Vés al contingut

Abel Julien i Vila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAbel Julien i Vila
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1963 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 2025 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
President Institut Català d'Ornitologia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióornitòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Abel Julien i Vila (Barcelona 1963, Palau-solità i Plegamans 2025) va ser un dels referents de l'ornitologia a Catalunya,[1] professor, científic i divulgador.[2] Soci fundador de l'Institut Català d'Ornitologia. En fou president del 1989 fins al 2005. Del 2007 al 2011 va ser regidor a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans per Esquerra Republicana de Catalunya.[3] Els darrers anys es va dedicar a l'associació Aula i Natura on va desenvolupar una activitat divulgadora i mentre la salut li ho va permetre.[2]

El 2025 mor a causa d'una leucèmia amb la que havia conviscut diversos anys. El 31 de maig de 2025 es va celebrar un acte d'homenatge a Palau-solità i Plegamans amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, Institut Català d'Ornitologia i Aula i Natura, amb la participació de Oriol Lozano, alcalde de l'Ajuntament, Raül Aymí, president del ICO, la seva filla Eva Julien, Ferran Latre i Gabriel Gargallo. L'homenatge es va acabar fent una caminada per la Ronda Verda fins l'Hostal del Fum, en una zona on va practicar una intensa activitat d'observació ornitològica.[4]

Activitat divulgadora

[modifica]

Va ser professor de l'associació Aula i Natura dedicada a la formació i divulgació naturalística i ornitològica en específic. Aula i Natura ofereix activitats i cursos per tots els públics, destinats a persones individuals, empreses i escoles.[5]

El juny de 2013 va obrir el «Blog ornitològic d'Abel Julien» a la plataforma Blogger. El blog, encara actiu i un punt de referència pels amants dels ocells, tracta de forma planera i atractiva per tots els públics, curiositats del món dels ocells, d'anellaments, biologia de les aus, caixes niu, comportament de les aus, cursos o esdeveniments.[2]

«Tocats de l'ala» és un documental produït per TV3 que consta de tretze capítols sobre ornitologia destinat a tots els públic. Abel Julien en va ser assessor científic.[6]

Activitat científica

[modifica]

Va treballar en l'actualització de l'ambiciós Handbook of the Birds of the World,[2] l'enciclopèdia més gran al món sobre ocells. Té setze volums i cobreix uns deu mil espècies d'ocells. Va formar part de l'equip que el va actualitzar, sobretot pel que fa a les aus dels Països Catalans.

Al llarg de la seva vida va publicar diversos estudis científics, sovint dedicats a les migracions dels ocells, un subtema que l'interessava especialment. Per una bibliografia completa vegeu: «Obra de Abel Julien i Vila» a Dialnet. Uns articles:

  • «Dades hivernals de Xot (Otus scops) i Colltort (Jynx torquilla) a Catalunya i Balears (1975-1983)» (1984)[7] Estudi on ecull dades d'anellaments efectuats pel Grup Català d'Anellament a més d'observacions personals que suggereix el descobriment d'un xot sedentari a Blanes. Avui està acceptat que alguns individus de xot tenen comportament sedentari.
  • «Captura d'un Boscaler comú (Locustella luscinioides) amb signes d'albinisme parcial» (1988)[8] S'hi comenta la captura d'un boscaler comú amb signes d'albinisme parcial a la llacuna de l'Encanyissada, Amposta (Montsià) el 15 de setembre de 1985.
  • «Activitats del Grup Català d'Anellament durant el període 1991-1993 (1995)[9] Article sobre les activitats del Grup Catala d'Anellament que cobreix el periode 1991-1993. Inclou l'anellament de 96.494 ocells de 219 especies. L'article aporta una selecció dels controls i recuperacions mes interessants efectuats en aquest periode.

Activitat literària

[modifica]

Julien també va tenir temps per dedicar-se a la creació literària de la qual té actualment dues obres publicades que tenen dos elements comuns: els ocells i la cultura americana.

  • Qui va veure el mussol de Horn Creek? (2022)[10]
  • L'ocell de Brinkley, Arkansas (2018) Novel·la curta guardonada el 2018 amb el Premi Helena Jubany.[11]

Referències

[modifica]
  1. «L'ornitologia es troba en un moment d'esclat absolut» (en català). Diari de Terrassa, 13 setembre 2019. [Consulta: 2 juliol 2025].
  2. 1 2 3 4 Simon, Lluís «Mor Abel Julien, un dels ornitòlegs catalans de referència». El Punt Avui, 21 gener 2025.
  3. Ajuntament de Palau-solità i plegamans «Còpia certificada de l'acta de la Sessió extraordinària de Constitució del nou Ajuntament celebrada el dia 16 de juny de 2007». Còpia certificada de l'acta de la Sessió extraordinària de Constitució del nou Ajuntament celebrada el dia 16 de juny de 2007, 16-06-2007, p. 2.
  4. «Entrevista a Abel Julien». Birding Catalunya, 27 març 2020. [Consulta: 22 juny 2025].
  5. «Els mamífers i les aus, protagonistes dels cursos de tardor al Museu de les Terres de l'Ebre». Imagina Ràdio, 14 setembre 2020. «Especialistes en animals carnívors i ornitologia oferiran classes teòriques i sortides de camp, al setembre i a l'octubre»
  6. «"Tocats de l'ala", la nova sèrie de divulgació de TV3». TV3. CCMA, 15-09-2015. [Consulta: 21 juny 2025].
  7. Julien, Abel «Dades hivernals de Xot (Otus scops) i Colltort (Jynx torquilla) a Catalunya i Balears (1975-1983)». Butlletí del Grup Català d'Anellament, 1984, p. 4-8.
  8. Julien, Abel «Captura d'un Boscaler comú (Locustella luscinioides) amb signes d'albinisme parcial». Butlletí del Grup Català d'Anellament, 5, 1988, p. 35.
  9. Aymí, R.; Julien, Abel «Activitats del Grup Català d'Anellament durant el període 1991-1993». Butlletí del Grup Català d'Anellament, 1995, p. 29-69.
  10. Julien, Abel. Qui va veure el mussol de Horn Creek?. Círculo Rojo Editorial, 2022, p. 134. ISBN 978-84-1128-684-8.
  11. «Abel Julien guanya l'Helena Jubany». Tot Mataró, 3 desembre 2018. «El jurat escull 'L'ocell de Brinkley, Arkansas' entre les 72 obres presentades»