Abdul Halim Khaddam

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbdul Halim Khaddam
Abdul Halim Khaddam.jpg
Abdul Halim Khaddam (1975)
Nom original (ar) عبد الحليم خدام
Biografia
Naixement 15 setembre 1932 (86 anys)
Balanea
  List of Vice Presidents of Syria Tradueix 


  Minister of Foreign Affairs and Expatriates Tradueix 

Religió Sunnisme
Educació Damascus University Tradueix
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic i advocat
Partit polític Partit Baas Àrab Socialista a Síria
National Salvation Front in Syria Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Abdul Halim Khaddam —en àrab عبد الحليم خدام, ʿAbd al-Ḥalīm Ḫaddām— (Baniyas, 15 de setembre de 1932) és un polític sirià, que va ser vicepresident de Síria entre el 1984 i el 2005. Va ser un dels pocs sunnites musulmans a formar part del nivell superior del lideratge sirià dominat pels alauites. Va ser molt conegut com a lleialista de Hafez al-Assad, i va mantenir una posició forta en el govern sirià[1] fins que va renunciar als seus càrrecs i va fugir del país el 2005, en protesta contra determinades polítiques del successor de Hafez, el seu fill Bashar al-Assad.

Primers anys i educació[modifica]

Abdul Halim Khaddam va néixer el 15 de setembre de 1932, a Baniyas, Síria.[2] La seva família era musulmà sunnita i de classe mitjana,[3] i el seu pare era un advocat respectat.[4] Khaddam va fer la seva educació primària i secundària a Baniyas i després va estudiar dret a la Universitat de Damasc.[3]

Trajectòria[modifica]

Khaddam es va convertir en membre del Partit Baath quan només tenia 17 anys.[3] Va començar la seva carrera política com a governador de Quneitra després que el partit va arribar al poder l'any 1963.[3] Després va ser nomenat governador de Hama i Damasc.[3] El seu primer càrrec al govern va ser de ministre d'economia i de comerç en el gabinet format pel llavors dirigent de Síria, Nureddin al-Attasi, el 1969, sent el ministre més jove de la història política de Síria.[3] A continuació va ser nomenat assessor de Hafez al-Assad.[5] Més tard va servir com a Ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre de 1970 a 1984.[2] El 7 de gener de 1976, Khaddam va argumentar que el Líban formava part de Síria.[6] Durant la seva visita a Teheran a l'agost de 1979, després de la Revolució Iraniana, públicament va afirmar que el govern sirià recolzava la revolució abans i després del procés revolucionari.[7]

Khaddam, com a Ministre d'Afers Exteriors, amb el Príncep Saud al-Faisal, Ronald Reagan i George Shultz el 1981

Després va exercir com a Vicepresident de l ' 11 de març de 1984 a l'any 2005.[8][9] Va ser el responsable de política i afers exteriors, com a Vicepresident.[10] Khaddam també va ser cap mediador durant la Guerra Civil del Líban, rebent de manera no oficial el títol de "Alt Comissionat" o "Padrí" del Líban.[11]

Després de la mort de Hafez al-Assad l'any 2000, es va fundar un Comitè de 9 membres, encapçalat per Khaddam, per supervisar el període de transició.[12] Va ser nomenat per aquest comitè com a President interí de Síria el 10 de juny, i va estar en el càrrec fins al 17 de juliol del 2000 quan Bashar al-Assad va ser elegit com a nou president.[2] En el seu moment, hi havia rumors a Damasc que Khaddam voldria conservar el poder, en la seva condició de successor constitucional de la presidència.

Intents d'assassinat[modifica]

Khaddam va ser lleugerament ferit en un atac a Damasc al desembre de 1976.[13] A l'octubre de 1977, Khaddam va sobreviure a un intent d'assassinat a l'Aeroport Internacional d'Abu Dhabi. No obstant això, Saif Ghobash, el ministre d'estat d'afers exteriors dels Emirats Àrabs Units va morir en l'atac en el seu lloc. Les autoritats sirianes van argumentar que l'atemptat s'havia planificat i portat a terme per l'Iraq.[5] Khaddam va informar que Rifat al-Assad també va intentar matar-lo.[14]

Aliances[modifica]

Khaddam va ser un dels alts funcionaris a Síria que va ser proper al Primer Ministre Libanès Rafik Hariri.[15][16] Hariri va estar associat amb fills de Khaddam en molts negocis i projectes al Líban i l'Aràbia Saudita.[14]

