Abdel Fattah al-Burhan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAbdel Fattah al-Burhan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) عبد الفتاح عبد الرحمن البرهان‎ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juliol 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Qandato (història de la República del Sudan) Modifica el valor a Wikidata
Chairman of the Sovereignty Council of Sudan (en) Tradueix
25 octubre 2021 –
President del Consell de Transició Nacional
12 abril 2019 – 21 agost 2019
← Ahmed Awad Ibn Auf Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam i khatmiyya Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Militar Sudanesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, funcionari, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –
Partitcap valor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSudan Modifica el valor a Wikidata
Branca militarForces Armades Sudaneses Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral
tinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona guerra civil sudanesa i conflicte sudanès de 2023 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
25 octubre 2021cop d'estat de Sudan d'octubre de 2021 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm13063909 Modifica el valor a Wikidata

Abdel Fattah Abdelrahman al-Burhan (àrab: عبد الفتاح البرهان عبد الرحمن, ʿAbd al-Fattāḥ al-BurhānʿAbd ar-Raḥmān) (Kundato, Sudan, 11 de juliol de 1960) és un militar i polític sudanès. Des de l'agost del 2019 és el cap d'estat del Sudan com a president, primer, del Consell de Transició Nacional i, després, del Consell Sobirà del Sudan. L'octubre de 2021 va liderar un cop d'estat que va deposar el primer ministre Abdalla Hamdok.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer l'11 de juliol de 1960 a Kundato, a prop de Khartum,[2] en el si d'una família religiosa.[3] Va estudiar en una universitat militar sudanesa. Té una dona i tres fills.

Després de graduar-se de l'Acadèmia Militar, Al-Burhan va treballar a Khartum com a membre de l'exèrcit sudanès, i va participar a la guerra del Darfur i en la Segona Guerra Civil sudanesa al Sudan del Sud i altres regions. Més tard va viatjar a Egipte i després a Jordània per rebre cursos de formació en el seu camp militar fins que el 2018 va ser nomenat comandant de les forces terrestres de l'exèrcit.[4]

Abdel Fattah al-Burham l'octubre del 2019.

Al-Burhan ha gaudit d'ascensos al llarg de la seva carrera professional, ja que va començar com a soldat amb les forces de guàrdia fronterera i més tard es va convertir en comandant d'aquesta força. Posteriorment va ocupar el càrrec d'adjunt en cap de personal de les operacions de les forces terrestres i després el de cap de personal de l'exèrcit sudanès al febrer de 2018, abans d'esdevenir inspector general de l'exèrcit el 2019.[5] El 26 de febrer de 2019, durant les protestes massives que van arrasar el país i van exigir la caiguda del règim d'Omar al-Baixir, Al-Burhan va ser elevat al rang de tinent general.

Carrera política[modifica]

Presidència del Consell Militar de Transició[modifica]

El 12 d'abril de 2019, va succeir a Ahmed Awad Ibn Auf al capdavant del Consell Militar de Transició creat després de l'enderrocament d'Omar el-Beixir.[6] A diferència del seu predecessor, no es considerava un “pilar” del règim[7] i no tenia cap vincle conegut amb el Moviment Islàmic.[8]

El 20 d'agost de 2019, un mes després d'un acord entre l'ALC i els colpistes, es va formar un Consell Sobirà d'onze membres encapçalat per al-Burhan que va durar 21 mesos.[9] Burhan estava previst inicialment per dirigir el Consell fins al maig de 20218.[10]

Al-Burham amb el Secretari d'Estat nord-americà Mike Pompeo l'agost de 2020.

El 3 d'octubre de 2020 es va signar un acord de pau entre el govern de transició i diversos grups rebels, i estaven previstes eleccions per al 2024.[11][12] Burhan havia de cedir la presidència del Consell de Sobirania a un civil el 17 de novembre de 2021.[13]

Massacre de Khartum[modifica]

A principis de juny de 2019, després de les visites d'al-Burhan i Dagalo als líders egipcis, dels Emirats Àrabs Units i saudites, les forces de seguretat sudaneses i les forces de suport ràpid, incloses les milícies Janjaweed, dirigides per al-Burhan i el seu adjunt, van reprimir les protestes pacífiques al Sudan, començant amb la massacre de Khartum el 3 de juny.[14][15] Desenes de manifestants van ser assassinats i uns quaranta cossos van ser llençats al riu Nil, centenars van ser torturats i violats als carrers de Khartum.[14][16]

Aleshores es van cancel·lar les converses d'Al-Burhan amb l'oposició per formar un govern combinat. Durant els dies següents, el TMC va arrestar diversos dels líders de l'oposició.[17][18]

Iyad el-Baghdadi va interpretar que la presa de decisions del Consell de Transsició Nacional sota el lideratge d'al-Burhan estava fortament influenciada pel context general dels líders saudites, dels Emirats Àrabs Units i egipcis que tenien por als moviments democràtics.[19] Mahmoud Elmutasim, un activista polític i doctor que es va graduar a la Universitat de Khartum, va afirmar en el mateix sentit que l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units s'oposaven a l'existència de democràcies a l'Orient Mitjà, ja que si "la idea de la mateixa democràcia arribés a arrelar mai, o es generalitzés a l'Orient Mitjà", llavors constituiria una amenaça per als sistemes governamentals saudites i els dels Emirats Àrabs Units.[20]

Tancament d'Internet[modifica]

El president rus Vladimir Putin amb Al-Burham l'octubre del 2019.

