Abellaïta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralAbellaïta
Abellaite-738453.jpg
Cristalls blancs micacis d'abellaïta
Fórmula química NaPb2(CO3)2(OH)
Localitat tipus mina Eureka, Castellestaó, La Torre de Cabdella, Vall Fosca, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya
Classificació
Categoria carbonats
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 5,260(2) Å; c = 13,463(5) Å;
Simetria 3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial space group 159
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2014-111
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'abellaïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del mineralogista i gemmòleg català Joan Abella i Creus.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'abellaïta és un hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) l'any 2015. Cristal·litza en el sistema trigonal, formant cristalls euèdrics i subèdrics d'hàbit lamel·lar pseudohexagonal que s'agrupen formant agregats en forma de rosa.[2] En tractar-se d'un mineral de neoformació sol cristal·litzar sobre minerals preexistents. És químicament similar a la sanromanita, i és dimorfa d'un altre carbonat hidròxid de plom i sodi sense nom el qual cristal·litza en el sistema hexagonal.[3] Es coneix un anàleg sintètic de l'abellaïta.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

El mineral es forma per l'oxidació i precipitació d'aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina.[4] Ha estat descoberta a la mina Eureka, a Castellestaó (La Torre de Cabdella, Lleida), sent l'únic indret on se n'ha trobat. Els primers treballs per definir l’abellaïta van iniciar-se el 2012, però no va ser fins a finals del 2015 quan una comissió d’experts de l'IMA va estudiar la proposta i va comunicar l’acceptació de l’abellaïta com una nova espècie mineral.[5] Aquest descobriment ha suposat la primera localitat tipus a Catalunya, en ser el primer mineral que s'hi descobreix al territori.[6] El material tipus, caracteritzat per investigadors de l'Institut de ciències de la terra Jaume Almera (CSIC) i de la Universitat de Barcelona,[7] està dipositat en les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de mostra "MGB 26.350".

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abellaïta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Abellaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2016].
  2. Jordà, Jorgina. «L'abellaïta nova espècie mineral». Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. [Consulta: 22 abril 2016].
  3. «Unnamed (Na-Pb Carbonate-Hydroxide)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2016].
  4. «Descubren por primera vez un mineral nuevo en Catalunya». La Vanguardia, 04-04-2016.
  5. Campeny Crego, Marc. «Abellaïta: la 1a espècie mineral descrita a Catalunya». Museu de Ciències Naturals de Barcelona. [Consulta: 22 abril 2016].
  6. «Primera localitat tipus d’un nou mineral (Abellaïta) a Catalunya». Grup Mineralògic Català. [Consulta: 27 març 2016].
  7. Ibáñez-Insa, J., Elvira, J.J., Oriols, N., Llovet, X., Viñals, J «Abellaite, IMA 2014-111.». Mineralogical Magazine: 80: 199–205, 2016.