Abellaïta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAbellaïta
Abellaite-738453.jpg
Cristalls blancs micacis d'abellaïta
Fórmula química NaPb2(CO3)2(OH)
Epònim Joan Abella i Creus
Localitat tipus Mina Eureka, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, Vall Fosca, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya
Classificació
Categoria carbonats
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Estructura cristal·lina a = 5,260(2) Å; c = 13,463(5) Å;
Simetria 6mm - dihexagonal piramidal
Grup espacial space group 186
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2014-111
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

L'abellaïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del mineralogista i gemmòleg català Joan Abella i Creus.

Característiques[modifica]

L'abellaïta és un hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) l'any 2015. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls euèdrics i subèdrics d'hàbit lamel·lar pseudohexagonal que s'agrupen formant agregats en forma de rosa.[3] En tractar-se d'un mineral de neoformació sol cristal·litzar sobre minerals preexistents. És químicament similar a la sanromanita. Es coneix un anàleg sintètic de l'abellaïta.

Formació i jaciments[modifica]

El mineral es forma per l'oxidació i precipitació d'aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina.[4] Ha estat descoberta a la mina Eureka, a Castell-estaó (La Torre de Cabdella, Lleida), sent l'únic indret on se n'ha trobat. Els primers treballs per definir l’abellaïta van iniciar-se el 2012, però no va ser fins a finals del 2015 quan una comissió d’experts de l'IMA va estudiar la proposta i va comunicar l’acceptació de l’abellaïta com una nova espècie mineral.[5] Aquest descobriment ha suposat la primera localitat tipus a Catalunya, en ser el primer mineral que s'hi descobreix al territori.[6] El material tipus, caracteritzat per investigadors de l'Institut de ciències de la terra Jaume Almera (CSIC) i de la Universitat de Barcelona,[7] està dipositat en les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de mostra "MGB 26.350".

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abellaïta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Ibáñez-Insa, Jordi; et al. «Abellaite, NaPb2 (CO3)2 (OH), a new supergene mineral from the Eureka mine, Lleida province, Catalonia, Spain» (en en). Euroepan Journal of Mineralogy, 29, 5, 01-12-2017, pàg. 915–922. DOI: 10.1127/ejm/2017/0029-2630.
  2. «Abellaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2016].
  3. Jordà, Jorgina. «L'abellaïta nova espècie mineral». Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. [Consulta: 22 abril 2016].
  4. «Descubren por primera vez un mineral nuevo en Catalunya». La Vanguardia, 04-04-2016.
  5. Campeny Crego, Marc. «Abellaïta: la 1a espècie mineral descrita a Catalunya». Museu de Ciències Naturals de Barcelona. [Consulta: 22 abril 2016].
  6. «Primera localitat tipus d’un nou mineral (Abellaïta) a Catalunya». Grup Mineralògic Català. [Consulta: 27 març 2016].
  7. Ibáñez-Insa, J., Elvira, J.J., Oriols, N., Llovet, X., Viñals, J «Abellaite, IMA 2014-111.». Mineralogical Magazine: 80: 199–205, 2016.