Abellerol maragda oriental

Abellerol maragda oriental
Merops orientalis
	; Merops orientalis orientalis
Enregistrament
	;
Dades
Pes	3,11 g (pes al naixement); 18 g (pes adult)
Envergadura	0,231 m
Nombre de cries	5,7
Període d'incubació de l'ou	15 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22725876
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Coraciiformes
Família	Meropidae
Gènere	Merops
Espècie	Merops orientalis ; Latham, 1801
Nomenclatura
Sinònims	Merops viridis Neumann, 1910

L'abellerol maragda (Merops orientalis) és una espècie d'ocell de la família dels meròpids (Meropidae) que habita a Àfrica i a l'Àsia meridional fins al sud-est asiàtic. També se l'ha anomenat com abellerol verd^[1]

Morfologia[modifica]

Fa 16–18 cm de llargària, dels quals uns 5 cm corresponen a les dues allargades plomes centrals de la cua. Semblant a altres abellerols, és un ocell esvelt amb colors vistosos.
Sense dimorfisme sexual, el plomatge és verd brillant amb la gola blava. Capell i parts superiors amb un tint daurat vermellós.

A les ales, les plomes de vol són vermelloses girant progressivament a verd i les puntes negroses. Una fina línia ocular negra travessa l'ull.

Iris vermell, bec negre i potes de color gris fosc.
Els peus són febles, amb els tres dits units a la base.^[2]
Els joves no presenten les llargues plomes centrals a la cua.
De vegades, hi ha diferències notables entre subespècies; així, els ocells del sud-est asiàtic tenen el capell vermellós i la cara, i parts inferiors de color verd; mentre que els de la península Aràbiga tenen el capell verd, la cara blava i les parts inferiors blavoses.^[3]

Hàbitat i distribució[modifica]

Cria en camp obert en arbustos. A l'Àfrica i Aràbia, es troba en zones àrides, però més cap a l'est ocupa hàbitats més variats. Aquesta espècie sovint caça des de talaies molt baixes, a un metre o menys. Utilitza filferros de les tanques i cables elèctrics. A diferència d'altres abellerols, es poden observar lluny de l'aigua.^[4]

Se'ls veu sobretot en planures, però de vegades es poden trobar fins als 1.500 – 1.800 metres, a l'Himàlaia. Són residents a les terres baixes del sud d'Àsia, però algunes poblacions es mouen estacionalment segons patrons poc coneguts.^[2] En algunes zones de Pakistan, són visitants estivals (1906).^[5]

Llista de subespècies[modifica]

Se n'han descrit un nombre variat de subespècies:

Merops orientalis viridissimus (=M. viridissimus viridissimus), Swainson, 1837. Des del Senegal, fins a Eritrea, Etiòpia i l'oest del Sudan.
Merops orientalis flavoviridis (=M. viridissimus flavoviridis), Niethammer, 1955. Zones subdesèrtiques del Txad, fins a la vora del mar Roig, a l'altura del Sudan.
Merops orientalis cleopatra (=M. viridissimus cleopatra), Nicoll, 1910. Al llarg de la vall del Nil.
Merops orientalis cyanophrys (=M. cyanophrys cyanophrys), (Cabanis i Heine), 1860. Península Aràbiga, Israel-Palestina.
Merops orientalis najdanus (=M. cyanophrys najdanus), Bates, 1935. Planura central de la península Aràbiga.
Merops orientalis beludschicus, Neumann, 1910. Des de la vora nord del golf Pèrsic, fins a Balutxistan i l'oest de l'Índia.
Merops orientalis orientalis, Latham, 1802. Des del nord-oest de l'Índia fins a Bangladesh i Sri Lanka.
Merops orientalis ferrugeiceps, Anderson, 1879. Des d'Assam i Birmània fins a Vietnam.

Taxonomia[modifica]

Modernament es considera que l'abellerol maragda o abellerol verd (Merops orientalis, senso latu) són en realitat tres espècies diferents: ^[6] ^[7]

Abellerol maragda oriental (Merops orientalis, senso stricto).
Abellerol maragda africà (Merops viridissimus).
Abellerol maragda d'Aràbia (Merops cyanophrys)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abellerol maragda oriental

↑ Fotografies i nomenclatura en alguns idiomes de l'abellerol verd a Birdguides Arxivat 2012-01-20 a Wayback Machine. Rev. 3-03-2011
↑ ^2,0 ^2,1 Hugh Whistler (1949). Popular Handbook of Indian Birds. Fourth Edition. Gurney and Jackson. pp. 295–296. http://www.archive.org/details/popularhandbooko033226mbp
↑ C.H.Fry & K.Fry. (1992). Kingfishers, Bee-Eaters and Rollers. A Handbook. Princeton University Press. ISBN 0713680288
↑ S,Ali & S D Ripley (1983). Handbook of the birds of India and Pakistan. 4 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 108–111
↑ Douglas Dewar (1906). "A Note on the Migration of the Common Indian Bee-eater (Merops viridis).". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 17 (2): 520-522.
↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Todies, motmots, bee-eaters» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1.
↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1

[1] Fotografies i nomenclatura en alguns idiomes de l'abellerol verd a Birdguides Arxivat 2012-01-20 a Wayback Machine. Rev. 3-03-2011

[PHI-2] 2,0 ^2,1 Hugh Whistler (1949). Popular Handbook of Indian Birds. Fourth Edition. Gurney and Jackson. pp. 295–296. http://www.archive.org/details/popularhandbooko033226mbp

[3] C.H.Fry & K.Fry. (1992). Kingfishers, Bee-Eaters and Rollers. A Handbook. Princeton University Press. ISBN 0713680288

[4] S,Ali & S D Ripley (1983). Handbook of the birds of India and Pakistan. 4 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 108–111

[5] Douglas Dewar (1906). "A Note on the Migration of the Common Indian Bee-eater (Merops viridis).". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 17 (2): 520-522.

[6] Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Todies, motmots, bee-eaters» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1.

[7] Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]