Abdoulaye Bio Tchané

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAbdoulaye Bio Tchané

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Djougou Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional de Benín
8 gener 2023 – gener 2026
Ministre de Desenvolupament i Coordinació de l'Acció Governamental
7 abril 2016 –
Ministre de Planificació i Desenvolupament de Benín
7 abril 2016 –
President del Banc de Desenvolupament de l'Àfrica Occidental
gener 2008 – 2011
← Thomas Boni YayiChristian Adovelande →
Director del departament d'Àfrica del Fons Monetari Internacional
10 gener 2002 – gener 2008
← Goodall GondweAntoinette Sayeh →
Ministre de Finances de Benín
maig 1998 – 2002
← Moise MensahGrégoire Laourou →
Director Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental
1996 – 1998 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Borgonya (–1976)
Liceu Béhanzin (–1952) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1998 Modifica el valor a Wikidata –
PartitBloc Republicà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: abiotchane.org Twitter (X): abtofficiel LinkedIn: abdoulaye-bio-tchané-6aa627196 Modifica el valor a Wikidata

Abdoulaye Bio Tchané (Djougou, 25 d'octubre de 1952) és un economista i polític beninès, ministre en els governs dels presidents Patrice Talon i Mathieu Kérékou i expresident del Banc de Desenvolupament de l'Àfrica Occidental.

Formació[modifica]

Nascut el 25 d'octubre del 1952 a Djougou, és on va estudiar la primària. Havent completat el batxillerat científic el 1972 al Liceu Béhanzin de Porto-Novo,[1] el 1976 va obtenir un màster en economia a la Universitat de Borgonya, a Dijon. Del 1977 al 1979, va fer un màster en banca al Centre de Formació i Estudis Bancaris d'Àfrica Occidental de Dakar.[2] Llavors, el 1985, va diplomar-se en finances islàmiques.[1]

Carrera[modifica]

Va iniciar-se en el món laboral al Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental, on va arribar a ser director dels departaments econòmic i monetari.[2] El maig del 1998, mentre hi treballava, el president Mathieu Kérékou el va nomenar ministre d'Economia i Finances.[3]

El 10 de gener del 2002, va ocupar el càrrec de director del departament d'Àfrica del Fons Monetari Internacional fins al 2007.[2] Més tard, el gener del 2008, va ser proposat pels estats membres de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental com a president del Banc de Desenvolupament de l'Àfrica Occidental, que dirigiria fins al 2011.[4]

Va dimitir de la presidència del Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental una vegada va ser validada la seva candidatura pel Tribunal Constitucional de Benín en el marc de les eleccions presidencials de 2011,[5] en les quals era un dels preferits en l'etapa prèvia a la votació, però va sortir tercer.[6] Aleshores Christian Adovelande va ser triat per a substituir-lo en el càrrec.[7]

El 2016, es va presentar a les eleccions presidencials i va acabar quart a la primera ronda amb un 8,79 % dels vots emesos. Com que va donar suport a la candidatura de Patrice Talon en la segona volta,[8] en guanyar aquest les eleccions, el 7 d'abril d'aquell any el va designar, d'una banda, ministre de Planificació i Desenvolupament[9][10][11] i, de l'altra, ministre de Desenvolupament i Coordinació de l'Acció Governamental.[12][13]

Actualment, es manté com a secretari general del segon partit polític de Benín, el Bloc Republicà.[14] A banda, des del 2016 és ex officio membre de la junta directiva del Banc Africà del Desenvolupament,[15] del Banc Islàmic de Desenvolupament,[16] de l'Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (que pertany al Banc Mundial) i del mateix Banc Mundial.[17][18]

Premis[modifica]

L'any 2014, va ser condecorat doctor honoris causa per la Xarxa d'Universitats de Ciència i Tecnologia dels Països de l'Àfrica Subsahariana.[19]

Publicacions[modifica]

  • Lutter contre la corruption : un impératif pour le développement du Bénin dans l'économie internationale (lit.'Lluitar contra la corrupció: un imperatiu per al desenvolupament del Benín dins l'economia internacional'), amb Philipe Montiguy (2000)
  • Les défis de l'Afrique (lit.'Els desafius de l'Àfrica'), amb Marie-Hélène Aubert, Georges Balandier i Jacques Boyon. (2005)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Abdoulaye Bio Tchané». www.abdoulayebiotchane.dokaanou.bj. [Consulta: 27 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Houngnikpo, Mathurin C. Historical dictionary of Benin (en anglès). 4th ed. Lanham [Md.]: Scarecrow Press, 2013, p. 81-82. ISBN 978-0-8108-7373-5. 
  3. «Abdoulaye Bio Tchané». Rebranding Africa Forum, 16-04-2018. [Consulta: 26 desembre 2022].
  4. Perdrix, Philippe «Abdoulaye Bio-Tchané». JeuneAfrique, 28-01-2008.
  5. Hessoun, Charly «Présidence de la Boad : Bio Tchané démissionne». La Nouvelle tribune, 11-02-2011.
  6. «Benin’s presidential poll postponed to March 6: official» (en anglès). The Guardian Nigeria News, 12-02-2016. [Consulta: 14 febrer 2023].
  7. Communiqué de la 15eme session ordinaire de la conférence des chefs d'état et de gouvernement Bamako, 22 janvier 2011.
  8. «Déclaration de soutien de ABT à Patrice Talon pour le second tour» (en francès). www.24haubenin.info, 15-03-2016. [Consulta: 26 desembre 2022].
  9. «Décret N° 2017-506 du 27 octobre 2017» (en francès). Secrétariat général du Gouvernement du Bénin. [Consulta: 26 desembre 2022].
  10. «Proclamation des résultats provisoires de l'élection présidentielle du 6 mars 2016» (en francès). http://www.cour-constitutionnelle-benin.org. [Consulta: 13 març 2016].
  11. «Présidentielle au Bénin: vers un second tour Lionel Zinsou-Patrice Talon». RFI Afrique, 08-03-2016. [Consulta: 8 març 2016].
  12. «Ministre || MDC» (en francès). Govern de Benín. [Consulta: 14 febrer 2023].
  13. «Membres du Gouvernement ; Gouvernement de la République du Bénin». www.gouv.bj.
  14. «Législatives 2023 au Bénin. Les députés élus du Bloc Républicain face à Abdoulaye Bio Tchané» (en francès), 24-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-14. [Consulta: 14 febrer 2023].
  15. AfDB Annual Report 2017 African Development Bank (AfDB).
  16. Board of Governors Islamic Development Bank.
  17. Board of Governors Multilateral Investment Guarantee Agency (MIGA), World Bank Group.
  18. Board of Governors World Bank.
  19. Wandji A. «Dévouement pour l'enseignement supérieur et la recherche dans l'espace francophone: Abdoulaye Bio Tchané décoré ce jour au Gabon». http://levenementprecis.com, 07-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].