Abay (Osca)

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaAbay
Abai (an)
Abay (es) Modifica el valor a Wikidata
Abay. Calle de San Juan de la Peña.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 34′ 16″ N, 0° 36′ 31″ O / 42.571111111111°N,0.60861111111111°O / 42.571111111111; -0.60861111111111Coord.: 42° 34′ 16″ N, 0° 36′ 31″ O / 42.571111111111°N,0.60861111111111°O / 42.571111111111; -0.60861111111111
EstatEspanya
AutonomiaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
MunicipiJaca Modifica el valor a Wikidata
Població
Total42 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud775 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
PatrociniAndreu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22700 Modifica el valor a Wikidata

Abay (en aragonès Abai) és una localitat espanyola pertanyent a el municipi de Jaca, a la Jacetània, a la província d'Osca, Aragó.

Des del punt de vista eclesiàstic, pertany al bisbat de Jaca i arquebisbat de Pamplona.

Geografia[modifica]

Pertany a la comarca de la Solana, en el peu de la muntanya dels Pirineus, a 8 quilòmetres de Jaca. Està a 775 metres d'altitud, en un terreny pla, cosa que ha permès que les seves cases es troben disperses, al mateix temps que la parròquia serveix de punt de referència en el pla urbà. Està orientat a sud i domina la plana que descendeix al riu Aragó, particularment apta per al cultiu de cereal.

La Solana[modifica]

Aquesta comarca es troba a l'oest de Jaca, en el peu de la muntanya orientat cap al sud, d'on procedeix la seva denominació "Solana", que configura una àmplia plana idònia per al cultiu de cereal que únicament es trenca per l'existència de "corones" (altells). Està regat pel riu Estarrún i el riu Lubierre que la recorren de nord a sud fins a desembocar al riu Aragó que flueix d'est a oest, en direcció a Berdún.

Configura un espai natural adequadament conservat, per aquest motiu està declarat com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), Espai protegit inclòs en la Xarxa Natura 2000 i la Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), en la qual nien les arpelles, com el cendrós, el Milà negre i el reial, el carboner, el xoriguer, el blauet, el Botxí ibèric i la calàndria.

Administració municipal[modifica]

En 1836, després de la desamortització de Mendizábal, va passar de ser domini eclesiàstic a municipi independent, que en 1845 va absorbir al de Ascara, per a 1865 incorporar els de Banaguás i Guasillo i, finalment, el 1944, els de Araguás de Solano i Caniás. El 1963 tots ells es van incorporar a Jaca.

El municipi de Jaca té una considerable extensió i per aquest motiu està dividit en sis unitats. Abay pertany a la unitat de la Solana, de la qual també formen part les poblacions veïnes d'Ascara, Asieso, Banaguás, Novés (Osca), Araguás del Solano, Caniás i Guasillo.

Demografía[modifica]

Evolució demogràfica
1842187718871897190019101920193019402017
10554647643648846244251650542

Història[modifica]

La primera referència documental d'Abay es remunta a 1030. Al segle XI era propietat del rei d'Aragó que la deixava en règim de "tinença" a diferents senyors feudals, que gaudien d'ella en qualitat de "tinents".[1] Finalitzant aquest segle el comte Sancho Galíndez, senyor d'Atarés, va donar diverses propietats que tenia en Abay als monestirs de Sant Joan de la Penya i de Santa Maria d'Iguàcel.

A fins als del segle XII l'església de Abay depenia de la catedral de Jaca. Al segle xiii estava sota la jurisdicció de l'ardiaconat de Laures. En 1571, quan es va restaurar la diòcesi de Jaca, va ser incorporada a ella.[2]

Patrimoni cultural[modifica]

Església de Sant Andreu. Absis romànic i torre de segle XVII

Església de Sant Andreu[modifica]

La primitiva església romànica era de planta rectangular, d'una sola nau que acaba en un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada, que s'ha conservat. No presenta motius decoratius. Fatás, G. Història d'Aragó. Saragossa, Heraldo d'Aragó, 1991, pàg. 208. La coberta era de fusta. Adossat al mur sud es trobava una dependència també tancada per un absis semicircular, encara que de menor grandària que el de la nau central, que conserva l'altar primitiu. No s'adverteix des de l'exterior, ja que està a la base de la torre que s'aixeca sobre ell. Aquesta construcció annexa a la nau central és poc freqüent en el romànic. En el mur oest, als peus de la nau, s'obre una petita porta amb arc de mig punt.

