Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr
![]() | |
---|---|
Dades biogràfiques | |
Naixement | segle VII (Gregorià) |
Mort |
716 (Gregorià) Toledo |
Ètnia | Àrabs |
Activitat professional | |
Ocupació | Polític |
![]() |
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr —en àrab عبد العزيز بن موسى بن نصير, ʿAbd al-Azīz b. Mūsà b. Nuṣayr— (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).
Va residir a Ixbíliya (Sevilla). Era fill de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya, el qual ja li havia encomanat diverses missions i càrrecs al Magreb. En 713 va conquerir Niebla, Beja i Ocsonoba,[1] i l'abril del mateix any va signar el Tractat de Teodomir amb aquest senyor visigot establert a la zona que posteriorment seria coneguda com la cora de Tudmir. Quan, el 714, el seu pare va marxar cap a Damasc per presentar-se davant del califa al-Walid I, Abd-al-Aziz va quedar encarregat del valiat. Cap a finals del 714, en saber-se la renúncia a la corona del rei Àquila II, els visigots aliats es van revoltar i van proclamar rei Ardó. Abd-al-Aziz va intentar que se sotmetessin al califat el 715, però al no aconseguir-ho va decidir conquerir militarment la Tarraconense nord-oriental i la Septimània. En aquest temps es va casar amb Egilona, la vídua de Roderic. Abans de poder reunir l'exèrcit que havia de marxar al nord-est, va ser assassinat la primavera del 716. El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí.
4. Nussayr ibn Abd-ar-Rahman | ||||||||||||||||
2. Mussa ibn Nussayr | ||||||||||||||||
5. ? | ||||||||||||||||
1. Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr | ||||||||||||||||
6. Marwan I ibn al-Hàkam | ||||||||||||||||
3. Umm bint Marwan ibn al-Hàkam[2] | ||||||||||||||||
7. Àïxa bint Uthman ibn Affan[3] | ||||||||||||||||
Precedit per: càrrec nou |
valí de l'Àndalus 714–716 |
Succeït per: Ayyub ibn Habib al-Lakhmí |
Referències[modifica]
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038 (en castellà). vol.1. Marcial Pons Historia, 2005, p. 46. ISBN 8495379945.
- ↑ (anglès) Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat 9 de setembre de 2016.
- ↑ (anglès) A'isha bint Uthman AL-UMAYYAH, consultat 16 de setembre de 2016.
|