Abd-al-Qàdir Badauni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1540  Badaun |
| Mort | 5 novembre 1615 (75 anys) Agra |
| 1r Gran Mufti de l'Índia | |
| dècada del 1500 – 1615 | |
| President | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Oficina del Gran Mufti |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, cortesà, Gran Mufti, traductor, autor, historiador, cronista |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Abd-al-Qàdir Badauni (persa: ملّا عبدالقادر بن ملوک شاه بدائونی) (Badaun, 21 d'agost de 1540 - Agra, 5 de novembre de 1615) poliglot de lletres, historiador i traductor d'obres àrabs i sànscrites en persa.[1]
Va estudiar a diversos llocs i el 1563 va estar un temps a Badaun per passar el 1565 o 1566 a Patiala on va entrar al servei de Hussayn-Khan com a sadr. Es va barallar amb Hussayn-Khan el 1574. Llavors fou presentat a l'emperador Akbar per mitjà d'uns coneguts i aquest el va nomenar imam poc després. No va poder ascendir en l'administració però va treballar per l'emperador com a literat. Va morir en una data desconeguda pels volts del 1615.[1] Les seves obres principals són:
- Kitab al-Hadith (perduda) sobre l'art de fer la guerra
- Tarikh-i Alfi, història de l'islam fins a 1592
- Muntakhab al-Tawarikh, història general dels musulmans a l'Índia entre Sebüktigin i el 1595
Referències
[modifica]- 1 2 Foundation, Encyclopaedia Iranica. «Welcome to Encyclopaedia Iranica» (en anglès americà). [Consulta: 3 gener 2025].