Dimissió[modifica]

Com a nou President, Bashar al-Assad va reforçar el seu control sobre la burocràcia baasista; Khaddam i altres membres de la "vella guàrdia" del govern van anar perdent influència. Va anunciar la seva dimissió el 5 de juny de 2005, durant la conferència del Partit Baas després de criticar públicament els molts errors dels règim, especialment al Líban, fent d'ell l'únic oficial d'alt rang sirià que va dimitir públicament dins a Síria i durant la conferència del partit Baas, un moviment que molts al interior de Síria van considerar molt valent a causa des possibles riscos. A continuació, va marxar a França amb la seva família per por per la seva seguretat ja que els informes d'intel·ligència van començar a informar de potencial complots d'assassinat contra ell i altres membres de la seva família pel règim d'Assad.[17] Això va fer d'ell el darrer membre influent de la "vella guàrdia" a deixar el primer nivell de govern. L'anunci va arribar a un punt en què Bashar Al-Assad havia estat intentant tallar les ales de la seva política que era encara potent membre sunnita en un govern alawita. Després de renunciar, es va traslladar a París ostensiblement a escriure les seves memòries.[18]

Defecció i exili[modifica]

El 30 de desembre de 2005, Khaddam va sortir de Síria.[19] En una entrevista amb Al-Arabiya, el mateix dia, Khaddam denunciava molts "errors polítics" d'Assad en el tracte amb el Líban. Va atacar especialment a Rustum Ghazali, antic cap de operacions de Síria al Líban, però va defensar el seu predecessor, Ghazi Kanaan, conseller d'interior. Khaddam també va dir que l'ex primer ministre Libanès Rafik Hariri, de qui Khaddam es va considerar proper, "va rebre moltes amenaces" des de la Síria del president Bashar al-Assad.[20]

El parlament sirià va respondre el següent dia votant de llençar càrrecs de traïció contra ell, i el Partit Baas el va expulsar. Després de l'entrevista de Khaddam entrevista, la Comissió de l'ONU encapçalada per Detlev Mehlis va investigar l'assassinat de Hariri, va dir que havia demanat a les autoritats sirianes poder preguntar a Bashar al-Assad i al Ministre d'Afers Estrangers Farouk al-Sharaa. El gener de 2006 es va reunir a París amb els investigadors de l'ONU del cas de l'assassinat de Hariri.[21] Les seves acusacions contra Assad i el seu cercle íntim sobre l'assassinat de Hariri, també es van tornar més explícites: Khaddam va dir que creia que Assad havia ordenat l'assassinat de Hariri.

El 14 de gener de 2006, Khaddam va anunciar que estava formant un "govern a l'exili" i va fer la predicció de la fi del govern d'Assad per a finals de 2006. Khaddam fou el funcionari de més alt rang de Síria a tallar públicament els seus lligams amb el govern sirià, incloent Rifaat al-Assad. Khaddam va formar el grup d'oposició Front Nacional de Salvació a Síria (FNS) el 2006, donant suport a la transició política a Síria.[2] El FNS va tenir la seva darrera reunió el 16 de setembre de 2007 a Berlín, on unes 140 oposició figures hi van assistir. El 16 de febrer de 2008, Khaddam va acusar el govern sirià de l'assassinat d'un alt càrrec d'Hezbollah fugitiu, Imad Mughniyeh, "per indicació d'Israel."[22]

Judici[modifica]

Khaddam va ser jutjat en absència per un tribunal militar a Damasc i condemnat a treballs forçats de per vida i a ser desposseït dels seus drets civils i impedit de residir a les províncies de Damasc o Tartus (on era la seva localitat natal) a l'agost de 2008.[23] La raó del veredicte va ser "perjudicar el lideratge sirià al declarar falsament davant d'un tribunal internacional sobre l'assassinat de l'ex Primer Ministre Libanès Rafiq Hariri."[23]

Paper en la Guerra Civil Siriana[modifica]

Khaddam és considerat pels Estats Units i la UE com un líder opositor a l'actual govern sirià. En una entrevista al canal 2 de la televisió d'Israel, Khaddam va reconèixer que va rebre diners i l'ajuda dels EUA i la UE per tal d'enderrocar el govern Sirià.[24] També va dir que mantenia fortes relacions amb molts alts càrrecs de l'exèrcit i generals que havien abandonat al règim sirià i els havia estat donant-los suport per enderrocar a Bashar al-Assad.

