Vés al contingut

Abella italiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAbella italiana
Apis mellifera ligustica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaApidae
GènereApis
EspècieApis mellifera
SubespècieApis mellifera ligustica Modifica el valor a Wikidata
Spinola, 1806

La abella italiana (Apis mellifera ligustica) és una subespècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids (Apidae), originària de la península itàlica.

Origen[modifica]

Es creu que és originària d'Itàlia continental al sud dels Alps, i al nord de Sicília. Aquesta subespècie podria haver sobreviscut la darrera glaciació a Itàlia.[1] És genèticament diferent de la subespècie de la península Ibèrica Apis mellifera iberiensis i de la de Sicília (Apis mellifera siciliana). És la que té una distribució més àmplia entre les abelles de la mel i s'adapta a climes des subtropicals a temperats-freds però no tant en regions tropicals humides.

No resisteixen tant les hiverns freds de les latituds altes, ja que no formen un grup compacte a l'hivern i necessiten consumir molta mel per hivernar a més de tenir la tendència a fer cria encara a finals de tardor.

Anatomia[modifica]

Entre les diferents soques d'aquestes abelles hi a diferències en la coloració. L'abdomen té bandes marrons i grogues. Tenen el cos més petit que l'abella negra europea (Apis mellifera mellifera). La llengua fa de 6,3 a 6,6 mm. L'índex cubital mitjà és de 2,2 a 2,5 mm.

Resistència a les malalties[modifica]

No està clar que Apis mellifera ligustica sigui més resistent als àcars que Apis mellifera mellifera. Semblen menys tolerants a Nosema que aquestes. No són capaces de retenir les femtes durant llarg períodes i necessiten fer freqüents vols de neteja.

Característiques[modifica]

Encara que la seva reputació és de ser dòcils els híbrids poden ser agressius.

Punts forts[modifica]

  • Són molt prolífiques[2]
  • Guarden molt bé el rusc
  • Fan servir poc pròpolis
  • excel·lents recol·lectores
  • Construeixen molt bé la bresca.
  • cobreixen la mel amb opercles brillants blancs
  • mostren baixa tendència a eixamenar
  • tendència a recollir més mel de flors que no pas mel de melada.[3]

Febleses[modifica]

  • Manca de vitalitat
  • susceptibilitat a les malalties
  • Gran consum de les reserves[3]
  • més propensió a la deriva i el robatori de mel. THE LIGURIAN OR ITALIAN ALP-BE
  • l'època de cria comença tard i acaba tard sense connexió amb el flux de nèctar
  • tendeixen a recollir en distàncies més curtes que altres abelles com carnica o mellifera, i per tant poden ser menys efectives en fluxs de nèctar pobres.

Distribució mundial[modifica]

Referències[modifica]

  1. Franck, P; Garnery, L.; Celebrano G.; Solignac M.; Cornuet J. Hybrid origins of honeybees from Italy (Apis mellifera ligustica) and Sicily (A. m. sicula) Article first published online: 25 DEC 2001; Molecular Ecology Volume 9, Issue 7, pages 907–921, July 2000
  2. Tarpy, David R.; Lee, JeffreyA comparison of Russian and Italian Honey bees [North Carolina State University] Extension Service
  3. 3,0 3,1 Brother Adam, "Breeding the Honeybee" (Northern Bee Books: Mytholmroyd, 1987), pp. 96-98.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abella italiana