Al segle XVI es va produir una radical reforma i ampliació del temple, a què se li va dotar de tres naus, es va aixecar el cor alt al peu del temple, i es va construir l'actual portada (porta la data de 1757), d'estil classicista , amb arc de mig punt i pilastres toscanes, tot això rematat per un entaulament recte.

Al segle XVIII es va cobrir amb voltes de mig canó amb llunetes i es va recréixer la torre, que s'aixeca sobre l'absis romànic meridional, dotant-la de tres cossos , tal com es conserva actualment. Va ser restaurada el 1987 i, amb aquest motiu, es van suprimir els edificis que s'havien construït annexos al temple.[3]

La parròquia conserva peces d'interès, com una teca (caixa per relíquies); les restes d'una creu processional, de la qual s'afirma que és la més antiga d'Aragó; i restes de l'crismó de la primitiva església romànica. Els tres elements es van descobrir amb motiu de les obres de restauració. Les tres peces es daten a finals de segle XII. Pérez, (2006), pàg. 144. Custòdia, a més, pintures murals gòtiques procedents del despoblat de Huertalo. Destaca especialment una talla de fusta policromada de la Verge, sedent, amb el Nen en el seu genoll esquerre en actitud de beneir; presenta trets romànics als quals se sumen altres gòtics, per la qual cosa s'ha datat a la fi del segle xiii i ha estat classificada com una escultura romànica tardana. Pérez, (2006), 146. Procedeix de l'ermita de l'Assumpció.

Xemeneia amb "espantabruixes"

Arquitectura popular[modifica]

Es conserven habitatges típics de la comarca, construïdes amb sillarejo, cobertes de llosa de les que sobresurten grans xemeneies troncocòniques rematades amb les característiques "espantabruixes", Es tracta d'un element de pedra, amb freqüència una creu, que es considerava que impedia que les bruixes entressin a l'habitatge.[4] Perviu el forn municipal per coure el pa; es tracta d'un edifici exempt, de planta rectangular, amb una gran llar de foc, que ha estat convenientment restaurat.

Ermita de l'Assumpció[modifica]

Està dins de nucli urbà. Possiblement hi va haver un temple romànic, tot i que l'actual data de 1781. És un edifici de grans proporcions per a les que solen ser habituals en les ermites, té una nau subjecta amb contraforts, coberta a dues aigües, pòrtic d'entrada i torre. Conserva dues pintures de l'cartoixà Manuel Bayeu datades en 1792, el mateix any en què va pintar a la fresca el presbiteri de la catedral de Jaca.

Creuer[modifica]

Es troba als afores, a un quilòmetre del poble, a l'antic camí que anava de Jaca a Berdún i que segueix la Ruta Jacobea. S'alça sobre tres graons, té basa, el fust de la columna és llis, el capitell és d'estil toscà i sobre ell que sigui dóna suport a la creu. En una banda hi ha el Crucificat, amb la inscripció als seus peus "HIS" (Jesús) i en l'altre la Verge Dolorosa. El conjunt està ben executat i el seu estil és classicista.

Festes[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Comarca Jacetania. Abay
  • Jaca.com. Abay
  • Románico aragonés. Abay

Referències[modifica]

  1. «3. Qué es la tenencia de la tierra». [Consulta: 9 juliol 2021].
  2. Pérez, (2006), p. 141.
  3. Pérez, (2006), pàg. 141
  4. Bun, Juan Miguel Rovi. «Chimeneas Espantabruxas, leyendas convertidas en tradición en el Alto Aragón | Turismo Huesca La Magia» (en castellà), 12-09-2019. [Consulta: 9 juliol 2021].

Pérez González, J.M. (dir). Enciclopedia del románico en Aragón. Huesca. Volumen I. Jacetania. Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico, 2006.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abay