Vida Personal[modifica]

Khaddam està casat amb Najat Marqabi, que és membre d'una rica i ben coneguda família de Tartus. Ella és també sunnita.[25] Van tenir tres fills i una filla.[3] Una de les seves nétes està casada a un fill de Rafik Hariri.[26] Khaddam està interessat en la lectura d'obres polítiques i és aficionat a la caça.[3]

Referències[modifica]

  1. «Profile: Abdul Halim Khaddam». BBC, 31-12-2005 [Consulta: 23 desembre 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bowen, Andrew «Syria's Future and Iran's Great Game». The Majalla, 17-09-2012 [Consulta: 23 desembre 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Profile: Abdel Halim Khaddam». Lebanon Wire, 07-06-2005 [Consulta: 23 desembre 2012].
  4. Alasdair Drysdale, The Syrian Political Elite, 1966–1976: A Spatial and Social Analysis, Middle Eastern Studies, gener 1981, volum 17, nº 1, a [1] accedit l'11 de març de 2013, DOI 10.1080/00263208108700455
  5. 5,0 5,1 AP «Syrian blames Iraq for terrorist attack». Ottawa Citizen. AP [Abu Dhabi], 26-10-1977 [Consulta: 23 desembre 2012].
  6. Syrian chronicles 1973–1990 a [2] accés 11 d'abril 2013
  7. Tony Badran a [3] accés 4 d'agost de 2013
  8. Abdel-Halim Khaddam: "I'm not going to head Syria’s transitional government" a [4], accés 23 Desembre 2012 a The Voice of Russia de 10 Setembre 2012
  9. Syria Primer a publicat per Virtual Information Center el 24 d'abril de 2003, accedit 2 de març 2013
  10. AP «Syria's Assad forms new cabinet». Sarasota Herald-Tribune. AP [Damascus], 12-03-1984 [Consulta: 23 desembre 2012].
  11. AP-UPI «Khaddam due in Beirut soon». The Montreal Gazette. AP-UPI [Beirut], 15-06-1984 [Consulta: 23 desembre 2012].
  12. «Bashar Aims to Consolidate Power in the Short-Term and to Open up Gradually». APS Diplomat News Service, 19-06-2000 [Consulta: 26 març 2013].
  13. UPI «Syrian minister wounded in attack». The Palm Beach Post. UPI [Damascus], 02-12-1976 [Consulta: 23 desembre 2012].
  14. 14,0 14,1 Charles Glass, An Assassin's Land, London Review of Books, 4 d'agost de 2005, volum 27 nº 15 a [5] accedit el 9 d'abril de 2013
  15. William Harris, Lebanon: A History, 600–2011 a [6] publicat per Oxford University Press, ISBN 978-0-19-518111-1
  16. Muhammad Mugraby, The Syndrome of One-Time Exceptions and the Drive to Establish the Proposed Hariri Court, Mediterranean Politics, juliol 2008, volum 13 nº 2 a [7] accedit 15 març 2013, DOI 10.1080/13629390802127513
  17. «Syria party kicks out 'traitor'». BBC, 01-01-2006 [Consulta: 30 novembre 2012].
  18. Moubayed, Sami «The fox speaks». Al Ahram, 5–11 January 2006 [Consulta: 30 novembre 2012].
  19. Mallat, Chibli. Lebanon's Cedar Revolution An essay on non-violence and justice. Mallat, p. 125. 
  20. Stern, Yoav «Former Syrian VP says Assad was involved in Hariri's death». Haaretz. AP, 30-12-2005 [Consulta: 30 novembre 2012].
  21. «Khaddam meets UN panel». Gulf Daily News [París], 08-01-2006 [Consulta: 23 desembre 2012].
  22. «Khaddam Accuses Syria of Killing Mughniyeh». Naharnet, 16-02-2008 [Consulta: 31 març 2011].
  23. 23,0 23,1 «Khaddam is sentenced to hard labour for life». Gulf Daily News [Damascus], 31-08-2008 [Consulta: 23 desembre 2012].
  24. Khaddam acknowledges U.S. and E.U. help in overthrow of Syrian Regime
  25. «Syria-The Power Elite». Mongabay [Consulta: 24 febrer 2013].
  26. Shmuel Bar, Bashar's Syria: The Regime and its Strategic Worldview, IPS, 2006 a [8] accedit 12 de març 2013

Enllaços externs[modifica]