Hug 1165-1181 -
6 Esteve Droc 1181-1185 -
7 Pere del Talladell 1185-1187 -
8 Esteve 1187-1190 -
9 Pere de Maçanet 1190-1196 Fundà el monestir de Piedra, a Aragó
10 Arnau Amalric 1196-1198 Lluità contra els càtars amb Simó de Montfort i contra els musulmans a les Navas de Tolosa. Durant el setge de Besiers li és atribuïda la frase: Mateu-los a tots; Déu ja reconeixerà els seus!. La ciutat fou saquejada i hi moriren 7000 persones.
11 Pere de Concabella 1198-1204 -
12 Pere de Curtacans 1205-1214 -
13 Arnau de Filella 1214-1220 -
14 Ramon d'Hostalric 1221-1224 -
15 Ramon de Cervera 1224-1229 Va anar amb el rei Jaume I a la conquesta de Mallorca
16 Arnau de Gallard 1229-1231 -
17 Vidal d'Alguaire 1232-1236 Fundà el monestir de Benifassà el 1233
18 Simó Ximeno 1236-1237 -
19 Ramon de Siscar 1237-1238 Natural de la Ribagorça, fou bisbe de Lleida.
20 Ramon Donat 1238-1241 Fundà el monestir de la Real, a Mallorca (1239)
21 Vidal 1241-1242 -
22 Domènec de Ximeno 1243-1245 -
23 Berenguer de Castellots 1246-1253 -
24 Arnau de Preixens 1254-1267 -
25 Arnau d'Oliola 1267-1276 -
26 Bernat de Cervera 1276-1287 -
27 Guillem d'Estanyol 1288-1297 Dimití arran de l'escàndol del seu viatge com a ambaixador d'Alfons el Benigne a la cort de Jaume I de Sicília
28 Gil de Rosselló 1297-1302 -
29 Pere d'Alferic 1302-1312 Fundà el priorat de Natzaret, a Barcelona (1311)
30 Andreu Timor 1312-1315 -
31 Ponç de Copons 1316-1348 El 1343 féu copiar el Libre dels feyts del Rey En Jacme.
32 Bernat de Palau 1348 Cavaller de la cort d'Alfons el Benigne que abandonà les armes per fer-se monjo. Morí una setmana després d'ésser escollit abat a causa de la Pesta Negra (fou abat del 8 d'agost al 16 d'agost)
33 Arnau d'Eixamús 1348-1361 -
34 Guillem d'Agulló 1361-1393 Pere III li concedí, per a ell i els seus successors, el títol d'almoiner major del rei (1375)
35 Vicent Ferrer 1393-1409 -
36 Jaume Carbó 1409-1413 Majoral de Quart de Poblet, domini del monestir a prop de València, elevat a abat per Benet XIII durant el Cisma d'Occident
37 Joan Martínez de Mengucho 1413-1433 Nomenat per Benet XIII durant el Cisma d'Occident
38 Guillem de Queralt 1434-1435 Amb el suport de fra Pere Marginet, exmonjo i home venerable, acceptà l'abadiat.
39 Miquel Roures 1435-1437 -
40 Bartomeu Conill 1437-1458 Escollit de nou pels monjos
41 Miquel Delgado 1458-1478 33è president de la Generalitat de Catalunya (1476-1478) i abat durant la Guerra civil catalana, en la qual s'alineà amb el rei mentre la seva comunitat feia costat la Generalitat revoltada.
42 Joan Estanyà 1478-1480 -
43 Juan Payo Coello 1480-1498 Natural de Zamora. Cavaller, deixà les armes per fer-se monjo. Ferran II el nomenà 37è president de la Generalitat de Catalunya (1488-1491)
44 Miquel Gastó 1498-1499 Prior president
45 Joan Boada 1499-1502 -
46 Domènec Porta 1502-1526 Nomenat reformador de tots els Monestirs del Cister a Espanya el 1508
47 Pere Caixal 1526-1531 Consagrà el retaule central renaixentista, esculpit en alabastre per Damià Forment. Posteriorment fou jutjat per la Inquisició, excomunicat i tancat a la Presó d'Estat de Xàtiva (1534-1543)
48 Fernando de Lerín 1531-1545 -
49 Gabriel Forès 1545-1546 -
50 Pere Boquers 1546-1564 -
51 Joan de Guimerà 1564-1583 -
52 Francesc Oliver de Boteller 1583-1598 75è president de la Generalitat de Catalunya (1587-1588) i (1596-1598)
53 Joan Tarròs 1598-1602 -
54 Simó Trilla 1602-1623 Lluità aferrissadament contra la creació de la Congregació Cistercenca d'Aragó, erigida finalment el 1616. A la seva mort, Poblet hi fou inclòs i els abats esdevingueren quadriennals
55 Miquel Merola 1623-1627 -
56 Domènec Quiles 1627-1631 -
57 Miquel Mayor 1631-1636 -
