Abellerol irisat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAbellerol irisat
Merops ornatus Modifica el valor a Wikidata
Rainbow Bee-eaters at Round Hill Nature Reserve NSW Australia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes4,1 g (pes al naixement)
29,8 g (pes adult, mascle)
26,1 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,6 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou21 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22683753 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCoraciiformes
FamíliaMeropidae
GènereMerops
EspècieMerops ornatus Modifica el valor a Wikidata
Latham, 1801

L'abellerol irisat [1] (Merops ornatus), és un ocell de la família dels meròpids (Meropidae) molt semblant a l'abellerol comú d'Europa.

Morfologia[modifica]

Fan 19–24 cm de llargària, incloent-hi les llargues plomes centrals de la cua. Aspecte típic d'abellerol. Cara dorsal de les ales i part superior del dors verd brillant, mentre que la gropa i la part inferior de l'esquena és blava. Cara inferior de les ales i les remeres primàries de color vermellós, amb les puntes negres. Cua, de negra a morada, amb dues plomes centrals llargues, més en el cas dels mascles. Capell, coll i part superior del pit, de color groc clar. Ratlla negra a través de l'ull i sota aquesta una ratlla blava. Taca negra al pit.

Hàbitat i distribució[modifica]

Viu en terrenys oberts, manglars i boscos, especialment prop de l'aigua d'Austràlia continental. A l'hivern austral, la població del sud migra cap al nord, a Nova Guinea, Salomó, Sulawesi i les illes menors de la Sonda.[2]

Ecologia[modifica]

Com altres abellerols, són aus molt socials. Fora d'època de cria, dormen junts en grans grups en matolls espessos o grans arbres. Mengen sobretot insectes voladors, amb predilecció per les abelles. Cacen des d'una talaia, on tornen amb la presa per treure-li el fibló amb el sac de verí. Pot menjar centenars d'abelles en un dia. També mengen vespes i altres insectes. La temporada de cria, al nord, és abans i després de la temporada de pluges, mentre que al sud va de novembre fins a gener. Sembla que les parelles s'associen per vida. La femella excava el cau per al niu mentre el mascle li porta l'aliment. La femella pon 3-7 ous blanc brillant, que cova durant 24 dies. Els joves romanen al niu uns 30 dies i són alimentats per ambdós pares, i encara per individus que no s'han aparellat o han perdut la parella.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abellerol irisat