Abdullah Khan (Horda d'Or)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbdullah Khan
Biografia
Naixement1340 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1370 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Khan
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsQ4098712 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareUzbeg Khan Modifica el valor a Wikidata
GermansJanibeg i Tinibeg Khan Modifica el valor a Wikidata

Abdullah Khan (segle xiv) fou khan de l'Horda d'Or, aparentment un titella designat per Mamai que probablement era un parent seu. Howorth diu que era nebot de Mamai i de la família de Tuka Timur (germà de Batu Khan),[1] i a crònica de Troitski l'anomena com Audulia.[1]

Quan Murad Khoja es va enfrontar a Mamai el 1362, aquest darrer hauria agafat el poder per un moment, i Faehn va publicar una moneda amb el nom de Mamai datada el 1362; però finalment va posar al tron a Abdulla. Mentre Murad Khoja, Kutlugh Khoja, Pulad Khoja i Aziz Shaykh governaven a Nova Sarai i la part occidental de l'Horda, Mamai, sota el cobert d'Abdullah, dominava les terres més enllà del Volga, establint-se a tota la zona amb els clans que el va seguir. Pels volts d'aquell any (1362) va derrotar a Murad i li va causar moltes baixes però l'any següent va passar just al revés.

Abdullah apareix en monedes el 764 de l'hègira (1363) i en aquest any i el següent va encunyar a Azak i Nova Sarai el que suggereix que en algun moment Mamai va ocupar la capital a Pulad Khan, però degué ser per poc temps doncs la resta de les monedes ja estan encunyades a "l'Horda" el que suggereix que no tenia una seu fixa, i que vivia com a nòmada. El 1365 i 1366 va encunyar a Yanghicher (nom musulmà Shahr al-Jadid)), lloc situar a l'est; no hi ha monedes del 1367, però el 1368 encunyava altre cop a Azak. Les seves darreres monedes són de 1369. No se sap si va morir (i en aquest cas com) o bé fou deposat per Mamai.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.