58 Jaume Pallarès 1636-1640 Abat durant el Corpus de Sang
59 Rafael Llobera 1640-1644 -
R Jaume Pallarès 1644-1648 Reelegit abat
R Rafael Llobera 1648-1652 Reelegit abat
60 Josep Sanç 1652-1656 -
61 Joaquim Arbolí 1656-1660 -
62 Antoni Rossell 1660-1664 -
63 Josep Reduà 1664-1668 -
R Antoni Rossell 1668-1672 Reelegit abat
64 Josep Serra 1672-1677 -
R Antoni Rossell 1677-1680 tercera reelecció com a abat
65 Vicenç Prada 1680-1684 -
66 Josep Tresánchez 1684-1688 -
67 Pere Virgili 1688-1692 -
68 Pere Albert 1692-1696 -
69 Josep Rosers 1696-1700 -
R Josep Tresánchez 1700-1704 Reelegit abat
70 Francesc Dorda 1704-1708 Abat austriacista. Després fou bisbe de Solsona fins que fou destituït per Felip V
71 Baltasar Fontanilles 1708-1713 Prior president
72 Josep Escuder 1713-1716 -
73 Baltasar de Saiol 1716-1720 -
R Baltasar Fontanilles 1720-1724 -
R Baltasar de Saiol 1724-1728 Reelegit abat
74 Fèlix Genover 1728-1732 -
R Baltasar de Saiol 1732-1736 3a reelecció
75 Francesc Fornaguera 1736-1741 -
76 Josep Antoni de Lledó 1741-1744 -
R Francesc Fornaguera 1744-1748 Reelegit abat
77 Pere Parellada 1748-1752 -
78 Miquel Cuiàs 1752-1756 -
79 Agustí Oliva 1756-1760 -
R Miquel Cuiàs 1760-1764 Reelegit abat
80 Josep Baldrich 1764-1768 -
81 Joan Beltrí 1768-1772 -
82 Josep Fibla 1772-1776 -
83 Josep Güell 1776-1780 -
84 Francesc Ferrer 1780-1784 Prior president
85 Josep Salvador 1784-1786 Destituït per Carles III a la meitat del seu mandat
86 Agustín Vázquez de Varela 1786-1793 Nomenat per Carles III
87 Anselmo Troncoso 1793-1794 Prior president
88 Pere Cererols 1794-1797 -
89 Josep Sabater 1797-1800 -
90 Antoni Mas 1800-1804 -
91 Joaquim Casanovas 1804-1808 -
92 Josep Barba i Suris 1810-1811 Jutjat i exiliat a les Illes Balears
Sense vida monàstica (1811)-(1813): el 1809, durant la Guerra del Francès, el monestir fou saquejat pels francesos i el 1811 confiscat, però el 1813 els monjos s'hi reinstal·laren
93 Josep Roca 1813-1815 Prior president
94 Jaume Pàmies 1815-1819 -
95 Esteve Torrell 1819-1822 Decret de supressió d'ordes monacals el 1820. El monestir resta com a casa de reunió d'exmonjos fins a la supressió definitiva el 1822
R Josep Barba i Suris 1822-1823 Al capdavant de la casa d'exmonjos
R Esteve Torrell 1823-1825 Amb la restauració absolutista, retorn dels monjos en actiu
96 Josep Queralt 1826-1831 -
97 Sebastià Gatell 1831-1834 -
98 Ramon Bertran 1834-1835 Prior president
R Sebastià Gatell 1835 Reelegit i abat en el moment de l'exclaustració
Sense vida monàstica (1835)-(1940): la desamortització de Mendizábal (1836) posà fi a 684 anys de vida monàstica al monestir de Poblet.

Els monjos no tornaren fins al 1940, quan l'abat general del Cister hi restaurà la vida monàstica amb quatre monjos italians.

99 Giovanni Maria Rosavini 1940-1950 Prior
100 Gregori Jordana 1950-1953 Prior president
101 Edmond Maria Garreta i Olivella 1953-1966 Prior president de 1953-1954 i abat de 1954-1966
102 Robert Saladrigues 1966-1970 Prior administrador. Sota el seu abadiat es fundà el monestir de Solius el 1967
103 Maur Esteva i Alsina 1970-1998 Abat durant la fi del franquisme i la restauració de la democràcia. Aconseguí que el monestir fos reconegut Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991. Donà l'empenta definitiva a la restauració del monestir.
104 Josep Alegre i Vilas 1998-2015
105 Octavi Vilà i Mayo Des del 2015 Actual abat

Bibliografia[modifica]

  • Robert Saladrigues; Acta Historica et Archaelogica; Universitat de Barcelona; Barcelona; 1997
  • ALTISENT,A:1993 Diplomatari de Santa Maria de Poblet.Anys 960-1177.vol 1. Barcelona : Abadia de Poblet. Generalitat de Catalunya.1993, doc, 123