Diverses organitzacions pels drets humans, inclosa Human Rights Watch (HRW) van condemnar el Consell de Transsició Nacional liderat per Burhan per tancar Internet.[21] Un portaveu del govern, Shamseldin Kabbashi, va declarar que Internet seria tancat durant molt de temps perquè representava una amenaça per a la seguretat nacional.[22][23] La mesura va ser descrita per HRW com a una "violació greu dels drets humans". Els mitjans internacionals ho van veure com a un signe de dictadura i van condemnar l'acte.[24] Molts creuen que va ser un intent d'amagar el que la milícia aliada d'Al-Burhan, coneguda amb el nom de Janjaweed, estava fent a Khartum i de retardar la càrrega de proves per les violacions que es van produir el 3 de juny de 2019 i els dies següents.[25]

Cop d'estat del 2021[modifica]

Article principal: Cop d'estat al Sudan d'octubre de 2021

Durant l'octubre de 2021 es van intensificar les tensions entre els representants de la societat civil i els representants de l'exèrcit dins del govern de transició. El dia 25, l'exèrcit va arrestar el primer ministre Abdallah Hamdok i la majoria dels ministres i membres civils del Consell Sobirà del Sudan. El general Burhan va declarar l'estat d'excepció i tallar Internet, mentre es reprimiren les manifestacions a favor del poder civil.[1][26]

Guerra civil[modifica]

Article principal: Conflicte a Sudan del 2023

El 15 d'abril de 2023 va començar una guerra civil durant el Ramadà entre les dues faccions rivals del govern militar del Sudan, les Forces Armades Sudaneses (SAF) sota Abdel Fattah al-Burhan, i les paramilitars Forces de Suport Ràpid de Mohamed Hamdan Dagalo Hemedti. Els combats s'han concentrat al voltant de la capital Khartum i la regió del Darfur.[27]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cop d'estat al Sudan: l'exèrcit deté el primer ministre i declara l'estat d'emergència». CCMA, 25-10-2021. [Consulta: 30 octubre 2021].
  2. ↑ «Militaire respecté mais inconnu du public, Abdel Fattah al-Burhane nouveau dirigeant du Soudan» (en francès). TV5 Monde, 13-04-2019. [Consulta: 30 octubre 2021].
  3. ↑ «Abdel Fattah al-Burhan, the general who leads Sudan» (en anglès). France 24, 25-10-2021. [Consulta: 30 octubre 2021].
  4. ↑ «Who is new head of Sudan's transitional council?» (en anglès). aa.com, 13-04-2019. [Consulta: 30 octubre 2021].
  5. ↑ «من هو عبد الفتاح البرهان؟ - Qui és Abdel Fattah al-Burhan?» (en àrab). Alhurra, 12-04-2019. [Consulta: 30 octubre 2021].
  6. ↑ «Soudan: joie des manifestants après la démission du chef du conseil militaire» (en francès). La Libre, 12-04-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  7. ↑ «Soudan: Abdel Fattah Abdelrahman, un chef du Conseil militaire plus consensuel» (en francès). RFI, 13-04-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  8. ↑ «Sudan’s Season of Revolution» (en francès). Review of African Political Economy, 05-07-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  9. ↑ «Soudan: chargé de diriger la transition, le Conseil souverain a été formé» (en francès). RFI, 20-08-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  10. ↑ «Sudan’s Imperiled Political Transition» (en francès). carnegie-mec.org, 17-03-2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
  11. ↑ «Sudan» (en anglès). Freedom House, 2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
  12. ↑ «Friends of Sudan Statement, April 11. 2021» (en anglès). Norway in Sudan, 11-04-2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
  13. ↑ «Au Soudan, l'impossible partage du pouvoir entre civils et militaires» (en francès). France 24, 26-10-2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Sudan crisis: 40 bodies pulled from Nile, opposition says» (en anglès). BBC News, 05-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  15. ↑ «Sudan paramilitaries threw dead protesters into Nile, doctors say» (en anglès). The Guardian, 05-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  16. ↑ «Sudan military offers talks after allegedly killing 100 protesters» (en anglès). CBS News, 05-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  17. ↑ «2 Sudan rebel leaders arrested after peace talks with Ethiopian PM» (en anglès). Middle East Monitor, 09-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  18. ↑ «‘Bloody massacre’: Sudan forces kill at least 35, protesters say» (en anglès). Al-Jazeera, 04-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  19. ↑ «The Princes Who Want to Destroy Any Hope for Arab Democracy» (en anglès). The New York Times, 11-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  20. ↑ «Chaos reigns in Sudan as military clings to power amid information blackout» (en anglès). TRT World, 11-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  21. ↑ «Sudan crisis: Internet restored - but only for lawyer» (en anglès). BBC News, 24-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  22. ↑ «Sudan generals 'will not restore' internet because it poses a threat» (en anglès). The New Arab, 12-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  23. ↑ «Internet blackouts: The rise of government-imposed shutdowns» (en anglès). Al-Jazeera, 16-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  24. ↑ «Sudan: End Network Shutdown Immediately» (en anglès). Human Rights Watch. [Consulta: 31 octubre 2021].
  25. ↑ «To end mass protests, Sudan has cut off Internet access nationwide. Here’s why.» (en anglès). The Washington Post, 13-06-2019. [Consulta: 31 octubre 2021].
  26. ↑ «Sudan's Burhan declares state of emergency, dissolves government» (en anglès). Reuters, 25-10-2021. [Consulta: 31 octubre 2021].
  27. ↑ «Genocide returns to Darfur» (en anglès). Th Economist, 05-10-2023. [Consulta: 24 abril 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abdel_Fattah_al-Burhan&oldid=33420218»